El món sobiranista té assumit -i és una bona notícia- que ha de participar a les eleccions del 21-12. És, repeteixo, una bona notícia. En cas contrari, els sobiranistes s’haurien disparat un tret al peu regalant les institucions catalanes a l’adversari a canvi de res. A sobre, els partits constitucionalistes haurien

disposat d’una legislatura sencera (i sense pràcticament oposició!) per desmuntar tot el sistema cultural, educatiu, mediàtic i d’autogovern obtingut amb molt d’esforç aquests darrers 40 anys. I encara que s’hagués optat per la resistència pacífica cal dir que aquesta també té data de caducitat. La ciutadania no pot estar eternament mobilitzada. Per tant, participar a les eleccions és la decisió més intel·ligent que s’ha pogut prendre. Això significa acceptar la Constitució i l’Estatut? Això significa doblegar-se al 155? I què! Que potser ens agrada l’Europa actual? Ens agrada l’Europa de Juncker que mira cap a una altra banda en la crisi social, econòmica, dels refugiats i dels drets nacionals vulnerats? Oi que no ens agrada? I tot i amb això hi participem. Doncs aquí cal fer el mateix.

Dit això, ara el debat és: junts o separats? Llista única o vàries llistes? La meva humil opinió és que cal formar dues/tres llistes per esgarrapar el màxim de vots, i sobretot -i crec que aquest punt és el més important de tots- deixant de banda les sigles dels partits. M’explico: si hi participa el PDeCAT, ERC i la CUP ja us vaticino ara mateix què passarà. I què passarà? Doncs que l’Estat jugarà brut.

Al PDeCAT se li imputaran nous casos de corrupció (alguns inventats) i a més, i curiosament, a final de novembre sortiran notícies relacionades amb el cas Palau i Fèlix Millet. No es dubtarà en relacionar la vella Convergència amb el Palau. També cueja el cas de les aigües de Girona que -tot i que no hi té res a veure- pot afectar Carles Puigdemont. Per acabar: recordeu el cas del compte corrent suís de Xavier Trias? S’ha demostrat fals, però Ada Colau ja és l’alcaldessa de Barcelona

A ERC li filtraran les converses telefòniques de diversos càrrecs i consellers on, de manera esbiaixada, diran que “això de la independència és impossible”, carregant contra els seus companys convergents i que ens els hem de treure de sobre per bastir un front d’esquerres. S’insinuarà que a ERC això de la independència li és igual perquè aquí del que es tracta és de recuperar el poder i eliminar les restes del pujolisme per esdevenir hegemònics

A la CUP li trobaran de tot, des de connexions amb etarres fins a la fanatització d’Arran contra el turisme i el perill que suposen per a una ciutat global i cosmopolita com Barcelona

Aquesta és la munició (a part d’algun empresonament) que usarà l’Estat en la campanya electoral del 21-12. Per tant, què cal fer? Què es pot fer? Aquí teniu part de la solució:

-bastir tres llistes separades (per separat esgarrapes més vots que en llista única)

-que aquestes llistes no portin els logos ni les sigles dels seus respectius partits

-que aquestes llistes/coalicions siguin identificables per a l’electorat. Ho diré d’una manera cruel: que aquella persona que no suporti Anna Gabriel tingui clar que hi ha una llista on hi són representats “els seus” que no tenen res a veure amb les cupaires de torn; i a l’inrevés, aquell que defineix els convergents d’antipatriotes i de poc de fiar que tingui clar que hi ha una llista que representa clarament l’esquerra alternativa. Resumint: que tothom se senti còmode en “la seva” llista

-apostar per candidats (independents i de partit) de màxim consens a totes les llistes per fer-ho el més transversal possible. Lluís Llach, David Fernández -sí, ha de fer un pas endavant!-, Joan Tardà, els dos jordis, Marta Rovira, Neus Munté desperten consens. I evitar també velles glòries que de cara a l’electorat pot evidenciar que no tens prou recanvis

-pactar un programa amb punts en comú per evitar episodis d’infaust record com el de la no investidura d’Artur Mas, on quedi clar que es vol la república i que el president serà el candidat que hagi obtingut més vots de les les tres llistes sobiranistes

Això és jugar amb intel·ligència i astúcia. I de moment, amb l’acceptació que cal participar a les eleccions, s’ha fet un pas de gegant en la bona direcció!

Bernat Deltell. Publicat dimecres 31 d’octubre de 2017

492visites totals,2visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada