I encara alguns asseguren i afirmen que Juan Carlos I va aturar un cop d'estat el 23F de 1981...
Diumenge cinc d'agost de 1979. Un avió DC-9 fa el trajecte Las Palmas-Fuerteventura. Es tracta d'un vol regular operat per la companyia aèria Iberia. A mitja tarda, l'avió aterra a l'aeroport de El Matorral de Fuerteventura sense cap mena de problema ni entrebanc. Els 90 passatgers desembarquen tranquil·lament per l'escaleta lateral i abandonen l'avió. Però quan encara queden sis passatgers per desembarcar, apareixen tres homes armats. Són Jean-François Lyschik, Noel Eduard Seijen i Sergio Muñoz Carvajal. Tres joves legionaris d'entre 22 i 29 anys que fa poca estona han robat un jeep militar a punta de pistola obligant el xofer a portar-los directament a l'aeroport.
Amb el jeep entren a l'aeroport fins gairebé al costat del DC-9. Just quan estan baixant per l'escaleta els darrers ocupants de l'avió, els tres legionaris salten del jeep i apunten amb les seves armes els passatgers ordenant-los que tornin cap a dins, amb ells darrera carregant amb les seves armes.
Un cop dins l'avió, els segrestadors ordenen tancar totes les portes. Han segrestat un DC-9 de la companyia espanyola Iberia amb sis passatgers (dos dels quals dues nenes) i la tripulació formada, entre d'altres, pel capità Fernández Arias, el copilot Carlos Domínguez, i l'hostessa Diana Navarro.
La situació és insòlita. Tres legionaris del Tercio de la Legión Don Juan de Austria segrestant un avió civil i amb hostatges! Ràpidament l'aeroport és ocupat per la Guàrdia Civil. El coronel Pedro González del Yerro, acompanyat del tinent coronel Aznar, porta a terme les negociacions per tal que els tres legionaris abandonin l'avió de manera pacífica i es lliurin a les autoritats. Però pel que sembla, l'exèrcit espanyol no està encara prou capacitat ni preparat per a la negociació (i encara menys l'any 1979) i per això els legionaris, mentre encara duren les negociacions, demanen que els omplin de carburant el dipòsit de l'avió per poder marxar.
Quines són les motivacions dels tres legionaris per segrestar un avió? Per què volen fugir? Segons explica el tinent coronel Aznar, que coneix bé els segrestadors, "para demostrar que la Legión no sirve para nada, así como tampoco los sistemas de seguridad del Tercio".
Un cop ja trencades les negociacions, l'exèrcit espanyol (aquell que "nunca retrocede, da media vuelta y sigue avanzando") situa estratègicament vehicles al voltant de l'avió per impedir que maniobri i pugui enlairar-se. Recordem que a l'avió hi ha ostatges! Doncs bé, davant dels moviments "estratègics" de l'exèrcit espanyol i la Guàrdia Civil, un dels segrestadors li fot la metralladora apuntant al cap del pilot i l'obliga a enlairar l'avió. El pilot sembla que va obeir immediatament les ordres del legionari.
I és així com el diumenge 5 d'agost de 1979, enmig de la transició modèlica i pacífica espanyola, tres legionaris del Tercio de la Legión Don Juan de Austria segresten un DC-9 de la companyia aèria Iberia amb sis civils a bord i part de la seva tripulació. I des de l'aeroport de El Matorral s'enlairen cap a una destinació desconeguda.
Quan ja porten unes hores de vol, els segrestadors sol·liciten permís per aterrar a Nigèria, després al Marroc i, finalment, a Algèria. Davant la negativa de les autoritats d'aquests tres països a permetre que l'avió aterri en algun dels seus aeroports, el DC-9 es desplaça cap a Lisboa. Les autoritats portugueses sí els deixen aterrar; a canvi, els legionaris deixen en llibertat els sis civils així com a l'hostessa Diana Navarro i part de la tripulació de l'avió. Després, els tres legionaris volen enlairar-se de nou, aquesta vegada amb destinació a França. Però les autoritats franceses també es neguen a acollir els tres legionaris i permetre que l'avió aterri en algun dels seus aeroports; finalment, el DC-9 emprèn el rumb cap a Suïssa. L'autorització definitiva perquè l'avió d'Iberia aterri a l'aeroport de Cointrin (Ginebra) ve directament del llavors president de la Confederació Helvètica, Hans Huerlimann, una vegada els segrestadors accepten les condicions imposades per les autoritats suïsses, en el sentit que seran jutjats pels delictes comesos. Un cop a l'aeroport de Cointrin, els tres legionaris es lliuren sense cap resistència a les autoritats suïsses i són traslladats directament a la presó per, posteriorment, ser jutjats i condemnats.
Potser algú pot creure que aquesta història és un fet aïllat, oi? Doncs va errat. L'any 1975, amb la pèrdua del "Sàhara espanyol", un total de 5.000 legionaris del Tercio de la Legión Don Juan de Austria són reubicats a l'illa de Fuerteventura, que llavors té una població que no arriba ni als 8.000 habitants. A partir d'aquest moment, els assassinats, violacions, estafes, segrestos i xantatges es converteixen en la quotidianitat. Però ja se sap que Espanya sempre és diferent. Per això, quan el diputat canari de la Unión del Pueblo Canario, Fernando Sagaseta, afirma, el maig de 1980 i des del Congrés dels Diputats, que a Fuerteventura "se están cometiendo crímenes por hombres que pertenecen a la Legión", la reacció del vicepresident del Gobierno, el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, és la següent: "¿Se ha dicho aquí que la Legión ha cometido crímenes? Yo pido que se traiga una ley que haga imposible decir tales cosas a un diputado, por muy diputado que sea".
D'això se'n diu impunitat.
I encara alguns asseguren i afirmen que Juan Carlos I va aturar un cop d'estat el 23F de 1981...
PS. Jean-François Lyschik, Noel Eduard Seijen i Sergio Muñoz Carvajal, els tres legionaris que el diumenge cinc d'agost de 1979 deserten de la Legió i segresten a punta de metralleta un avió DC-9 d'Iberia a l'illa de Fuerteventura, van ser condemnats a vint mesos de presó per un tribunal de Ginebra.
* Bona part d'aquesta informació s'ha elaborat a partir de les cròniques periodístiques de l'època, sobretot dels diaris El País i El Diario Vasco.
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 15 de setembre de 2021