Per què CaixaBank s’hi oposa? Si aquesta entitat té bona part del deute del Grupo Zeta i la millor proposta és la de Jaume Roures, per què no vendre-ho tot al mateix Jaume Roures?

Antecedents. Set de març de 2018

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, demana a la Generalitat tots els pagaments i subvencions que hagi fet a les empreses Mediapro, diari Ara, Grup Cultura 03 així com als periodistes Antoni Bassas i Albert Om, entre d’altres. La demanda d’informació arriba en plena aplicació de l’article 155. Volen escapçar el procés. O potser està en joc alguna altra cosa?

La meva sospita és que a Hisenda li importa ben poc el diari Ara, els periodistes abans citats i altres mitjans i petits grups de comunicació. El meu olfacte em diu que aquí hi ha una altra història que preocupa moltíssim al govern de Madrid. I la preocupació pren cos i es fa una realitat tangible quan el 16 de febrer Orient Hontai Capital (filial d’Orient Securities Company Limited) es converteix en el principal accionista de Mediapro. La companyia signa un acord pel qual el grup xinès adquireix el 53,5% de les accions mentre la resta es manté a mans dels fundadors de MediaPro, Tatxo Benet i Jaume Roures (12% cadascú), i WPP (22,5%). La compra es fa per un valor de 1.016 milions euros i Roures i Benet mantenen la gestió del grup.

Ells mateixos, Benet i Roures, expliquen per escrit que els nous socis permetran “augmentar significativament la seva capacitat competitiva als seus mercats tradicionals d’Espanya i Europa”. I afegeixen: “l’acord proporcionarà al Grup accés a un mercat emergent com la Xina i l’avantatge d’accedir a aquest mercat amb un soci tan important com Orient Hontai Capital”. Per al comprador xinès, l’operació suposa “un pas crucial en l’expansió internacional d’Orient Hontai Capital a Europa”, segons explica Tony Ma, conseller delegat de l’empresa.

Mediapro, un gegant ara ja amb tentacles a Xina i Àsia. Una finestra immensa oberta al món on poder mostrar futbol, pel·lícules i tot tipus de documentals, com “Les clavegueres de l’estat”. Una multinacional potser amb aspiracions futures de fer una TV i un gran grup privat català aliè al control de l’Estat i de l’administració pública.

Recordem que ja fa temps Jaume Roures volia comprar El Periódico i que gràcies a les males arts del govern de Madrid (en col·laboració amb el grup Prisa) va frustrar. Massa perillós per al PPSOE. Un gran grup sense cap tipus de control per part del mediastorm. Per tant, siguem realistes i siguem sincers: vostè no estaria preocupat si fos el ministre Montoro? Clar que estaria preocupat!

Roures i Benet són homes de negocis molt llestos, i precisament, com que són llestos, estic convençut que no els sorprèn aquest sobtat interès del ministre d’Hisenda en les subvencions de la Generalitat als mitjans favorables al procés (i especial interès amb Mediapro), a veure si trobem alguna cosa i podem tenir sota control aquests perillosos separatistes catalans. O no?

Aquest és un fil que vaig escriure el passat 7 de març. Però ara les coses agafen velocitat.

Actualitat

La triple crisi de la premsa espanyola (mentides, caiguda de les vendes i pèssima gestió) aboca El Periódico a la seva pràctica desaparició. El dimecres 9 de gener el jutge arxiva el cas contra els Mossos d’Esquadra interceptats a la incineradora amb documents suposadament confidencials. Just a l’endemà, el dijous 10 de gener, Rosa María Mateo ofereix al director de El Periódico, Enric Hernández, la direcció de TVE. No és casual la tria d’Hernández perquè el mitjà que encara dirigeix ha estat un actiu en la guerra bruta contra l’independentisme. Tal i com explica el periodista Josep Casullera, “la notícia que el 21 de gener de l’any passat va publicar El Periódico Els Mossos van intentar destruir l’alerta dels EUA sobre la Rambla, signada pel director del diari, Enric Hernández ja aleshores VilaWeb va demostrar que el document de què parlava El Periódico no era pas autèntic”. D’aquí que després de l’arxivament de la causa contra els Mossos (que de manera desesperada s’intenta obrir de nou) s’hagi convidat Enric Hernández a canviar d’aires.

Per tot això, i per tot el que s’ha dit abans (triple crisi) El Periódico s’enfonsa. I vet aquí que el divendres 11 de gener apareix aquesta impactant notícia: “CaixaBank vol desfer-se d’El Periódico però impedir que el compri Jaume Roures”. I per què no es vol Jaume Roures? Quin és el problema?

De forma resumida, aquí hi ha l’explicació:

-Enric Hernández assumeix la direcció d’El Periódico l’any 2010 i, durant aquest temps, el diari passa de vendre una mitjana de 79.063 exemplars (2011) a 31.970 (novembre 2018), segons l’OJD. La caiguda de les vendes i les dificultats econòmiques del Grupo Zeta deixen l’empresa en mans dels bancs, i bàsicament en mans de CaixaBank

-Segons eldiario.es, CaixaBank ha fet saber al Grupo Zeta que està disposat a renunciar al cobrament de la meitat del deute sempre que no vengui El Periódico a Jaume Roures, qui ha ofert 65 milions d’euros pel diari, l’oferta més alta de les tres que hi ha actualment sobre la taula

-Segons algunes informacions que circulen aquests dies, Jaume Roures i Tatxo Benet estan interessants en crear un gran grup mediàtic català que agruparia El Periódico i una nova emissora de ràdio que ja comptaria amb el beneplàcit administratiu de l’actual govern independentista català

-La compra de El Periódico inclou també la del diari esportiu Sport

I per què CaixaBank s’hi oposa? Si aquesta entitat té bona part del deute del Grupo Zeta i la millor proposta és la de Jaume Roures, per què no vendre-ho tot al mateix Jaume Roures?

-perquè Javier Godó Muntañola, comte de Godó, nascut a Barcelona el 13 de desembre de 1941, és patró de la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa” des del juny de 2014

-perquè el diari La Vanguardia i Mundo Deportivo també estan en crisi i ara Jaume Roures amenaça amb reflotar El Periódico i l’Sport

-perquè l’única cosa que va bé del Grupo Godó és l’emissora RAC1 i ara Jaume Roures amenaça amb una ràdio privada que ja compta amb el beneplàcit del govern català

-perquè 8TV, la televisió del Grupo Godó, ha estat un fracàs i tanca portes el proper mes de maig. Això deixa a Jaume Roures el camp obert per a la creació d’una gran televisió privada catalana

En definitiva, per primera vegada a la seva història, el Grupo Godó pot tenir un rival temible davant seu. I per això Javier Godó Muntañola li diu a Isidre Fainé que faci el que vulgui amb el deute del Grupo Zeta, que se l’empassi, però que ni parlar-ne que El Periódico se’l quedi Jaume Roures. Si convé, La Vanguardia entrevistarà cada dia a Isidre Fainé, però si Roures es queda El Periódico, obre una ràdio privada i munta una televisió generalista (té prou continguts i infraestructura per poder-ho fer) el Grupo Godó està tocat de mort. O Fainé es menja el deute del Grupo Zeta i dóna aire a un moribund com és La Vanguardia, o ensuma els nous canvis que arriben d’Orient…

Recordem el nom que apareixia al principi d’aquest llarg article: Orient Hontai Capital.

Bernat Deltell. Publicat el dimarts 15 de gener de 2019

47093visites totals,2visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
4 respostes
  1. Josep Maria
    Josep Maria says:

    Per mi si rebenten millor els godos i el directoret de la tele de la eñe, a la NY, feiners i les rosetes matews televisives. Quin fastic

    Respon
  2. Josep Cinca
    Josep Cinca says:

    La següent oferta pel Periódico és la del Heraldo de Aragón amb una oferta <25M€
    .
    En Roures pot esperar a que el nou Periódico caigui pel que La Caixa li vendrà per menys calés o tornar a imprimir Público ara e-Público.

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada