"L'ocell fuig dels filats massa visibles" (Ovidi)
El Tribunal Constitucional es carrega el nou estatut i això provoca un terratrèmol a la política catalana i espanyola que encara cueja. Manifestacions multitudinàries en contra de la sentència del Constitucional (2010) i dos anys més tard grans concentracions netament independentistes cada 11 de setembre són només algunes de les conseqüències de la sentència del TC. Tot això té el seu punt àlgid l’any 2014 amb l’organització de la V a la Diagonal-Gran Via i la posterior consulta sobre el futur polític de Catalunya que se celebra el 9 de novembre i en la que hi participen 2.344.828 ciutadans i ciutadanes.
Amb aquest panorama no és estrany que els diferents governs europeus (i no només europeus) activin les seves antenes per entendre què passa en aquest racó de la pell de brau. Les imatges de manifestacions multitudinàries obren els titulars dels informatius de les grans cadenes de televisió, i les fotos de milers de catalans amb estelades apareixen a les portades de les principals capçaleres d’arreu del món. I és aquest el motiu pel qual el govern federal alemany encapçalat per Angela Merkel sol·licita un informe sobre la situació catalana a la Fundació Ciència i Política, de l’Institut de Política i Seguretat conegut per les sigles SWP (Stiftung Wissenschaft und Politik. Deutsches Institut für Internationale Politik und Sicherheit). Es tracta d’un think tank que des de fa més de 50 anys assessora els diferents govern alemanys en qüestions d’afers exteriors que ajuda després a prendre determinades decisions. Per tant, és una veu molt rellevant, la d'aquesta fundació.
Doncs bé, aquest informe, titulat "El laberint català. Independència o reforma constitucional?" (Das katalanische Labyrinth. Unabhängigkeit oder Verfassungsreform?) arriba a la taula del govern Merkel el febrer de 2015, uns mesos després de la consulta del 9-N. Els autors d’aquest estudi són Kai-Olaf Lang, cap de recerca de l’Institut, i la professora de Ciències Polítiques Susanne Gratius. L’informe, molt detallat i que al nostre país passa pràcticament desapercebut si no fos pel diari Ara i alguns mitjans digitals, repassa la situació d’aquests darrers anys i arriba a la conclusió que el govern espanyol no gestiona bé el problema català: "El govern central munta una barricada sota la Constitució, en comptes de negociar, i entrega la seva responsabilitat política a la justícia”.
L’informe diu altres coses, que els catalans ja sabem, com ara la manca de diàleg, la bipolarització, etc... Però el més interessant són les propostes, els tres escenaris de futur que plantegen Kai-Olaf Lang i Susanne Gratius i que de manera resumida són aquests:
-Diàleg i negociacions: Les posicions de totes dues parts només es tornen constructives si el govern central presenta una oferta sobre reformes estructurals que tingui continguts substancials i sigui creïble
-Una Constitució federal que concedeixi a les tres nacions històriques, el País Basc, Galícia i Catalunya, més drets i competències que a les altres catorze comunitats autònomes seria una resposta possible a la qüestió catalana
-Un estat català independent dins d’Europa. Tot i que d’entrada Catalunya quedaria fora de la Unió Europea, “hi ha uns mecanismes que podrien evitar que caigués en el no-res” perquè hi ha països lligats estretament a l’economia catalana que “no mirarien de manera passiva” com Catalunya queda fora dels mecanismes solidaris i d’ajuda. Tot i que Madrid tindria més pes a la UE, "Catalunya podria disminuir la asimetria rebutjant la seva part de l’adopció de deutes estatals"
L’estudi del Stiftung Wissenchaft und Politik (SWP) conclou que si no s’arriba a algun tipus de solució el conflicte s'enquistarà perquè "el desig d’autodeterminació i sobirania (dels catalans) és irrompible".
I ara, fem un salt endavant i situem-nos al diumenge 25 de març, quan el president Carles Puigdemont és detingut a Alemanya. Doncs bé, només dos dies més tard el subdirector del SWP, Günther Maihold, escriu un llarg article sobre les conseqüències que pot tenir l’extradició de Puigdemont a Espanya. L'article, titulat "La crisi de Catalunya arriba a Alemanya" (Kataloniens Krise erreicht Deutschland) diu coses com aquestes: "Amb l'arrest de Puigdemont, Alemanya es converteix en actor en la crisi catalana. La política de Berlín ha d'impulsar ara una solució negociada entre Barcelona i Madrid paral·lela al procediment d'extradició" perquè "la política de Madrid està obligada a fixar un senyal de relaxació i acceptar les ofertes de negociació de possibles mediadors, per exemple, del País Basc". Finalment, l'informe del SWP considera que la tasca d'internacionalització del procés català està "donant fruits" i suggereix al govern alemany que utilitzi els canals diplomàtics i els contactes polítics per demanar a les parts implicades que entaulin un diàleg.
Dos informes del Stiftung Wissenschaft und Politik, un de l'any 2015 i l'altre d'aquest mateix 2018 que segueixen de ben a prop Catalunya i aporta solucions per al govern alemany. I no són els únics. Un altre dia ja parlaré també dels estudis de certs bancs alemanys sobre Catalunya.
Acabo:
L'ambaixador alemany a Espanya, Heinz-Peter Tempel, va participar en una conferència-col·loqui del Barcelona Tribuna organitzada per La Vanguardia, la Asociación Española de Directivos (AED) i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Un dels assistents en aquesta conferència pregunta a Tempel sobre les declaracions que va fer el Síndic de Greuges Rafael Ribó al diari escocès The National afirmant que Angela Merkel havia trucat a M. Rajoy per aturar la violència desfermada pels piolins l'1 d'octubre.
A manca de comunicat oficial del govern federal alemany desmentint les afirmacions de Rafael Ribó (afirmacions fetes en anglès) la pregunta a l'ambaixador alemany és pertinent.
Quina va ser la resposta de Heinz-Peter Tempel?
Aquesta:
"No damos ninguna recomendación porque es un asunto de la política doméstica de España".
“Recomendación”...
Per cert, aquestes declaracions van ser fetes el 25 de juny d’aquest 2018, quan M. Rajoy ja no era president del govern espanyol.
S'entén ara que la Seat respongués a Felipe VI que ni parlar-ne, de marxar de Catalunya? Les multinacionals també tenen els seus informes, i aquests aconsellen no deixar sota cap circumstància la Banana Daurada.
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 31 d'octubre de 2018