Com diu un dels personatges de la sèrie Los vencidos, "un judío que no cree en los milagros no es realista"
Hongkou és el nom d'un barri de Xangai que als anys trenta del segle XX va reconvertir-se en un gueto. Mentre les democràcies occidentals observaven amb certa indiferència l'ascens al poder d'Adolf Hitler, Xangai va esdevenir ciutat d'acollida per a milers de jueus que escapaven del nazisme.
Arran del tractat de Nankín, imposat pels britànics a les autoritats xineses, Xangai va esdevenir un port obert a les potències occidentals i vàries zones de la ciutat, anomenades "concessions", van quedar sota tutela de britànics, francesos i nord-americans, entre d'altres. D'aquesta manera els súbdits de Sa Graciosa Majestat, que ja controlaven l'illa de Honk Kong, disposaven ara també d'un nou port a Shanghai per al comerç internacional i les seves corresponents activitats econòmiques.
Per tot això, als anys trenta del segle XX, Xangai esdevé la cinquena ciutat més gran del món i residència habitual d'una colònia estrangera de gairebé 100.000 persones. La gran majoria d'aquests es concentraven i residien en "les concessions", un eufemisme per no haver de dir que les millors zones de la ciutat se les van apropiar per la cara les potències occidentals. I mentre bona part dels membres de la colònia estrangera gaudien de tot tipus de privilegis i luxes, residien en cases sumptuoses i es dedicaven als negocis, els xinesos malvivien fora de les "concessions" en l'extrema pobresa i morien a milers cada dia. Es calcula que només l'any 1938 els serveis de neteja municipals (sí, els serveis de neteja!) van recollir 30.000 cadàvers dels carrers morts de fam i de malalties.
Però precisament gràcies al seu estatut semicolonial, Xangai es va convertir en l'única ciutat del món oberta als jueus. I per això, uns 20.000 jueus alemanys i austríacs, i 3.800 més provinents d'altres països europeus, s'hi van desplaçar escapant pels pèls dels camps de concentració i forns crematoris.
Tres comunitats jueves
Xangai acollia tres comunicats jueves: els que hi eren des de final del segle XIX i residien a la rica "concessió internacional"; els arribats d'Alemanya i Àustria; i els asquenazites, majoritàriament provinents de Rússia, que parlaven en jiddisch i no arribaven ni a 5.000 residents. Això sí, les relacions entre les tres comunitats eren pràcticament inexistents. La diversitat de procedències, les diferències culturals, socials i lingüístiques, i la pobresa (cada jueu que arribava fugint del nazisme era vist com un competidor) va degenerar primer en recels i després en una hostilitat manifesta i indissimulada entre les tres comunitats. En aquest cas, ni rastre del vell concepte de la solidaritat entre jueus.
Els més de 20.000 jueus que fugien del nazisme es van instal·lar al barri de Hongkou, una ciutat dins la ciutat de Xangai. Aquesta comunitat s'agrupava a través del The Jewish Refugee Community of Shanghai i estava formada bàsicament per intel·lectuals i gent de cultura que de cop es van trobar malvivint en una ciutat on circulava l'opi, la pobresa extrema, el gangsterisme, la misèria, la violència i la degradació humana mentre en algunes "concessions" hi regnava l'opulència, els restaurants de luxe, el diner fàcil i la prostitució infantil.
Per entendre què era Xangai en aquells anys 30 i 40 del segle passat es pot explicar l'anècdota protagonitzada pel baró Ottomar von Dammach, el representant diplomàtic de l'Alemanya nazi, que en una sola nit va perdre 80.000 dòlars de Xangai en una partida de pòquer contra l'empresari sefardita (!) Elías Asdras. Quan Dammach va sortir del fastuós palau Broadway, on es va celebrar la partida, els serveis de neteja municipals estaven retirant varis cadàvers estesos al carrer morts de fam mentre els culis descalços se'ls emportaven amb els seus rickshaws.
Tota aquesta història sobre els jueus i el barri Hongkou l'he descobert gràcies a una recent lectura que m'ha fascinat i commogut. Es tracta de la novel·la Adiós, Shanghai, d'Angel Wagenstein, publicada a l'editorial Libros del Asteroide. Nascut a Bulgària, Wagenstein és un escriptor que ha tingut una vida de pel·lícula (lluitador antifeixista, empresonat pels nazis, guionista, escriptor, director de cinema...) les seves novel·les creen addicció gràcies a una escritpura efectiva i àgil basada en uns diàlegs molt ben construïts i a la barreja de gèneres com el suspens, la novel·la històrica i la crònica periodística.
Wagenstein, a la seva novel·la Adiós, Shanghai, escriu: "cuando los ingleses se anexionaron Hong Kong y empezaron a construir el puerto de Shanghai, los bagdadíes [jueus residents a Xangai des del segle XIX] conquistaron rápidamente importantes concesiones en la región. Casi un siglo después, sus bancos y oficinas de intermediación financiaban y garantizaban suministros de estaño, caucho y quinina al Tercer Reich, que nunca rechazó dinero judío cuando lo necesitó. Los bagdadíes propietarios del Shanghai Banking Corporation, del Yokohama Specie Bank o de la Sassoon House, tampoco tenían nada en contra de su correcto socio alemán mientras éste les garantizara pingües beneficios".
Poc després de llegir Adiós, Shanghai (un llibre del tot recomanable) ha tornat la guerra a Israel. Una vegada més. Potser com vaig sentir dir a un personatge de la sèrie que porta per títol Los vencidos, "un judío que no cree en los milagros no es realista". Continuem allà mateix.
Bernat Deltell. Publicat el diumenge tres de desembre de 2023