L’independentisme no havia estat mai vist com un problema perquè no fa ni vint anys tenia el 15% de partidaris i la cadireta i la pagueta dels governants  no perillava

Divendres 14 de desembre de 2018. Programa Més 324 dirigit pel periodista Xavier Grasset. Esther Vivas, David Minoves, Isabel Llauger i Josep Joan Moreso participen en la tertúlia a la qual, com a convidat especial, hi assisteix també l’historiador Josep Lluís Martín Berbois.  Xavier Grasset també entrevistarà a la presidenta del Parlament galès, Elin Jones, que s’ha desplaçat a Catalunya per signar un manifest en suport a Carme Forcadell. Fins aquí, les dades.

Cap al minut 44 del programa, la llicenciada en filologia hispànica i experta en comunicació (entre moltes altres coses) Isabel Llauger mostra la seva preocupació per la nul·la capacitat de diàleg entre les parts enfrontades pel procés d’independència de Catalunya. La periodista Esther Vivas, molt educadament, puntualitza: “Que hi hagi tensió política no vol dir que hi hagi divisió social, jo crec que hi ha sectors que creen un discurs i un escenari de confrontació social a Catalunya i que també ho plantegen a fora que no és cert”. Just quan Llauger vol fer la contrarèplica apareix Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia del Dret, amb un exemple personal. És aquest: “No estic d’acord en aquest sentit, si no ho voleu reconèixer és perquè vosaltres no us moveu en aquest cercle, però hi ha hagut famílies que han deixat de parlar d’això; a mi m’ha passat, a la meva família, per tant això a mi no em podeu dir que hem hagut de parlar d’això per no barallar-nos, i això no ens havia passat mai”.

Però el millor de tot plegat arriba una mica més tard, quan Moreso, de la seva experiència personal,  en fa una teoria sobre l’independentisme i les famílies trencades: “Quina és la diferència fins fa vuit anys en grups d’amics i famílies entre Catalunya i el País Basc? Mentre al País Basc fa temps que no es podia parlar, i això ho havien resolt i no es parlava, i tots tenim amics bascos, aquí sempre s’havia pogut parlar, i quatre riures, i ja està, i se sabia qui era independentista i qui ho era menys, sempre s’havia pogut parlar, això mai havia estat un element de tensió en la meva vida, i ara s’ha convertit en un element de tensió”.

Josep Joan Moreso té raó. L’independentisme no havia estat mai vist com un problema perquè no fa ni vint anys tenia el 15% de partidaris i la cadireta i la pagueta dels governants (i no només governants)  no perillava. “Quatre riures i ja està”, perquè com molt bé diu Moreso, “tots sabíem qui era independentista i qui ho era menys” i estàvem perfectament acotats i controlats en una reserva. Però ai, quan aquest moviment es converteix en majoritari de cop i volta trenca famílies i crea tensió en la societat. En canvi, abans, els independentistes no creaven cap tensió perquè per a la societat dominant érem vistos com uns romàntics que no tocàvem de peus a terra i només servíem per provocar “quatre riures” en un sopar d’amics.

Però els temps canvien, i per això, ara, la culpa de l’existència de VOX és de l’independentisme. A qui se li acut ser independentista? Que no veus que despertes l’extrema dreta?

Quins temps aquells, quan amb quatre “riures” ja estava tot resolt i les famílies eren compactes i estaven unides, oi? Per què voler canviar les coses?

Com traeix el subconscient, i amb quina rapidesa es trenquen els marcs mentals…

Bernat Deltell. Publicat el dijous 7 de març de 2019

 

 

4608visites totals,3visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
2 respostes
  1. Gabriel
    Gabriel says:

    Si un algú roba un milió d’euros, és un lladre. I si agafa un bolígraf d’1 €?

    Si algú mata una persona, és un assessí. I si mata un milió?

    La subjectivitat de l’ús del llenguatge sempre ha estat favorable a aquell qui té el poder. I el poder es té amb objectius concrets. Compteu els líders carismàtics que han tingut poder, per la seva categoria humana, i no per necessitat de tenir poder…

    Respon
  2. Àngels
    Àngels says:

    Isabel Llauger, experta en moltes coses, tertúlia primers de nov.2017, cat. Ràdio, després de la declaració de independència: Això es com la dona que deixa el seu marit i quan arriba l’hivern torna, perquè no els hi pot comprar abrics al seus fills. No hauríem de exigir un mínim de inteligencia als tertulians?????. Tan inútils ens considera a les dones????. Es que el sr. Monguilod si ella decideix separar-se, deixa de ser responsable dels seus fills????? De traca i mocador.

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada