Entrevista feta a través de trucada telefònica el dijous 8 de novembre a les 11.30, aproximadament. La transcripció es va fer el cap de setmana del 10-11 de novembre. Arran de l’entrevista de la periodista Mònica Terribas al president Carles Puigdemont el dimarts 13 de novembre, l’amic A va voler introduir algun matís. Bona lectura!

-Bon dia A!

-Ep Bernat, bon dia!

-Tens un minut?

-I cinc també!

-Escolta, et trucava perquè tenim una petita conversa pendent

-Sí, ho sé, i hi ha força gent a twitter que t’ha preguntat sobre la qüestió. I jo et dec una resposta des de fa uns mesos, però noi, vaig molt atabalat de feina, darrerament…

-Massa compromisos i responsabilitats…

-Sí, tu…

-Bé, escolta, en el nostre darrer dinar del mes de juliol, just abans de les vacances, em vas dir que a les eleccions europees calia llista única, i a les municipals per separat. Ho mantens?

-Totalment. Començo per les europees, d’acord?

-Vinga, dispara!

-A les europees cal llista conjunta que inclogui, com a mínim, els dos principals partits independentistes. Obtindríem uns molt bons resultats, i de cara enfora seria un gran anunci publicitari. Pensa que de la mateixa manera que els catalans no sabem quines sigles i/o partits presenten els alemanys a les europees, a ells els passa el mateix amb nosaltres. Per tant, Angela Merkel, o qui sigui, no llegirà correctament si ERC obté dos eurodiputats, la Crida (o com es digui) un eurodiputat i la CUP mig eurodiputat. No, aquests resultats quedaran diluïts en un mar de sigles provinents d’Espanya i ja està. En canvi, si tu presentes una candidatura conjunta que es digui Freedom for Catalonia (m’ho acabo d’inventar) i treus sis o set eurodiputats això és claríssim, aquí i a fora. M’entens el que et vull dir?

-Perfectament!

-Els matisos aquests de dretes, esquerres, liberals, comunistes, nova esquerra o ecologistes dilueixen la part nacional, i nosaltres ara estem en un procés d’internacionalització de la causa catalana i necessitem vendre un producte. I el nostre producte és la independència. I punt. I una llista unitària ven molt, moltíssim. És un gran anunci que no podem desaprofitar. Vols que sigui més gràfic?

-Sí, si us plau…

-Mira, si amb una llista única els indepes obtenim sis o set eurodiputats, per dir una xifra aleatòria (he, he, he…) saps què passarà als telenotícies d’arreu d’Europa? Doncs diran això: “I ara, connectem amb el nostre corresponsal a Madrid per a què ens expliqui com han anat les eleccions europees a Espanya”. I el corresponsal explicarà els resultats, i dirà: “el partit socialista ha obtingut x eurodiputats, seguit de tal, de qual i del bloc independentista que amb set eurodiputats ja són la quarta força a tot l’Estat”. Bé, no? Doncs ara, fem l’exercici a l’inrevés. Imagina’t que es presenta Esquerra per una banda i la Crida per una altra, d’acord?

-D’acord

-Ets un ciutadà alemany i estàs mirant el telenotícies vespre del teu país, i connecten amb Espanya. “Quins han estat els resultats?” preguntarà el presentador al corresponsal. I la resposta d’aquest serà: “han guanyat els socialistes amb x eurodiputats, seguit de tal i de qual”. I punt. Els independentistes cauran al sac dels “altres” en els quals s’inclouran formacions nacionalistes, ecologistes, regionalistes, etc… Captes la diferència, oi?

-Totalment!

-Anar junts és un gran espot publicitari. El problema és el que t’he dit moltes vegades; els independentistes no entenen ni d’estratègia ni de comunicació, i per això tot costa tant

-Vols dir que els nostres governants en faran cas, d’aquestes recomanacions?

-Haurien de fer-ne, perquè fins i tot algú com Josep-Lluís Carod-Rovira recomana unitat a les europees. I Carod pot ser moltes coses, pot caure més bé o més malament, però no en té un pèl, de tonto. I no és cap acudit dolent…

-Es decideix que es fa llista conjunta a Europa. Qui l’ha d’encapçalar?

-Recordo que en el nostre darrer dinar et vaig dir que Carles Puigdemont seria un bon candidat, però a partir del moment en què Oriol Junqueras vol encapçalar la llista d’ERC crec que és a ell a qui pertoca ser el número u

-Per què?

-Esquerra Republicana va guanyar les darreres eleccions europees celebrades el 2014, per tant, em sembla raonable que si hi ha una llista conjunta aquesta sigui encapçalada per Junqueras o per algú nomenat per Esquerra. I afegeixo: no només em sembla just, sinó que per part dels Pedecats em sembla que acceptar-ho és també un gest de bona voluntat

-Caram…

-Home, ERC va ser lleial en tot el merder de JxSí. Recorda el numeret de posar Artur Mas de número 4 i després, quan la CUP el va voler enviar a la paperera de la història, ERC no va dir res i va acceptar que Carles Puigdemont fos el successor. Crec que ara toca a ERC encapçalar la llista; però repeteixo, van guanyar les darreres eleccions europees i, per tant, seria insòlit que ERC no encapçalés la llista unitària

-Escolta, vaig ràpid perquè segur que tens coses per fer. Aquesta llista europea hauria d’incloure altres formacions independentistes d’arreu de l’Estat?

-Penses encertadament… ha, ha, ha! Sí, clar que sí, sobretot de les Illes i País Valencià. I si els bascos s’hi volen sumar seran benvinguts, però sempre tenint clar que el número u és per a Esquerra

-Més coses. A les municipals per separat, oi? Dic oi perquè vas ser tu qui em va dir que millor no barrejar sigles ni partits

-Separats sempre! A les municipals estem votant moltes altres coses, a part d’independència. Fixa’t en el cas de Solsona: a les darreres eleccions municipals Esquerra obté set regidors, Convergència tres, els cupaires dos i els socialistes un. Tu creus que cal fer una llista unitària?

-Home, altres et diran que a les grans ciutats…

-A les grans ciutats l’independentista que vota la Crida no vol ERC a l’Ajuntament, i a l’inrevés. Et vaig posar el meu propi exemple: al meu poble -no cal donar pistes- mai votaré una llista on hi hagi gent de Convergència, perquè van fotre una desgràcia a l’escola del meu fill. La seva incompetència va fer emprenyar bona part de la societat local, va ser un desastre de gestió, i ara em demanes que els voti? Per favor! I jo et parlo d’una qüestió personal, però és que aquestes qüestions personals les tens a totes les ciutats i pobles del país. I afecta a tots (repeteixo: a tots!) els partits. Per tant, quin sentit té que ERC, JxCat, Pedecat, CUP o Demòcrates vagin junts? Té alguna lògica? Estem parlant d’eleccions municipals i, per tant, de problemes locals, de problemes molt concrets

-Però llavors t’exposes a què partits unionistes governin…

-El que cal aconseguir és unitat estratègica!

-I arriba la gran pregunta…

-…Barcelona! que cantava la pobre Montserrat (Caballé) i l’enyorat Freddie (Mercury). T’adones que ens fem grans?

-Però a tu t’agradaven els Queen?

-Ha, ha, ha… no gaire. Bé, la pregunta: què fem a Barcelona, oi?

-Exacte!

-Separats

-Segur?

-Seguríssim. Ja estan tots els estudis i les enquestes internes fetes

-I tot això de les primàries?

-Si els grans partits no hi volen anar, en una llista conjunta, no hi ha res a fer. I ERC aposta molt fort per Barcelona, i farà el que sigui, el que sigui, per guanyar. Des de posar un Maragall al capdavant a incloure noms dels comuns dins la llista per a què sigui el màxim transversal possible. Barcelona és prioritària, per a ERC. I fins ara els sondejos interns els són molt favorables

-Segur?

-Ja hi ha alguna gran empresa que té en el seu radar que hi haurà govern independentista i republicà a la capital del país. I aquestes empreses també tenen els seus propis sondejos

En canvi, ERC, a les xarxes, són criticats…

-I?

-Doncs que hi ha gent que no ho veu bé

-I?

-Que hi ha gent que diu que cal anar junts

-I?

-Coi, no sé. Que el Valls fa por i li posem en safata l’alcaldia…

-Perdó? M’estàs prenent el pèl, no?

-Jo crec que el Valls es fotarà una òstia impressionant, però et dic el que alguna gent diu…

-Sí, ja ho sé que alguna gent diu i diu i diu. I? Que diguin el que vulguin. Tenen estudis davant seu? S’han gastat diners? Han fet enquestes de les bones, les que no es publiquen? Tu saps a què em dedico, oi? Vaig fallar el 21 de desembre? He fallat en alguna cosa, company?

-No

-Doncs confia en mi. Però sí que et reconec que hi ha una certa alarma

-Ah, quina?

-Tu ho vas escriure. Si el món convergent no es posa d’acord d’una vegada i escull si vol anar amb la marca Pedecat (cosa que no recomano), Junts pel que sigui (el nom de la ciutat) o la Crida, no sumarem. L’única cosa que juga al nostre favor és que encara tenim temps

-A les eleccions del 21-12 va guanyar Ciudadanos…

-I?

-Home, que això també pot passar a les municipals

-I tant! (entonació de veu irònica). Per això amaguen les seves sigles amb la llista de Manuel Valls, perquè saben que no es menjaran “un rosco”. I a més, creus que a les municipals hi haurà una participació del 80%?

-No

-Penses encertadament. I saps qui es desmobilitzarà? Ja t’ho dic jo: els que van votar per primera vegada a la senyora Inés Arrimadas. Els independentistes deixaran de votar? Potser sí, potser els quatre frikies que es passen el dia insultant des de Twitter amb perfils falsos, però la resta… i tant que anirà a votar! A més, hi ha una altra cosa: imagina’t un votant espanyolista que el 21-12 vota per primera vegada i veu que el seu vot no ha servit per treure de la Generalitat a “los nazis separatistas”. Tornarà a votar aquest senyor? Difícil…

-Però Ciudadanos encara pot créixer…

-La crescuda serà directament proporcional a la desaparició del PP, i llavors Valls es quedarà que no podrà formar coalició amb ningú. Ho entens?

-Entenc que qui obté l’alcaldia és la llista més votada…

-… sempre i quan la resta de partits no es posin d’acord per fer majoria. Un matís que sempre s’oblida

-A les xarxes et linxaran per dir que no vols primàries ni llistes conjuntes ni…

-Per això et tinc prohibit dir el meu nom (i també per qüestions de seguretat). I per cert, algun dia en parlarem, de twitter… Però et reconec una cosa: a qui pot fer mal tot això de les primàries del Jordi Graupera (per cert, un personatge amb les idees clares que cal aprofitar) i companyia és al món convergent. Per això dic que aquí hi ha una certa alarma, perquè el vot es pot atomitzar i llavors Esquerra corre el risc de quedar-se sense socis, com Ciudadanos amb el PP. Però repeteixo: encara hi som a temps, però que espavilin d’una vegada!

-Caldrà tenir paciència…

– Molta. Bé, amic, et deixo, que toca pencar

-Hi haurà eleccions avançades?

-A Catalunya?

-Sí

-Espero que no, si el president Quim Torra avança eleccions, què aconseguirem? Que ERC pugi o baixi tres o quatre diputats i JxCat pugi o baixi tres o quatre diputats. Estem condemnats, en el bon sentit de la paraula, a entendre’ns: ni ERC serà mai més el partit de Francesc Macià, ni els neoconvergents tornaran a tenir les majories de l’època de Jordi Pujol. Estem en un altre estadi, per sort… Ah, i per cert, molt interessant l’article Un senyor de Manresa, molt! Et puc assegurar que va ser molt llegit, a les conselleries…

-Gràcies. Ja no t’emprenyo més. Salut…

-… i República! Fins aviat!

Bernat Deltell. Publicat el diumenge 18 de novembre de 2018

6372visites totals,181visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
5 respostes
  1. Jose
    Jose says:

    Bernat, que s’uneixen no vol dir que tinguen que estar al davant gent que la gent no vol (com el cas del poble aquest on van fer una mala actuació a l’escola).
    És més, a Barcelona la opció que més trencaria seria una unió dels dos grans partits més CUP, pero amb la unió feta amb una llista majoritàriament de societat civil potent i certs polítics de reforç.
    Ha de ser una campaña on el bloc unit sigue el que sigue clarament el favorit, polaritzant la campanya deixant a BeC “entre dos tierras” i assegurant també el primer lloc i deixant així a BeC en la tesitura antinatura de ficar-se d’acord amb Cs. Habilitant així que Barcelona tingue l’alcaldia independentista si no hi ha acord. Perque ara mateix el més important és guanya el màxim d’alcaldies de la les zones més poblades de Barcelona i Tarragona on el vot independentista será el que acabarà decidint al futur i on s’ha de aconseguir tenir un o dos anys de gestió política impoluta del bloc independentista.
    És així i junt amb l’entrada de vot jove que es majoritàriament independentista (i el vot de gran qie es perdrà que és majoritàriament unionista), com es facilitarà més el procés des del món municipal.

    Respon
    • Jose
      Jose says:

      Quan em referia a bloc unit dels partits grans més CUP, significa dos opcions indepes:

      Barcelona Republicana (per ficar un nom)
      +
      CUP

      La CUP no es sumaria, o pràcticament impossible

      Respon
  2. Joan Ricart Montaner
    Joan Ricart Montaner says:

    Bona tarda Bernat.

    Interessant entrevista al senyor A la que has publicat aquí al blog.
    A veure si aquest senyor te prou influència per convèncer a qui faci falta per poder fer llista conjunta a Europees.
    Sobre les municipals, jo també sóc del parer que millor separats, encara que alguns cops tampoc acabo d’entendre els movimemts d’ERC.

    Respon
  3. Anna
    Anna says:

    Bon dia Bernat.
    Estic d’acord amb les europees han d’anar junts sens dubte!
    Però les municipals em fan patir i molt…, així com el teu amic diu que ell mai votaria als convergents, a mi em passar a l’inversa, no tinc confiança amb que ERC no vulgui tornar a fer un tripartit, excluint els convergents.., només pensar que poguessin fer un tripartit amb PSC i podem em sorten canes.., Si ERC no ho explicar molt bé i els convergents no van amb un nom que no soni a l’antiga convergència crec que ens estavellaríem .

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada