“La pregunta, amic lector, és aquesta: encara creus que Espanya no està pagant un preu molt alt per fer les coses tan malament?”
A vegades cal mirar enrere per entendre on som i què està passant. I per això proposo fixar-nos en el 9 de gener. Aquest dia es publica un informe del Real Instituto Elcano, un dels organismes que assessora el govern espanyol, en què es reconeix obertament que la crisi constitucional territorial espanyola provocada pel procés català “és profunda i durarà” perquè “a curt termini no s'espera una ràpida despolarització”, pronostica. Curiosament, aquest think tank espanyol, apadrinat per Felipe VI, coincideix plenament amb el pensament independentista: el procés no només no ha acabat, sinó que s’allargarà.
Amb tot, hi ha una part d’aquest informe del Real Instituto Elcano que és també molt interessant. És la part que diu que la independència unilateral no té suport internacional, però si fos pactada seria vista amb més bons ulls. “El suport exterior a la independència de Catalunya és limitat i pràcticament nul si es tracta d'un procés unilateral. No obstant això, alguns mitjans internacionals i sectors de l'opinió pública europea estan a favor que el govern d'Espanya adopti una actitud negociadora i fins i tot que la solució inclogui un referèndum que pregunti per la secessió”. I afegeix: “un dels escenaris possibles hauria de ser el de fer concessions” (concessions!) perquè els independentistes “han trobat algunes simpaties internacionals gràcies, en part, en el que va passar en l'intent de referèndum de l'1 d’octubre”.
Bé, i què ha passat des de que es va fer públic aquest informe que assessora el govern espanyol? Com es veu Espanya més enllà dels Pirineus?
-Davos. Qui és enviat a Davos és Felipe VI en substitució de Mariano Rajoy, un fet insòlit només equiparable a les monarquies saudites. I per què no hi va anar M. Rajoy? Perquè no sap anglès i per estalviar-se un bon calbot. Perquè cal saber que els del Fòrum de Davos situen Espanya a la cua de les economies avançades en reducció de la desigualtat i alerta de la desconfiança en la classe política. I mentre, Felipe VI parlant sobre Catalunya davant un auditori atònit
-Francisco Pérez de los Cobos ni va ensumar el Tribunal Europeu de Drets Humans (on acabarà el procés), i a sobre la que guanya en nom d'Espanya, María Elósegui, té una visió “particular” de l'homosexualitat i un currículum “retocat”. Vergonya aliena!
-Pablo Llarena retirant les euroordres contra els polítics exiliats després que els tribunals alemanys es gastessin milers d’euros en traduccions jurades. No és estrany que el nivell d'independència judicial d'Espanya estigui per sota del d'Egipte o l'Aràbia Saudita, segons un estudi del World Economic Forum. Aquest informe va ser publicat el passat 26 de setembre de l’any passat i analitza 137 països (Espanya és al 58). Potser per això passen coses com les que escrivia fa uns mesos el periodista Vicent Partal: “em diuen que a Estrasburg el president del TC va preguntar alarmat què podia passar-los, a ells com a persones, si seguien per aquest camí. Va preguntar quin risc corrien. Qui pregunta ja respon”
-Potser per tot això les multinacionals estan força fastiguejades, com VW i Mango que ara fa un any van deixar la Cambra d’Espanya, institució nascuda el 2013 per impuls del govern central. Per Mango, la seva presència en aquesta institució “era una pèrdua de temps”. Potser també per això Felipe VI va rebre una sonora bufetada dels responsables de la Seat després que el monarca aconsellés a la multinacional alemanya marxar de Catalunya. I és que el rei potser ignora que el Grup Volkswagen, que engloba també les marques Audi, Seat, Skoda, Bentley, Lamborghini i Bugatti, ha venut durant el primer trimestre d’aquest any 2.679.800 unitats, una xifra rècord que suposa un increment del 7,4% en comparació al mateix període de l'any anterior. Però, a més, el Grup VW va guanyar l'any passat 11.354 milions d'euros, més del doble de la xifra obtinguda el 2016 que va ser de 5.144 milions. En concret, el seu benefici va augmentar un 120%. I enmig de tot això, Felipe VI trucant perquè la Seat canviï de seu! La resposta del grup va ser així de contundent: “Seat es queda a Catalunya sigui quin sigui el seu futur polític”
-Xiulades a Felipe VI mentre se celebra el sopar de benvinguda del Mobile World Congress al Palau de la Música Catalana. En aquest sopar hi assisteix l’elit de les empreses tecnològiques als quals l’ambient enrarit del país no els passa desapercebut. I tot i amb això, l’organitzador del congrés, John Hoffman ens diu que “a nosaltres no ens heu de convèncer. Ho teniu tot per a l'èxit”. I acaba amb una frase lapidària: “Sou vosaltres els que us heu de reconvèncer; no féu cas dels sorolls i recupereu la confiança en vosaltres mateixos”
Però Espanya és forta i poderosa, així ho diuen els seus mitjans afins, els de la caverna, els mateixos mitjans que no han llegit el que fa un parell d’anys publicava l'International Press Institute i el New York Times qüestionant la independència dels mitjans de comunicació espanyols. I els mitjans no són independents perquè tots estan arruïnats i el govern els manté en respiració assistida. Per aquest motiu no informen ni de desnonaments, ni precarietat laboral, ni rescat bancari, ni nefasta gestió econòmica del govern, ni dels negocis de Florentino Pérez. Només hi ha un únic tema: Catalunya!
-també convé recordar que RTVE queda sense plaça al Comitè d'Informatius de la UE per la seva falta d'independència el novembre de 2015 i que tres anys després, aquest mes de maig de 2018, la presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, Cecilia Wikström, anuncia l’enviament d’una carta al Govern espanyol per demanar explicacions i mostrar la seva "preocupació" sobre la situació de la televisió pública espanyola davant les denúncies de manipulació informativa
-Rodrigo Rato, expresident del FMI, a la presó; part de la família reial en caiguda lliure i algun d’ells també a la presó; Tribunal Suprem ridiculitzat; crisi econòmica; corrupció política i institucional; clavegueres de l'Estat; feixisme desbocat; presos polítics i exiliats; avisos d'Amnistia Internacional; garrotades provinents de les diferents justícies europees i polítics potinejant la justícia mentre l’informe GRECO de gener d’aquest any avisava: “El Grupo de Estados contra la Corrupción (GRECO) del Consejo de Europa ha publicado su informe anual y España no sale bien parada en este documento donde se analiza a parlamentarios, jueces y fiscales” I afegia: "De las once recomendaciones que hace el GRECO para combatir la corrupción, España efectúa siete de ellas de forma parcial, mientras que otras cuatro no las cumple en absoluto. El dictamen es que la situación de España es globalmente insatisfactoria”
La llista és llarga, però abans d'acabar vull recordar una cosa. El 9 d'octubre de 2017 fins a vuit premis Nobel de la Pau van reclamar una "negociació" entre Catalunya i Espanya. I jo em pregunto: des de quan premis Nobel de la Pau demanen coses així a un estat "democràtic"? I uns dies més tard ja van ser 24 els premis Nobel (de diferents disciplines) els que exigien una "negociació". Sorprenent, oi?
La pregunta final, amic lector, és aquesta: encara creus que Espanya no està pagant un preu molt alt per fer les coses tan malament? Encara no n’estàs prou convençut? Doncs acabo amb un exemple: el president José Luis Rodríguez Zapatero va aconseguir, l’any 2008 (si la memòria no em falla) que Espanya pogués assistir a les reunions del G20 (el principal fòrum internacional per a la cooperació econòmica, financera i política) com a convidat permanent. Sens dubte, un èxit diplomàtic de Zapatero. Doncs bé, deu anys més tard, Felipe VI és convidat a París en motiu dels actes del centenari de l’armistici entre els aliats i Alemanya i que de facto va significar la fi de la Primera Guerra Mundial. En el dinar oficial a París en el qual hi participen una setantena de caps d’estat, el monarca espanyol és rellevat a una posició secundària i queda ubicat al costat del president turc Recep Tayyip Erdogan, el nigerià Muhammadu Buhari i el marroquí Mohammed VI, entre d’altres.
Sí, en altres paraules l'Instituto Elcano ja avisava: ¡ojo, que se nos van!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 14 de novembre de 2018