No estem ni malament ni tan malament, però en alguns aspectes cal afinar i millorar
1) Rebo un correu electrònic d'una gent de l'ANC. Diuen que volen parlar amb mi i quedem dissabte al matí al bar La Carpeta Moderna. Es presenten dos nois, una mica nerviosos però bona gent, això ja es veu d'entrada. No diré de la sectorial a la qual pertanyen.
2) Per què heu vingut? els pregunto. Perquè em volen fer algunes preguntes, diuen, i aprofitant que tenen una calçotada prop de Vilanova han pensat (encertadament!) passar per aquí. Al cap d'uns minuts s'hi afegeix una tercera persona, i després un quart, el de més edat i informat.
3) Comencem. Un d'ells fa de portaveu, tot i que se'l veu nerviós fent aquest paper. Observo el meu voltant i en una taula del costat una parella escolta descaradament la nostra conversa. Els meus interlocutors són gent preparada i molt formal. Els seus ulls, però, delaten tristesa.
4) No diré els seus noms per no comprometre ningú, però la conversa gira a l'entorn de dos eixos que són els que ara explico aquí. Per una banda aquests nois de l'ANC volen saber la meva opinió sobre estratègies futures, si implementar República, si procés constituent, si...
5) En aquest punt els aturo, no vull escoltar més. Els dic que crec (és la meva opinió personal) que han de defugir de debats teòrics, models de país i implementacions. L'ANC no ha nascut per a això, sinó per fer "acció, acció i acció", els dic. És la nova Crida, però del segle XXI!
6) La gent percerp acció com la capacitat de fer actes multitudinaris (sí, s'han de fer de tant en tant), actes en castellà i en anglès, conferències amb economistes de renom internacional i rodes de premsa aprofitant tots els corresponsals que tenim desplaçats al nostre país.
7) Eixamplar la base, parlar de República catalana (és allò que en aquests moments uneix més els ciutadans), accions simbòliques, internacionalització del conflicte (què se n'ha fet d'aquells premis Nobel que ens van donar suport? No tenen res a dir dels presos polítics?).
8) Buscar complicitats a dins, a fora i a Espanya, buscar solucions al conflicte (com ja fem alguns des de fa temps), fer un centre de comunicació potent, arribar a acords amb altres entitats similars d'arreu d'Europa, concerts, adhesions... En definitiva: acció, acció i acció!
9) Però també cal fer una altra cosa, i aquí entro en el segon punt. El sobiranisme té un greu problema de comunicació. Hi ha una descoordinació total entre totes les parts. Els partits per un cantó (i dins d'aquests cadascú amb el seu propi relat) i les entitats per una altra.
10) Santi Vila presenta el seu llibre "’D'herois i traïdors’ i l'únic que el rebat amb arguments és Sergi Sol d'ERC amb un article avui a El Nacional. L'exgovern no hi té res a dir? Ningú li va dir a Joan Tardà que el seu article (que subscric en part) no calia publicar-lo ara?
11) Acció i comunicació. I com m'ha dit un amic aquest matí de tarannà catastrofista, "estem millor que mai". "Caram", li he respost sorprès, "què em dius ara?" "Sí, tenim 70 diputats indepes, i el 48% de votants en unes eleccions en què hi ha hagut una participació del 80%". Cert!
12) Afegeix: "els unionistes són incapaços de formar govern, la premsa internacional no para de fotre garrotades a M. Rajoy, la justícia espanyola en descrèdit absolut, govern sense poder aprovar pressupostos per culpa del 155, el PP enfonsat (4 diputats a Catalunya!)". Cert, també!
13) "Però tot i amb això..." Sí, hi ha alguna cosa que no acaba de rutllar, oi? Els catalans som derrotistes de mena, això ja no ho canviarem, però si a sobre comets errades en comunicació i els missatges són contradictoris encara s'estén més el desànim entre la tropa.
14) I quedi clar que estic parlant de problemes de comunicació "del procés", no dels partits polítics. No s'ha de confondre. ERC, CUP i JxCAT tenen els seus interessos legítims i les seves polítiques comunicatives (tot i que s'agrairia més coordinació). Aquest no és el problema.
i 15) No estem malament, però cal corregir coses. Una bona comunicació no implica haver d'explicar pas a pas la teva estratègia; no, una bona comunicació significa explicar al món què estàs fent, que és molt diferent. Amics de l'ANC que vau venir a Vilanova, teniu feina. Ànims!
Bernat Deltell. Publicat el dilluns 12 de març de 2018