"Hi ha una certesa, i és que tot això, d'afer intern, en té ben poc, encara que a vegades sembla que a alguns els sàpiga greu..."
Gener 2019. Una vintena de membres de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (de diversos països, grups parlamentaris i famílies polítiques) mostren públicament la seva preocupació per, literalment, “el creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats per les declaracions efectuades en l'exercici del seu mandat, en particular a Espanya i a Turquia”. Aquest és el punt de partida que obre la porta a una futura investigació per esbrinar com Espanya i Turquia utilitza la justícia contra els polítics catalans i kurds.
1 d'octubre de 2019. Deu mesos més tard, concretament l'u d'octubre (les casualitats les carrega el diable), el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa aprova el document de treball per investigar els “presumptes” abusos d'Espanya i Turquia. Amb l'aprovació d'aquest document, s'obre la porta a l’enviament d’una missió investigadora, tant a Espanya com a Turquia, per esbrinar si realment la justícia vulnera drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió i el discurs polític dissident que qüestiona l'statu quo.
L'informe, tal i com publica VilaWeb, és contundent: dubta de la neutralitat dels tribunals espanyols en les causes contra els independentistes, critica l’ús injust de la presó preventiva i fa esment de les denúncies de violacions del dret de la defensa. També esmenta altres denúncies, com la del grup de treball de detencions arbitràries de l’ONU.
El relator d’aquest document de treball és el letó Boriss Cilevics, que ha de visitar Espanya a principi de 2020 i entrevistar-se amb autoritats i presos polítics per tal d'elaborar un informe final que pot acabar essent votat a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.
2 d'octubre 2019. Es fa públic oficialment el document, però pocs mitjans d'aquí (Catalunya) i d'allà (Espanya) se'n fan ressò. I els que en parlen reben ràpidament les garrotades dels dos corrents crítics de sempre. El primer, el de l'independentista permanentment derrotat, que assegura que això no serveix per a res (són els mateixos periodistes, tertulians, autoanomenats escriptors i politòlegs que també en el seu moment asseguraven que el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí no podrien ser mai eurodiputats) i que això del Consell d'Europa és fum i una pèrdua de temps. I després hi ha el segon corrent crític, el de l'unionisme màgic, que pensa que tot això que passa fora no té cap afectació per al seu país i que Espanya pot fer i desfer al seu gust i continuar com una autarquia. És el mateix tertulià i "analista" que no veu com Espanya perd pes i rellevància en els centres de decisió de les institucions europees (el cas de Nadia Calviño n'és un gran exemple).
Febrer 2020. Tot allò que van iniciar una vintena de membres de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa el gener de 2019, i que va continuar l'u d'octubre amb l'aprovació del document, ja té les primeres conseqüències. I són aquestes:
Tensa reunión de los fiscales del procés
El ponent que redacta l'informe del Consell d'Europa, el letó Boriss Cilevics, es reuneix amb ministres, diputats, senadors, jutges i presos polítics. Ernest Maragall, sempre ben connectat i amb les antenes ben orientades, qualifica la seva trobada amb Cilevics de "rellevant". Amb tot, algú encara es pot preguntar: com acabarà tot això? Quin serà el recorregut d'aquest informe? Quina incidència pot tenir de cara a un futur proper? Ningú no ho sap, però hi ha una certesa, i és que tot això, d'afer intern, en té ben poc, encara que a vegades sembla que a alguns els sàpiga greu...
13 de març de 2020. Doncs bé, el divendres 13 de març, mentre el president Pedro Sánchez diu que sí al confinament però que encara no però que demà dissabte s'anunciarà però que s'aplicarà a partir de dilluns però que les perruqueries estaran obertes i després que les tancarem i bla bla bla... passa això: El relator de l’ONU per a les Minories Nacionals, Fernand de Varennes, fa públic un dur informe arran de la seva visita a Espanya sobre la situació de les minories nacionals, ètniques, religioses o lingüístiques, i amb un ull posat en la repressió a l’independentisme. L'informe reconeix que els catalans conformen una "minoria nacional", mostra també la "preocupació’ sobre el judici contra "figures polítiques i manifestants que pertanyen a la minoria catalana" i el mal senyal que això "envia a la resta de minories nacionals". També insta l’Estat espanyol, que s'ha oposat frontalment a aquest informe, a revisar el concepte de sedició i afirma que "la dissidència política" no s’ha de perseguir "amb càrrecs criminals". Pam! Una nova bufetada amb la mà oberta que a causa de la pandèmia passa desapercebuda (i si no hagués estat per la pandèmia, també hauria estat silenciada amb qualsevol altra excusa).
Per acabar, recordo en un sopar que es va anomenar dels "12 apòstols" que una persona ens va dir que calia estar atents als drets de les minories... I aquí els tenim! I també es preguntava: "aquí la cuestión es saber si Felipe VI está por encima de las altas instancias judiciales (Tribunal Constitucional, Tribunal Supremo i Audiencia Nacional) o bien por debajo. En el caso que esté por encima la solución es bastante fácil, ya que los altos representantes judiciales podrían argumentar que cumplían órdenes. En el caso que Felipe VI esté por debajo, la cosa se complica".
I Juan Carlos I ha fugit...
Continuarà!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 12 d'agost de 2020