“M’agradaria fer un referèndum correcte i que si surt que no, és que no, i si surt que sí, és que sí. S’ha de fer i acatar el que surti”

El departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica (EUA) elabora anualment una llista de 300 elements que considera estratègics per al futur del planeta terra. Són aquelles infraestructures i nusos de comunicació, recursos naturals, zones geoestratègiques i empreses (sobretot farmacèutiques, químiques i de defensa) que en cas d’una catàstrofe (natural o provocada per l’home) caldria salvaguardar per assegurar el futur de la humanitat i del planeta.

Doncs bé, en un dels documents filtrats per Wikileaks l’any 2009, el departament d’Estat dels EUA reconeix que només hi ha tres -tres!- elements ubicats en territori espanyol que paga la pena protegir: l’empresa catalana Grifols, l’estret de Gibraltar i el gasoducte que uneix la península Ibèrica amb Algèria. I alguns es preguntaran: Com? L’empresa Grifols? Sí, l’interès dels Estats Units per aquesta multinacional catalana especialitzada en el sector farmacèutic-hospitalari es deu a què és la primera empresa europea en el sector d’hemoderivats i un important proveïdor mundial de la immunoglobulina d’ús intravenós, un producte derivat del tractament del plasma que té diverses aplicacions terapèutiques.

Dirigida per Raimon i Víctor, Grifols -sense accent!- preveu ara fer el gran salt adquirint la companyia Shanghai RAAS, líder en la producció de medicaments plasmàtics en el mercat xinès. La idea és prendre el control de la companyia xinesa i, si tot va bé, l’operació, per un valor d’uns 5.000 milions de dòlars (uns 4.380 milions d’euros), es podria tancar durant el primer semestre del 2019, segons informa el diari Ara.

La multinacional Grifols ha guanyat 468 milions d’euros entre els mesos de gener i setembre d’aquest 2018, una xifra que suposa un increment del 8,5% respecte al mateix període de l’exercici anterior. En un comunicat emès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), la farmacèutica catalana ha atribuït l’augment dels beneficis al “sòlid creixement” de Bioscience, la divisió que agrupa el seu negoci principal, la fabricació i comercialització de medicaments derivats del plasma. Tal com apunta el document, aquesta branca de negoci va aportar 2.596 milions d’euros a la facturació total de Grifols, xifrada en 3.264 milions d’euros (un 0,4% més que l’exercici anterior).

A la UE , Grifols va augmentar  el seu benefici en un 13%, després que els ingressos pugessin fins als 571 milions d’euros. No obstant això, els Estats Units i el Canadà continuen sent la branca principal del negoci. Entre tots dos països van aportar 2.173 milions d’euros als ingressos d’aquest any, un 1,9% menys respecte a l’exercici anterior. En aquest sentit, a principi de 2018 Grifols tanca una operació de compra del 51% de les accions de l’empresa Goetech LLC, coneguda per la marca comercial MedKeeper, per uns 78 milions d’euros. L’acord permet a Grifols reforçar la seva oferta de farmàcia hospitalària i la seva internacionalització amb una major presència en el mercat nord-americà.

Grifols també és propietària d’Aigua de Vilajuïga, té accions a l’empresa cavista Juvé i Camps (la tercera del sector) i recentment ha injectat 3,7 milions d’euros per fer-se amb el control del Club Joventut de Badalona garantint-ne la seva existència, viabilitat i continuïtat a la ciutat.

I què diuen els propietaris de Grifols? Doncs això:

Víctor Grífols: “Tiri endavant, no s’arronsi”, a Artur Mas quan encara era president de la Generalitat el 2014

Víctor Grífols: “M’agradaria fer un referèndum correcte i que si surt que no, és que no, i si surt que sí, és que sí. S’ha de fer i acatar el que surti” (Entrevista a Catalunya Ràdio, 6 de novembre de 2018)

Grifols és l’única empresa catalana de l’Ibex que tot i les pressions de l’Estat no va moure la seva seu l’octubre de 2017. La Seat tampoc ho va fer, així com les grans multinacionals estrangeres.

Resumint: Grifols és l’empresa que el departament d’Estat dels Estats Units d’Amèrica diu que en cas d’una catàstrofe (natural o provocada per l’home) cal salvar com sigui. Com Gibraltar, aquest tros de terra que el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, en una piulada a twitter assegurava que “El Acuerdo sobre Gibraltar alcanzado hoy en el marco de la negociación sobre el Brexit es muy positivo para España y el más importante desde el Tratado de Utrecht en 1713”.

El ministre Josep Borrell hauria de saber -i si no ho sap és encara més greu- que Gibraltar és un dels tres elements que els nord-americans (i els seus cosins anglesos) protegiran a qualsevol preu. I si Gibraltar ja és teu, per què retornar-lo? Per què regalar un tros de terra que ja et pertany i a sobre és estratègic?

Ai, Borrell…

Bernat Deltell. Publicat el dilluns 26 de novembre de 2018

7042visites totals,241visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
4 respostes
  1. Josep E.
    Josep E. says:

    “I si Gibraltar ja és teu, per què retornar-lo? Per què regalar un tros de terra que ja et pertany i a sobre és estratègic?”

    Substitueix Gibraltar per Catalunya a la teva frase, i ja tens el motiu de tot plegat…(així de trist)

    Respon
    • Bernat
      Bernat says:

      Hi ha un matís: a Gibraltar s’han fet dos referèndums i ningú vol ser espanyol. Si el Regne Unit tingués tota la població gibraltarenca en contra ja ho veuríem…

      Respon
  2. Gesta Comitum
    Gesta Comitum says:

    Tenim una gra sort que Grifols sigui una empresa compromesa amb el nostre país, desconeixia que tinguessin interessos a Juvé&Camps i Vilajuiga, ara en compraré d’aquests productes.
    D’altra banda, crec que el gran aliat de Catalunya és el poderós Regne Unit, que des de fora la UE intentarà desestabilitzar-la i que millor que ajudant a la independència catalana?
    De fet, Catalunya ja té la simpatia d’Irlanda i Escòcia que són o seran 2 Estats que en un futur ens podrien reconèixer.Si hi sumem el poderós UK tenim molta feina feta, amb l’afegit que UK si ha de portar el seu Army a Catalunya per defensar un aliat estartègic seu ho faria, perquè ho ha fet tota la vida; on hi ha negoci per UK allà hi seran les casaques roges.

    Respon
  3. Joan Ricart
    Joan Ricart says:

    Encertat article sobre l’empresa Grifols.
    El meu pare y va treballar durant molts anys, de fet ja estava a l’ empresa quan el director era l’ avi de l’ actual Grífols. Recordo de petit, quan a l’ empresa eren ben poques persones, haber acompanyat algun dissabte al meu pare a Jesus i Maria( lloc on era l’ empresa en aquella tempa. Actualment una de les meves germanes també i treballa i per tant a la família tenim algú encara relacionat amb l’ empresa..
    Moltes de les coses expliques ,Bernat, jo les he escoltat a casa meva explicar- les al meu pare o a lameva germana. El meu pare tot hi fer ja alguns anys que està jubilat segueix estant molt orgullos dels seis anys treballant a Grifols i segueix tenint contacte amb doferents persones de l’ empresa i segueix interesaant- se molt per tot el que hi passa.
    I peraixò moltes de les coses que expliques el meu pare o la meva germana si n’ han tingut notíciaabans de que sortís publicat ens n’ han fet partíceps a la resta de la família. Aquesta empresa forma part de la nostre família.

    M’ ha agradat poder llegir un article fer per tu sobre Grifols on en parles tant bé.

    Joan Ricart

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada