El problema de l’unionisme màgic és que ha dividit la societat espanyola amb les jugades mestres tipus 155 i  amb proclames com “vam guanyar les eleccions del 21-12”! Pareu d’enganyar, Espanya no s’ho mereix!

Al meu blog personal rebo de tant en tant alguns comentaris del tot ofensius i insultants que no acostumo a publicar perquè no aporten res de res. Avui, però, n’he rebut un d’un tal Enriç (acabat amb ç trencada, suposo que per ressaltar la seva catalanitat) que m’ha fet força gràcia. Diu així:

“Una pagina para recoger donativos. Esto de Catalunya se resume en donativos? Que lo haga la ANC de acuerdo, pero los que agrandais vuestro ego yendo a “xerradas” por todo el pais pedis caridad.
Si algun lector recapacitara on poquito se daria cuenta de tus escritos buscas la hoja mas pequeña que se mueve y dices VIENTOOOOOO; era una mariposa que en su volatear movio la hoja. Me explico con un ejemplo; hoy proclamas en twitter a los cuatro vientos que España haya reconocido a Kosovo muestra que lo nuestro esta al caer.
Bien reflexionado; pero quizas te ha faltado que conocieras la amenaza del COI; no se reconoce a Kosovo, no se disputa ningun torneo internacional en España. Ves si era facil; no tu encandilado a la gente, i luego preguntas ¡Porque la gente esta desencantada? Piensalo, no es viento es una mariposa”

Aquest és el comentari que ha enviat el tal Enriç a l’article “España paga un preu”.

Bé, doncs vinga, comencem a desmuntar l’argumentari.

Primer de tot escriu “una página para recoger donativos”. Fals! Aquesta pàgina no està concebuda per recollir donatius, sinó que és on hi publico alguns dels meus escrits que llegeix qui vol. Si, a més, algú vol fer un donatiu, perfecte, però no és una pàgina concebuda per recollir donatius. Avancem una mica més: “Esto de Catalunya se resume en donativos? Que lo haga la ANC de acuerdo, pero los que agrandais vuestro ego yendo a “xerradas” por todo el pais pedis caridad”.

Per parts:

-Quan assegura que “esto de Catalunya se resume en donativos” a què es refereix? Que sense donatius no existirà l’independentisme? Que alguns no faríem “xerrades”? Que l’ANC pot rebre donatius (això sí que és una novetat!) i Òmnium Cultural no? Que als catalans només ens interessa “la pasta” i els unionistes són gent de cor gentil, esperit pur i butxaca casta?

-L’interlocutor afegeix: “los que agrandais vuestro ego yendo a “xerradas” por todo el pais pedis caridad”. Sobre l’ego és curiós que algú que no em coneix de res s’atreveixi a fer valoracions d’aquest tipus. I la segona: “yendo a “xerrades” por todo el país pedís caridad”. A veure, a veure, que aquí es barregen vàries coses. Suposo que el que realment vol saber l’Enriç és si alguns (entre els quals m’hi compto) cobrem per fer “xerrades”, oi? Doncs bé, ni cobrem ni pensem cobrar per cap de les tertúlies a les quals ens conviden. És més, la benzina, peatges, trasllats i aparcament quan és el cas (zona blava o pàrquing) van a càrrec de la nostra butxaca. I així continuarà. Per tant, no cobrem, i no cobrem perquè en aquestes “xerrades” no es cobra. No hi ha remuneració econòmica. Això sí, mai diem no a una  cervesa i a un bon sopar per fer-la petar una estona. Resumint: no ho fem per diners.  Per tant, de quin tipus de caritat estem parlant? Potser el tal Enriç es pensa que els ponents passem el plateret? Santa innocència… Ah, i això que no cobrem és tan fàcil d’esbrinar que només cal preguntar-ho als organitzadors d’aquests actes.

Vinga, que ja acabem: “Si algun lector recapacitara on poquito se daria cuenta de tus escritos buscas la hoja mas pequeña que se mueve y dices VIENTOOOOOO; era una mariposa que en su volatear movio la hoja. Me explico con un ejemplo; hoy proclamas en twitter a los cuatro vientos que España haya reconocido a Kosovo muestra que lo nuestro esta al caer. Bien reflexionado; pero quizas te ha faltado que conocieras la amenaza del COI; no se reconoce a Kosovo, no se disputa ningun torneo internacional en España”.

Poesia pura, això de “las mariposas” i “el viento”, però detecto algun problema de comprensió lectora sobre els meus escrits a twitter. Potser per què estan escrits en català? Ho dic perquè el meu interlocutor assegura que jo he dit que “hoy proclamas en twitter a los cuatro vientos que España haya reconocido a Kosovo muestra que lo nuestro (ull!, diu “lo nuestro) está al caer”. Doncs bé, això és exactament el que vaig escriure:

  • Segur que no es mou res?
  1. El COI agraeix al ministre Josep Borrell el canvi d’actitud d’Espanya respecte a Kosovo: “Gràcies a aquesta resolució transmesa en el dia d’avui pel ministre d’Afers Exteriors, Unió
  2. Europea i Cooperació, senyor Josep Borrell, el Govern d’Espanya ha de proporcionar a les delegacions esportives de Kosovo que competeixin a Espanya el corresponent visat i se’ls autoritzarà a l’ús dels símbols nacionals propis, himne i bandera, d’acord al protocol olímpic”.
  3. “D’aquesta manera s’assegura que els esportistes de Kosovo puguin participar en igualtat de condicions que la resta dels esportistes dels 206 Comitès Olímpics Nacionals reconeguts pel COI”. Dit d’una altra manera, Espanya acaba de reconèixer Kosovo per la porta de darrera!

Primer: escric entre cometes la posició oficial del COI, per tant, sé quina és la posició oficial del COI perquè va sortir publicada a tots els mitjans. Segon: Espanya reconeix Kosovo esportivament a l’acceptar que “pot competir amb la seva bandera i himne” i “en igualtat de condicions que la resta d’esportistes dels 206 comitès olímpics nacionals”. Tercer: si no hagués estat una pifiada en tota regla del ministre Josep Borrell no hauria rectificat al cap de dotze hores. I quart: en cap moment he dit “lo nuestro está al caer”. On està escrit això?

I ara sí, acabo amb aquest poètic fragment final: “tu encandilando a la gente, i luego preguntas ¡Porque la gente esta desencantada? Piensalo, no es viento es una mariposa”

Quan he escrit “¿Porque la gente està desencantada?” No ho he dit ni ho he escrit mai, però el tio aquest m’atribueix a mi la capacitat de desencantar la gent! Increïble! “Piensalo, no es viento es una mariposa”. Efectivament, company, ho penso bé i arribo a la conclusió que “las mariposas” neixen sempre dels cucs de seda.

Bé, dit això, no penso respondre més xorrades d’aquestes que ni van signades ni aporten res de res, a part de tòpics típics de l’unionisme màgic.

Acabo en el que per mi és la part més important de tot aquest escrit i la que justifica la resposta. Aquest tal “Enriç” escriu aquest “comentari” en resposta a l’article “España paga un preu”. Doncs bé, ni un sol argument contra l’article: ni sobre el GRECO, ni sobre la corrupció sistèmica, ni sobre els avisos d’Europa, ni sobre els ridículs del “jutge” Pablo Llarena a Alemanya, ni Amnistia Internacional, ni Pérez de los Cobos al TEDH, ni la bufetada del Grup VW a Felipe VI… Enriç no en fa cap esment perquè això fa caure tot el seu argumentari. Cou, oi?

Bernat Deltell. Publicat el divendres 16 de novembre de 2018

 

3474visites totals,12visites avui

El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar
3 respostes
  1. Lourdes
    Lourdes says:

    No t’hi trenquis el cap Bernat amb escrits mal argumentats i que només fan perdre el temps, encara que la teva resposta val la pena perquè el teu anàlisi es molt encertat.
    Sovint hi ha persones que tenen mal perdre i inventen calumnies per tal de perjudicar l’adversari.
    Una observació Enriç, millor Enric . No et sembla ?

    Respon

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada