"Hi ha una repressió cruel que és la que es veu i pateixen presos, exiliats, inhabilitats i investigats. Hi ha també un tipus de repressió que pateixen familiars i amics. I, finalment, hi ha una repressió invisible, que no es veu, i que pateix molta gent en silenci"
El 21 de desembre de 2017 vosaltres, els polítics, guanyeu les eleccions del 155 amb gairebé un 80% de participació. Un rècord històric, tot i que va d'un pèl que no perdem les nostres institucions. Us imagineu la Generalitat governada per Inés Arrimadas? Hauria suposat la liquidació completa de l'autogovern català.
Per això, conscients de tot el que ens hi jugàvem, la ciutadania d'aquest país vota en massa i de manera determinada, decidida, valenta i honesta. I s'autoorganitza, i es mobilitza (45.000 persones a Brussel·les, tot i que alguns mitjans de comunciació belgues asseguren que la xifra final és de 90.000) i s'autogestiona en centenars d'iniciatives d'èxit i impacte mediàtic enmig d'una repressió desbocada.
Aquesta ciutadania té molts motius per no moure's de casa i enviar a pastar fang els seus dirigents, però pesa més la protecció de l'autogovern, la dignitat col·lectiva i la defensa de la democràcia. I no es fan distincions de cap tipus: totes les iniciatives sorgides des de baix no demanen adhesions a cap partit ni a cap polític. També bona part dels militants de base dels partits independentistes entén que aquestes eleccions, imposades pel govern d'un tal M. Rajoy, són decisives per al futur del nostre país i, per tant, no és el moment de batalles estèrils. Tothom és conscient que no votem unes sigles, sinó que es vota en clau de país. I així és com entre tots plegats guanyem les eleccions catalanes més difícils de la nostra història recent. La pèrdua de la Generalitat hauria representat la fi del mal anomenat procés i la liquidació de l'autogovern. I és també el que la UE estava esperant. Perquè això és el que promet Mariano Rajoy en la reunió de caps d'estat de la UE celebrada el dijous 19 d'octubre de 2017: que aplicaria el 155, que es dissoldria el Parlament català, que es convocarien eleccions i que els catalans, que són gent de seny, votarien ordre en comptes de ruptura i aventura.
Però com que no ens coneixen, i no s'han preocupat mai per conèixer-nos, els catalans fem just el contrari del que tots els grans "analistes" espanyols (i molts politòlegs catalans amb nom i cognoms) vaticinen. Per tot això, ni sumen, ni guanyen, ni Miquel Iceta pot ser president amb el suport de tots els partits unionistes. Votem i decidim continuar endavant.
I què ha rebut la ciutadania a canvi? Doncs això: ens han pegat, ens han colpejat, ens han detingut, ens han empresonat (recordeu els CDR's detinguts?), ens han disparat bales de goma, ens han rebentat ulls i testicles, ens han insultat, ens han dit nazis (nazis!), ens han escopit, ens han titllat de supremacistes i racistes, ens han amenaçat, ens han obert expedients, ens han denunciat (recordeu els professors?), ens han manipulat, ens han intentat dividir, ens han mentit, ens han volgut muntar un Ulster a casa, ens han volgut atropellar (recordeu el vehicle de Vic?), ens han ferit, ens han enviat l'extrema dreta als carrers, ens han calumniat, ens han represaliat, ens han embargat, ens han sentenciat i, sobretot, ens han fet patir molt. Milers de persones conviuen amb la por de ser el següent de la llista, que el seu fill o filla també hagi d'exiliar-se, o que algun dia rebentin la porta de casa seva i la policia s'endugui amb proves falses un pare o una mare davant dels seus fills petits.
I amb tot aquest panorama, què heu fet, vosaltres, els que vàreu guanyar les eleccions del 21-12 amb el nostre vot?
Què heu estat fent, tot aquest temps?
On heu estat?
Què?
Us vam votar per defensar el nostre país i, també, perquè ens defenséssiu. I què heu fet, vosaltres? Enviar-nos la policia i, fins i tot amb els vostres líders a la presó i/o a l'exili, no heu parat de jugar a l'Stratego a veure qui es carregava el mariscal i poder convocar unes noves eleccions. Foteu pena!
Ni teniu sentit d'estat, ni teniu perspectiva, ni enteneu com funciona el món ni res del que hi està passant, ni teniu la decència de defensar la gent que us ha salvat el cul tots aquests anys. Però sabeu què? Tinc una mala notícia: potser tornareu a guanyar. No us serà tan fàcil carregar el mort als unionistes i dir que la culpa és dels altres...
Com va escriure Melcior Comes a la novel·la La terra impura, “Nosaltres no som una família, Sam, nosaltres som una història!" Els nostres governants actuen com una família, però fa temps que han oblidat que el nostre país és una història, i convindria recordar-ho sovint, encara que només sigui per higiene mental.
Hi ha una repressió cruel que és la que es veu i pateixen presos, exiliats, inhabilitats i investigats. Hi ha també un tipus de repressió que pateixen familiars i amics. I, finalment, hi ha una repressió invisible, que no es veu, i que pateix molta gent en silenci.
I aquest fil va dedicat a tota aquesta gent.
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 4 de febrer de 2020