Un dels pitjors atemptats que ha patit Europa continua, tres anys després, ple d'ombres, dubtes i interrogants
17 d'agost de 2017. Una furgoneta de lloguer conduïda per Younes Aboyaaqoub envesteix desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona. Resultat? Tretze víctimes mortals (inclòs un nen de tres anys) i un centenar de ferits. Estat Islàmic reivindica l'autoria dels fets.
18 d'agost. Un Audi A3 negre irromp a tota velocitat per la rambla Jaume I de Cambrils i envesteix un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra. Del vehicle en surten cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulen explosius. Agredeixen els Mossos i els vianants que tenen la mala sort de creuar-se amb els assassins. Un sol agent de policia aconsegueix abatre quatre terroristes. Un d'ells pot fugir, però també és abatut, en aquest cas a l'avinguda de la Diputació. Resultat? Cinc terroristes eliminats, un vianant mort i diversos ferits.
Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atemptat de la Rambla, és finalment interceptat i abatut a Subirats el 21 d'agost després d'una llarga persecució. El resultat de tot plegat és: quinze víctimes mortals innocents (13 a Barcelona, 1 a Cambrils i un noi de Vilafranca), centenars de ferits, detinguts i una societat catalana consternada i en estat de xoc.
Els tres homes que fan una gestió impecable de la resolució dels atemptats estan detinguts, exiliats o arraconats; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, és condemnat a deu anys i mig de presó pel delicte de sedició; el major Trapero és destituït, relegat i jutjat per l'Audiència Nacional, i el president Carles Puigdemont emprèn el camí de l'exili i acabarà sent eurodiputat.
També hem sabut que Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll i cervell de l'atemptat, va ser confident a sou del CNI. Tot plegat presenta moltes ombres i, com diu en el seu moment l'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, el conseller Joaquim Forn podria estar a la presó per la informació que disposa dels atemptats del 17 d'agost de 2017.
Continuo.
No ha passat ni una hora de l’atropellament a la Rambla que El Periódico de Cataluña publica una suposada "exclusiva" amb aquest titular: “La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona”. La informació s'acompanya d'una foto sagnant. Malgrat la poca credibilitat del document, El Periódico insisteix una vegada i una altra fins al punt que el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, trenca l'habitual discreció de la diplomàcia per explicar públicament que “no teníem cap informació específica sobre l’atemptat que va passar a la Rambla”.
El govern dels EUA nega l'existència de l'informe de la CIA publicat per El Periódico
Ras i curt: la informació de El Periódico signada pel llavors director Enric Hernández és falsa. Fins i tot el gener de 2018 tornen a insistir malgrat admetre que el famós avís que reben els Mossos d'Esquadra sobre la possibilitat d'un atemptat a Barcelona “és irrellevant”. Els únics en defensar Enric Hernández i la publicació de la seva “the nota” de dubtosa credibilitat són l'expresident de Societat Civil Catalana, Rafael Arenas; Paco Marhuenda, director de La Razón; Antonio Caño, exdirector de El País, i Josep Pedrerol. Aquest és el nivell.
26 d'agost. La manifestació de rebuig als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils sota el lema “No tinc por” aplega més de mig milió de persones i es converteix en un via crucis per al rei Felipe VI i el llavors president espanyol, Mariano Rajoy. Tots dos són rebuts amb una sonora xiulada que no els abandona en tot el recorregut.
Març 2018. PSOE, PP i Ciudadanos s'oposen a una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre els atemptats de La Rambla i Cambrils. Un dels pitjors atemptats que pateix Europa aquests darrers anys no mereix perdre ni un minut d'investigació per part de l'Estat. El 30 de juliol de 2019 el Congrés torna a vetar per segona vegada la comissió d'investigació del 17-A i la compareixença del president Pedro Sánchez.
Agost 2018. Felipe VI es desplaça de nou a Barcelona en motiu del primer aniversari de l'atemptat. Els únics que el reben amb els braços oberts són quatre frikis de l'extrema dreta.
Juliol 2019. Dos anys després de l'atemptat, el diari Público aporta noves informacions:
-el CNI tenia l'imam de Ripoll com a confident fins el mateix dia de l'atemptat
-el CNI tenia punxats els mòbils dels terroristes fins a cinc dies abans del 17-A
-Es Satty, mentre va ser imam a Ripoll, va desenvolupar una activitat internacional “important” aprofitant els seus contactes jihadistes per establir-se un temps a Bèlgica i “sense que els serveis secrets espanyols n'advertissin els Mossos d'Esquadra”
Davant d'aquest escàndol, la premsa espanyola calla, els programes de “más periodismo” pateixen amnèsia i el president Pedro Sánchez veta Pablo Iglesias per a què entri en el seu govern (precisament l'únic que exigeix una investigació).
I mentre tot això passa, i com qui no vol la cosa, el Tribunal Constitucional protegeix Felipe VI de tot tipus de crítica institucional i, per tant, autoritza jutges i policies a què qualsevol que critiqui sa graciosa majestat sigui multat i castigat.
Conclusions:
-L'atemptat del 17 d'agost a les Rambles de Barcelona i Cambrils va provocar 15 morts i més de 100 ferits.
-Els que van resoldre aquesta situació límit en un temps rècord estan a l'exili (Carles Puigdemont), a la presó (Joaquim Forn) o fent fotocòpies (Josep Lluís Trapero).
-El Periódico va aprofitar per iniciar una cursa suïcida amb desinformacions per comprometre el govern català. El Periódico acaba sent venut i passa de mans del Grupo Zeta a Prensa Ibérica. Però les vendes continuen ensorrades i la seva viabilitat a llarg termini és realment incerta.
-Enric Hernández, exdirector de El Periódico i una vergonya per a la professió, assumeix el setembre de 2019 la direcció d’Informació i actualitat de RTVE, un càrrec de nova creació.
-L'imam de Ripoll, considerat el cervell del grup terrorista, era confident del CNI i, per tant, estava a sou de l'Estat. I també sabem que la informació entre cossos policials no va fluir. I que els Mossos d'Esquadra van ser vetats en organismes internacionals.
-No hi ha cap gran manifestació a Madrid en solidaritat amb les víctimes de l'atemptat (sí n'hi va haver a Barcelona per l'11M, per exemple).
-Certa premsa acusa Ada Colau de no posar pilones que haguessin pogut evitar l'atemptat i El Mundo titula en portada: “La Generalitat utiliza el atentado para hacer campaña del procés”.
-La Generalitat demana a la Casa del Rei que retiri de la web les fotos amb nens ferits als atemptats. El deplorable paper de la monarquia en aquest afer sembla escrit expressament per un republicà.
-El Congrés dels Diputats veta (i ho fa dues vegades) la creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats del 17 d'agost.
Aquests són els fets.
Un dels pitjors atemptats que ha patit Europa continua, tres anys després, ple d'ombres, dubtes i interrogants.
A partir d'aquí...
Bernat Deltell. Publicat el dilluns 17 d'agost de 2020