Felipe VI no ha tingut en compte aquella gran frase de Michael Corleone dita a la tercera part de la trilogia de El Padrino: “Nunca odies a tus enemigos. Afecta a tu juicio”
De mica en mica es comencen a filtrar certes informacions que ens poden ajudar a interpretar alguns fets -i fins i tot fer-nos canviar el punt de vista- que han succeït aquests darrers mesos. Sí, ara ja toca parlar del paper que ha jugat Felipe VI en la crisi i el conflicte entre Catalunya i Espanya, un paper que cada vegada sembla que ha estat molt més actiu i rellevant del que alguns podien pensar.
La periodista i directora adjunta de La Vanguardia, Lola Garcia (Badalona, 1967), acaba de publicar el llibre El naufragio (que cap lector de LV s’espanti: l'autora es refereix al naufragi de l’independentisme, evidentment) on explica una informació sobre Felipe VI diferent a la que s’havia cregut fins ara. Garcia exposa, en una entrevista al diari Nació Digital, que Mariano Rajoy no era partidari que Felipe VI fes un discurs el 3 d'octubre en contra dels plans independentistes del president Carles Puigdemont, però que hi va accedir davant la insistència del mateix monarca. Amb tot, Rajoy, en converses privades i reservades, sempre ha recalcat que el discurs va ser sempre "idea" seva, és a dir, de Felipe VI. Així ho explica Lola Garcia: "El monarca li havia insistit al president que la corona havia de pronunciar-se davant el desafiament a l'Estat que s'estava duent a terme des de Catalunya”. I així va ser.
Per tant, Felipe VI ha tingut un paper clau en el conflicte polític. És ell qui, segons la periodista Garcia, va fer el dur i irresponsable discurs contra Catalunya allunyant-se del paper d’àrbitre que s’espera d’un cap d’estat. És ell també qui té la Guàrdia Civil i la judicatura al seu servei i, per tant, qui ha pressionat Pedro Sánchez perquè defensi al "jutge" Pablo Llarena. És ell, també, qui decideix estar sol a plaça Catalunya rodejat de l'extrema dreta (les seves forces de xoc) abans que veure's rodejat d'estelades i missatges republicans en l’acte de record dels atemptats del 17 d’agost de l’any passat. És ell qui vol doblegar al president Quim Torra quan aquest decideix que la Generalitat trenca relacions amb la monarquia, una insurrecció en tota regla recollida pels principals mitjans de comunicació internacionals. En definitiva, Felipe VI ha pogut fer el que ha volgut perquè ell és l'estat!
La caiguda de la monarquia és l'enfonsament del règim del 78, i per tant, la fi del franquisme. I en això Catalunya torna a ser la punta de llança. Quan un monarca ha perdut territori, institucions, partits polítics i és qüestionat a nivell internacional és que ha entrat en temps de descompte. A sobre, el marit de la seva germana a la presó, el llegat del pare qüestionat, informació sensible en venda (cintes de Corinna), tuf a corrupció per tot arreu... Tot està esclatant, i voler governar en aquestes condicions és pràcticament impossible. Només s'aguanta perquè ell mateix va fer un cop d'estat el 3 d'octubre. Però quan hi hagi una gran esquerda caurà i el deixaran caure.
La monarquia i, per tant, el seu màxim representat, Felipe VI, ja és història. La qüestió és: com fer-lo caure de manera que ningú prengui mal? Ha de ser una renúncia honrosa que salvi la seva família (o el que en quedi) i que li asseguri una bona vida lluny d'Espanya. En definitiva, toca "vestir al muñeco". El seu discurs del 3 d'octubre serà recordat com el principi de la fi. En aquell moment, i en comptes de fer d'àrbitre de la situació, es va convertir en part. Va lligar el seu futur al del PP de Rajoy i Soraya. I avui el PP ja no està al govern per protegir-lo.
Recordem que l'alcaldessa de Madrid (l'alcaldessa de la capital d'Espanya) va deixar plantat el rei a Arco, que ha de donar premis des d'un restaurant, participar en una inauguració d'uns jocs mediterranis amb l'estadi buit, xiulat a la final de la Copa que porta el nom de la seva institució, el gendre a la presó, l'envien a Davos i no se li acut res més que parlar de Catalunya i rep una forta llisada, Navarra vol fer un referèndum sobre Monarquia o República, la justícia europea li diu que cremar fotos amb la seva cara és llibertat d'expressió, inaugura el MWC enmig d'una gran crispació, rep una forta xiulada en la manifestació de Barcelona de final d'agost contra el terrorisme, el CIS pregunta sobre la monarquia però no publica des de fa més de tres anys els resultats, la premsa internacional s’interroga sobre el seu futur... Res fa preveure que pugui aguantar molt de temps. ¿Cal recordar que quan M. Rajoy va rebre els atacs de la premsa internacional va durar sis mesos en el seu càrrec?
Felipe VI no ha tingut en compte aquella gran frase de Michael Corleone dita a la tercera part de la trilogia de El Padrino: “Nunca odies a tus enemigos. Afecta a tu juicio”. El seu discurs del 3 d’octubre destil·lava odi, i això el portarà a l’abdicació. La caiguda de Felipe VI representa la fi de tot el règim del 78 i, per tant, obre una "finestra d'oportunitat" (frase que ara està de moda) per revisar el model de dalt a baix, allò que precisament no es va fer quan tocava. Cau el rei, cau el règim.
A partir d'aquí...
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 18 de setembre de 2018
PD. Cinc minuts demolidors:
https://www.youtube.com/watch?v=GBcdjDIyGQc