“La valentia dels pares els ha fet guanyar una gran batalla: donar esperança al seu fill”

 

He esperat gairebé un any per poder escriure aquest fil, i per fi ha arribat el moment de fer-ho. Tot i la duresa de la situació sempre he estat convençut que aquesta batalla es guanyaria, i així ha estat.

Començo pel principi, per situar-nos tots plegats:

Estiu 2017. Al Bernat C, un nen de set anys (set anys!), li diagnostiquen leucèmia. Just abans d’iniciar el curs escolar ens assabentem d’aquesta terrible notícia. El Bernat C. va a la mateixa classe que la meva escatereta, la Txell, i són bons amics. Quedem en estat de xoc!

En aquest moment tant en Bernat C com la Txell fan segon de primària a l’escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú (sí, amic J. M. Virgili i Ortiga, l’escola es diu Llebetx!). La notícia ens arriba just quan tornem de vacances, a final d’agost. No ens ho podem creure!

Coneixem els pares i ens veiem sovint els divendres a la tarda al Celler de la plaça de la Vila. Tenim molts amics en comú, com la Maria Aluja i l’Àlex Ivern. Aquí encara ens coneixem gairebé tots; Vilanova és una ciutat petita i/o un poble gran, depèn de com es miri.

Però l’estiu de 2017 és tràgic: atemptats a Barcelona i tot el que vindrà després i que ja sabem. I a sobre, just abans de l’inici de curs, ens diuen que al Bernat C li han diagnosticat leucèmia. Merda, merda i merda! Ràbia, impotència i dolor. I molta tristesa per tot plegat.

Com és lògic, els pares de l’escola quedem tocats. Ens toca explicar-ho també als nostres fills de la millor manera possible. El seu company de classe i amic es perdrà el curs i no el veuran durant molts mesos, però tots estem segurs que se’n sortirà, i amb bona nota. Segur!

És així com tota la família del Bernat C i els amics, coneguts, saludats i el claustre-mestres-pares-ampa-alumnes fan tota mena d’activitats per donar suport al nen de segon de primària que no ha pogut començar el curs per culpa d’una merda de càncer.

Potser la que recordo amb més intensitat de campanya és la xocolatada del dijous 22 de febrer de 2018 al pati de l’escola Llebetx. Mares i cuineres desfent la xocolata, mestres i famílies traginant taules, gots, cassoles… i penjant també una pancarta de suport al Bernat C feta pels alumnes de tercer! A dos quarts de cinc els alumnes de segon es posen darrera la paradeta. Estan esverats, és un gran esdeveniment. Porten molts dies treballant-hi perquè tot estigui a punt, explicant-ho a la resta d’alumnes de l’escola i fent-ne sensibilització.

Al pati hi ha una tauleta des d’on se serveix la xocolata, i una altra amb dues capses al damunt; una per cobrar els 2 euros que costa un got de xocolata desfeta amb un tros de coca, i l’altra per a qui vulgui fer un donatiu. Els diners recaptats es destinen íntegrament a la Fundació Sant Joan de Déu.

Quan a dos quarts de cinc s’obren les portes es produeix el col·lapse. És una escola petita, de 200 i pico d’alumnes, però aquest dia es desborda tot. Els pares i les mares, després de recollir els seus fills, es posen ordenadament a una cua cada cop més i més llarga. Pell de gallina!

La cua no s’acaba mai: familiars, amics, alumnes, mestres, personal no docent, l’Enric (el Policia local que controla el trànsit davant l’escola), amics d’amics que un cop s’acaba la xocolata continuen fent cua per pagar els seus dos euros, famílies vingudes d’altres escoles, alumnes catalans amb trets orientals i pell de color xocolata, gent que ho està passant molt malament i contribueix amb petits donatius, gent que no coneix de res el nen afectat i que ha vingut expressament amb els seus fills en un gest de solidaritat…

Un èxit. Al final de tot, l’àvia del Bernat C, l’Assumpta Baig, se m’adreça i em fa una abraçada per unes paraules que havia dit sobre el seu nét en una retransmissió a Canal Blau TV. Quedo aclaparat perquè en aquestes situacions no sé mai com actuar ni què fer ni què dir.

Aquest és només un dels molts actes que es fan arreu en favor del Bernat C. L’escola hi ha estat bolcada des del primer moment. Però la situació d’incertesa s’allarga. Al nostre Petit heroi li costa refer-se de les “quimios” i no s’entreveu el final del camí. No hi ha manera.

El Bernat C es comunica amb els seus companys de classe a través del mòbil, i de tant en tant, molt de tant en tant, pot quedar amb algun amic. S’intercanvien llibres, parlen per telèfon i s’envien missatges de veu. Ara tots ja tenen vuit anys, només tenen vuit anys…

Estiu 2018. Continua el tractament. Un dia, just quan hem acabat de dinar, la Txell demana el mòbil a la seva mare per poder trucar al Bernat C. La Txell li proposa al seu company de classe fer un gelat al Llorens, a la Rambla, al centre de Vilanova. “Pots quedar, Bernat?”

Resposta negativa. Avui el Bernat C no pot sortir de casa. La Txell ens explica que li ha dit que es volia demanar un gelat immens, molt gran. Li diem que no pot ser tan golafre, i ens respon que no, que no és per golafreria, sinó perquè com més gran sigui el gelat més estona podrà estar amb el Bernat C. Toquem fons. Jo i la meva dona ens aixequem de taula a poc a poc i amb qualsevol excusa ens tanquem uns minuts a la cuina fent veure que fem alguna cosa. Necessitem respirar. Merda, merda i merda!

Passen els mesos. Vigília de Reis. Sortim a donar les cartes als reis Melcior (Txell) i al Gaspar (Roger), i quan tornem cap a casa ens trobem a tota la família del Bernat C… amb el Bernat C! L’abraçada que es fan la Txell i el Bernat és d’aquestes que costa d’oblidar!

L’àvia, l’Assumpta Baig, escriu al facebook que “En aquest inici d’any 2019 el desig més gran que tinc és la salut d’en Bernat, que aviat pugui retornar, encara que sigui a poc a poc, a la vida quotidiana d’anar a l’escola, veure els amics i les cosines… ”

I arriba el dia!

Avui, dimarts 5 de febrer, després de 17 mesos de lluita, els pares del Petit heroi ens han escrit: “Des de fa unes setmanes el Bernat ha entrat en la fase de manteniment. Encara queda tela per teixir, però amb aquesta fase ja pot tornar a escola, anar a l’escola de música, patinar a les casernes i aprendre jugant a l’esplai. Així que Escola Llebetx, Freqüències, Patí Vilanova i Esplai Drac Màgic, en Bernat torna! A poc a poc i amb bona lletra, però torna”.

El Bernat C es podrà per fi abraçar amb els seus amics de l’escola!

17 mesos…

Els pares del Bernat C podien haver fet tres coses: enfonsar-se, lamentar-se o lluitar. Per sort, van escollir la tercera. La seva valentia els ha fet guanyar una gran batalla: donar esperança al seu fill.

Orgullós de l’escola Llebetx i la seva gent!

El Petit heroi ha guanyat! I amb ell també han guanyat els seus pares, l’Arcadi i l’Anna, i els germans del Bernat C, el Jofre i el Magí.

Hi ha dies que paga la pena viure, i avui n’és un…

Bernat Deltell. Publicat el dimarts 5 de febrer de 2019

971visites totals,2visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
2 respostes
  1. David
    David says:

    Com a pare d´una criatura no he pogut evitar deixar caure llagrimes al llegir aquesta historia. Me´n alegro molt pel petit i la seva familia.

    Respon
  2. Anna
    Anna says:

    Quin bon relat…
    Això ens fa veure a tots plegats que per molt injusta que sigui la vida s’ha de continuar endavant, afrontant els cops que ens dona i veient sempre amb esperança la llum…
    Felicitats al Bernat C, a la seva familia i a tu per les teves paraules 😉

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada