Es difícil amb menys de dos anys canviar dinàmiques i inèrcies que han durat més de tres dècades. O no?
El president Adolfo Suárez deroga, el 29 de setembre de 1977, la llei franquista de 1938 que eliminava totes les institucions catalanes. Es reestableix, per tant, la Generalitat de Catalunya tot i que de manera provisional. Uns dies més tard, concretament el 17 d'octubre d'aquest mateix any 1977, es nomena Josep Tarradellas president de la Generalitat provisional i Frederic Rahola Conseller de la Presidència. Tarradellas forma un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar el nou Estatut d'Autonomia que serà aprovat en referèndum el novembre de 1979. Acte seguit, es convoquen eleccions al Parlament de Catalunya que guanya, contra tot pronòstic, la federació de Convergència i Unió encapçalada per Jordi Pujol. D'aquesta manera acaba la transició a Catalunya. Tarradellas ha estat l'encarregat durant tres anys de pilotar la Generalitat provisional fins al ple reestabliment de l'autogovern.
A partir d’aquest moment, de 1980, se succeeixen els governs de Jordi Pujol (sovint amb majoria absoluta, d'altres amb pactes) fins el 2003. En total, 23 anys amb Jordi Pujol i Convergència i Unió al capdavant del govern català. Però això acaba amb l'arribada de l’exalcalde de Barcelona i llavors líder socialista Pasqual Maragall (2003), que forma el primer tripartit gràcies a un pacte amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya. Tres anys més tard, Maragall és substituït pel també socialista José Montilla que reedita de nou la fórmula del tripartit entre PSC, Esquerra i Iniciativa. Finalment, el convergent Artur Mas escombra els tripartits i és escollit president el 2010 (62 diputats) i reelegit ja amb menys suport (50 diputats) a les eleccions avançades de 2012.
I arribem al setembre de 2015, quan Junts pel Sí (JxSí), una candidatura de caràcter transversal i aquest cop sí independentista formada per Convergència, Esquerra, Demòcrates, Moviment d'Esquerres i una nombrosa representació d’independents, guanya les eleccions amb 62 diputats. Amb tot, Artur Mas no podrà repetir a causa de la negativa de la CUP a facilitar-ne la seva investidura; per aquest motiu, la presidència de la Generalitat recaurà finalment en Carles Puigdemont. És el 10 de gener de 2016.
Què vull dir amb tot això?
Amb el resum s'entendrà molt millor:
1977-1980. Generalitat provisional (Josep Tarradellas)
1980-2015. Generalitat autonòmica (Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas)
2016 (10 de gener)-2018. Generalitat independentista (Carles Puigdemont i Joaquim Torra)
O sigui, tres anys de govern provisional, 36 anys de govern autonomista i dos anys (amb el 155 pel mig) de govern independentista.
Es difícil amb menys de dos anys canviar dinàmiques i inèrcies que han durat més de tres dècades. O no?
I tot i amb això, s'està fent!
Per tant, keep calm...
Bernat Deltell. Publicat el dijous 6 de setembre