Siemens, Nestlé, Facebook, Lidl, Amazon, Satellogic, HardRock… són només algunes de les grans empreses que en aquests darrers mesos s’estableixen a Catalunya o bé amplien instal·lacions i capacitat operativa. La pregunta és: per què vénen aquí? I per què precisament ara?

12 de febrer. La publicació fDi Magazine, del Financial Times, valora Catalunya com el territori més atractiu del sud d’Europa per a les inversions estrangeres del 2018 i 2019. Aquest rànquing és, segons la Generalitat, un dels més prestigiosos a escala internacional. La revista també atribueix a Catalunya la millor estratègia en termes de captació d’inversió estrangera d’entre totes les regions d’Europa considerades com a “grans”.

A partir d’aquest moment, l’allau de notícies de grans empreses que s’instal·len al nostre país no para de créixer. Però aquí hi ha alguna cosa que no quadra, i és la situació política catalana: hi ha presos polítics, exiliats, un govern espanyol en caiguda lliure (la premsa internacional ja preveu aquest mateix febrer la caiguda de M. Rajoy), violència de “baixa intensitat”, crispació i una crisi econòmica que afecta bona part de la societat. El capital sempre és poruc, té por, és conservador. Per tant, amb un panorama com el que acabo de descriure, com és que les grans empreses/multinacionals aposten per Catalunya? Quina és la raó?

Tres possibles respostes:

-Catalunya es troba ubicada de ple en la banana daurada (recupereu el meu escrit sobre les bananes d’Europa)

-aquestes empreses ocupen un espai que han deixat lliure d’altres que han marxat per pressions o per motivacions polítiques. Se’n van bancs “catalans” i ràpidament el Banco Santander obre més oficines i modernitza les que ja té i els alemanys del banc N26 obre seu a Barcelona

-aquestes empreses, sigui quin sigui el futur polític de Catalunya, ja estan posicionades. En cas d’independència no tindran competència; en cas de no independència seran premiades (per la seva aposta pel país) per una part important de la ciutadania (una part amb poder adquisitiu). I si ens quedem a mig camí, en un nou estatus polític que necessàriament implicarà controlar la caixa, tindrà al seu costat un govern “friendly” amb gran capacitat inversora i de promoció. Aquesta ha estat l’estratègia seguida per Seat: no s’han mogut de Catalunya, tot i les pressions, i el resultat són exportacions de rècord i augment de vendes a Catalunya

Totes aquestes empreses no endevinen el futur, no tenen cap bola de vidre, però sí disposen d’informes, anàlisi de dades i molta informació que fan que, per exemple, l’agència de rating Fitch inclogués el referèndum català entre els elements a tenir en compte de cara al 2017: “està planificat pel setembre de 2017 un referèndum sobre la independència de Catalunya”. Això es deia l’abril de l’any passat, quan encara no se sabia ni la data ni la pregunta. Com ho sabien? Anàlisi, estudi de dades i molta informació no publicada. És el mateix de què disposen aquestes grans empreses. I per això s’instal·len a Catalunya, en una zona geogràfica privilegiada connectada a Europa (hi torno: banana daurada) i amb Barcelona capital de la Mediterrània oriental. I recordem el que fa temps anuncia l’economista Santiago Niño Becerra: “D’aquí cinc mesos Catalunya tindrà un pla d’independència econòmica”. I no ho ha dit una vegada, sinó fins i tot en tres ocasions. I públicament.

Reflexió final

Acabo amb aquesta reflexió que lliga amb el vaticini de l’economista Niño Becerra.  La situació de Catalunya, desenganyem-nos, ha estat extremadament perillosa entre mitjans setembre i fins no fa massa. Per més a prop que s’anés dient que estàvem de la independència, el fet és que hem estat més a prop del contrari. De fet, ho hem tastat. El 155 ha estat un avís del que podria haver passat, o del que podria passar: una aniquilació de l’autogovern, dels mitjans públics, de l’educació i de la projecció internacional catalana. Això és un fet. Pensar que hem estat a prop de la independència pot ser un desig o una intuïció; un intangible en tot cas. Però sí que tot plegat ha posat damunt la taula el conflicte, i ha despullat Espanya davant l’opinió internacional.

Tot el que ha passat del 21D cap aquí llença també un missatge clar: Barcelona (Catalunya) no es toca. Això no té res a veure amb la defensa de la independència, és simplement que Barcelona-Catalunya funciona, en termes d’Europa; no es toca, i no es pot tocar. Més encara, s’ha de protegir. I s’ha de protegir perquè tots els indicadors ens diuen que l’economia catalana creix el 0,8% fins al març, una dècima més que l’espanyola, i en un any, el PIB de Catalunya ha crescut el 3,3%, vuit dècimes per sobre de la mitjana de l’eurozona. I Barcelona ja ha superat en número d’organització de congressos internacionals a París i Viena. I això, a la UE, tenen clar que no es pot tocar, perquè és de les poques coses que funcionen del sud d’Europa. Per tant, cal trobar la solució.

I quina solució ràpida (insisteixo: ràpida!) hi ha? Regió Administrativa Especial, Protectorat tutelat per Brussel·les o reconversió d’Espanya en una confederació (tipus Suïssa) són les propostes que diuen que estan damunt la taula. Veurem què passa, però si algú ja sap com acabarà tot plegat són els empresaris internacionals, i alguns, com Santiago Niño Becerra ho intueixen, i ho saben aquells que com Fitch van preveure l’abril de 2017 que cap al setembre Catalunya celebraria un referèndum. I tant que ho saben, i que burros que han estat aquests que han marxat…

Bernat Deltell. Publicat el divendres 15 de juny de 2018

Aquest article ha estat escrit conjuntament amb un periodista que actualment forma part de l’equip directiu d’un prestigiós diari del nostre país. Vol mantenir l’anonimat, i té les seves raons, però ja li vaig dir que no m’atribuiria jo sol l’autoria d’aquest article perquè seria injust, a més de fals. Salut!

18036visites totals,2visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
6 respostes
  1. Joan
    Joan says:

    Moltes gracie per l’article és molt interessant. Feu referencia a Niño Becerra. Jo el vaig veure un dia a TV3 i afirmava que entre finals del 2018 o com a molt primers de 2019 Catalunya esdevindria econòmicament independent !!!!
    Personalment ho dubto molt desprès de com 1-O ha reaccionat l’independentisme i lo ràpid que hem fet bondat a Escanya, però podeu elaborar amb quin indicador econòmic ens hem de fixar per saber si ja som independents? Per que s’indica finals de 2018 o primers del 2019? que ha de succeir per saber-ho? sortirà a les noticies?
    Salut

    Respon
  2. Núria
    Núria says:

    Quina felicitat ha donat llegir aquest escrit.
    Tant de bo sigui així i ens deixin treballar i viure amb pau, perquè és el unic que els catalans volem.

    Respon
  3. Montserrat
    Montserrat says:

    Doncs moltes gràcies a tots 2
    I la nostra hisenda i un banc?
    Per anar generant circuits interns o km 0 com en diuen ara.
    Gràcies

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada