Divendres 27 d’octubre. Quan Mariano Rajoy convoca eleccions autonòmiques pel 21-12 hi ha astorament generalitzat. Fins fa uns dies diferents ministres de l’executiu espanyol afirmen que el 155 durarà uns sis mesos i fins i tot la seva aplicació pot ser prorrogable. I de cop, passem de sis mesos o més a només 50 dies. Què ha passat aquí?

Recapitulem una mica: Rajoy tira endavant el 155 al Senat davant l’aplaudiment entusiasta dels seus mentre unes hores més tard el Parlament proposa al govern català que proclami la República, però aquesta ni es declara (una República no es declara a les escales) ni s’oficialitza (no apareix al DOGC, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). Ja ho tenim tot lligat: 155 aprovat i República no aprovada. Però pel mig s’anuncia d’amagatotis que no s’intervindrà ni TV3 ni Cat Ràdio. Un cop la “no proclamada” República comença a caminar la gent surt al carrer a celebra-ho i s’obren ampolles de cava. I mentre passa tot això, i abans que comparegui Mariano Rajoy, el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk, fa una intervenció duríssima a mitja tarda: demana explícitament a Rajoy que no faci servir la força i s’utilitzin només els arguments polítics per resoldre el conflicte català. Avís per a navegants. Em poso en contacte amb gent que conec a Brussel·les, i tots afirmen no saber res de tot això, però també em diuen que des de fa 24 hores hi ha moltes cares de preocupació, molts nervis, i fins i tot algun atac de pànic.

Finalment, divendres al vespre apareix Rajoy als mitjans de comunicació. Dissol el Parlament i el govern, convoca eleccions el 21-12 i la intervenció del 155 queda en una aplicació suau. Estupefacció. Amb 50 dies no pots intervenir Ensenyament, mitjans públics, controlar al 100% els Mossos, fer-te càrrec de la Sanitat, Cultura, etc. Per tant, estem davant d’una simple gestió de papers i nòmines i poca cosa més. No havíem quedat que duraria un mínim de sis mesos? No era aquest el temps estipulat per desmantellar l’autogovern? Per què Rajoy convoca eleccions amb caràcter d’urgència? Quina pressa té?

Tres hipòtesis:

  1. Carles Puigdemont no pot controlar la pressió que pateix el dijous quan es filtra que convoca eleccions autonòmiques. El pla del lehendakari Íñigo Urkullu (que és el pla de la UE) passa per convocar eleccions i retirar el 155. Això permet que el PNB aprovi els pressupostos a final d’any i Europa respiri tranquil·la. Puigdemont no pot tirar enrere, i per tant, Rajoy tampoc. Tot continua igual i anem cap a l’abisme
  2. Carles Puigdemont fa un pacte. Jo no convoco les eleccions i salvo la cara, tu no retiris el 155 però en fas una lectura tova i convoques les eleccions. Tot queda igual segons el pla Urkullu i els dos dirigents se salven davant el seu electorat
  3. La UE s’imposa i ordena a Rajoy convocar eleccions immediatament. Res de sis mesos, res de disturbis al carrer, res de batudes policials, res d’alterar censos i il·legalitzar partits, res que pugui fer pujar la prima de risc i alterar la borsa

Una d’aquestes tres és la que s’imposa la nit de dijous. Però hi ha un altre factor important a tenir en compte, i del qual ben poca gent se n’adona. A veure, preguntem-nos per què alguns eurodiputats (concretament dues eurodiputades) entren en estat de pànic dijous al vespre? Per què divendres a la tarda apareix Donald Tusk exigint que no hi hagi violència? Per què l’ANC i Òmnium Cultural envien missatges demanant que després de la celebració a la plaça Sant Jaume tothom se’n vagi a casa seva? Per què aquests missatges continuen tot el cap de setmana? Què tenen en comú tots aquests missatges?

A veure si ens entenem, tots els països que han proclamat la independència hi ha un moment en què la gent surt al carrer a defensar les seves institucions. Aquí, en canvi, es convida la ciutadania a comprar llibres, omplir botigues i restaurants, anar al cine, a les discoteques i a tallar-se els cabells. I una altra pregunta: cal defensar una República que no s’ha proclamat? Algú creu que hi hauran estats que ens reconeixeran si oficialment no s’ha proclamat la República? Per tant, què està passant? Els llibres d’història ja ens explicaran el perquè de tot plegat, però una cosa queda clara: ni s’ha proclamant la República, ni s’ha demanat a la gent que defensi les seves institucions, ni els “piolins” han sortit dels vaixells. Res de res. I a sobre, eleccions urgents i un 155 tou. Estrany, oi?

Sí, molt estrany, i per entendre-ho cal llegir entre línies el que “no diuen” alguns càrrecs electes. I el que no es diu és que la UE coneixeria perfectament un pla de l’Estat per aturar de manera dràstica la proclamació de la República. Dijous a la nit el president Carles Puigdemont manté reunions amb gairebé tothom (incloses entitats civils) i demana desconvocar vagues/manifestacions i que no s’exposi a la ciutadania. El relat oficial és que Puigdemont, dijous al vespre, està decidit a convocar eleccions autonòmiques, però el relat oficiós és tot un altre. La foto amenaçadora de la Unión Federal de Policía (UFP) a twitter i els dos centenars d’efectius del Grupo de Acción Rápida (GAR) de la Guardia Civil que estan hostatjats a pocs metres del centre de la ciutat poden provocar una situació insòlita en una de les grans capitals de la UE, Barcelona. Es disparen totes les alarmes. Brussel·les entra en pànic. Potser ara s’entén millor les paraules de Tusk, les cares llargues, els atacs d’angoixa, que l’ANC i Òmnium convidi tothom a marxar cap a casa, que Puigdemont no proclami la República (ni es faci oficial) i que no es despengi cap bandera.

Dissabte 28 d’octubre. Ni rastre de concentracions ni de manifestacions. Al migdia, el president Carles Puigdemont diu, textualment, això: “El missatge que us voldria adreçar és que tinguem paciència, perseverança i perspectiva. Per això tenim clar que la millor manera per defensar les conquestes assolides fins avui és l’oposició democràtica a l’aplicació de l’article 155, que és la consumació d’una agressió premeditada a la voluntat dels catalans que de manera molt majoritària i al llarg de molts anys ens hem sentit Nació d’Europa. Ho hem de fer preservant-nos de la repressió i de les amenaces, fent-ho sense abandonar mai, mai de la vida, en cap moment, una conducta cívica i pacífica. No tenim ni volem la raó de la força. Nosaltres no. Us ho demano convençut que aquesta demanda és la que espera tothom, també a fora del nostre país”. Torneu a llegir el missatge lentament i ara entendreu per què la bandera espanyola continua onejant al Palau de la Generalitat, per què a diversos ajuntaments (com el de Vilanova i la Geltrú) es retira la pancarta Som República i se substitueix per la que diu Democràcia, i per què la proclamació de la República continua sense publicar-se al DOGC.

Dilluns 30 d’octubre. Comença l’operació Brussel·les que ja explicaré amb més deteniment. A partir d’aquí, passen moltes més coses: mig govern empresonat, “sorayos” i “cospedales” en guerra bruta amb Rajoy al mig, dubtes sobre l’equilibri psicològic d’un fiscal, Puigdemont marcant l’agenda des de Bèlgica, el govern Rajoy nerviós perquè creia que les forces independentistes no participarien a les eleccions del 21-12, Pedro J. Ramírez escrivint “muchos españoles van a sentirse defraudados con Rajoy: un golpe de Estado no se resuelve en las urnas. Es verdad que si los constitucionalistas ganan esas elecciones el problema catalán podría atemperarse con el tiempo, pero también que un triunfo de los separatistas legitimaría su causa”, la justícia espanyola en caiguda lliure, el ministre Dastis fent ofertes per a Catalunya des de l’estranger (ofertes que passen desapercebudes a Espanya) i l’excomissari José Villarejo, responsable de les clavegueres de l’Estat i de l’Operació Catalunya, a la presó. Com? El comissari Villarejo a la presó? Ui…

Acabo. La partida d’escacs continua. Serà llarga, i convé recordar l’operació Mario Monti a la Itàlia rebel del 2012. Un candidat imposat per la UE per treure’s de sobre Sílvio Berlusconi. Qui diu que la UE no es mou mai? Hi són, però no sempre els veus…

Bernat Deltell. Publicat el dilluns 6 de novembre de 2017

357visites totals,1visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada