Vols saber què ha passat i què està passant a El país? Llegeix!
Dimecres 25 d’abril. Es produeix una notícia de molt impacte mediàtic però de la qual ben pocs mitjans se’n fan ressò. Per què? Analitzem-ho. Primer, la notícia. És aquesta: la fi de Juan Luis Cebrián al capdavant del grup Prisa, editora del diari El País. Tal i com explica el diari digital El Español, “el consell d'administració de la companyia ha encarrilat la seva sortida definitiva, retirant-li tots els poders executius que mantenia com a president d'El País SL, societat editora d'El País, i com a president del consell editorial de Prisa”. D’aquesta manera culmina una defenestració que comença cinc mesos abans quan l’històric directiu presenta la seva renúncia a la presidència executiva del grup.
Però aquesta renúncia de fa cinc mesos tenia una trampa. I és que Juan Luis Cebrián havia plantejat tres exigències per abandonar la gestió al capdavant de Prisa: mantenir-se en la presidència d'Edicions El País, en la del Comitè Editorial del grup i ser el màxim executiu de la Fundació El País, un organisme de nova creació cridat a controlar la línia editorial del diari. "Si em voleu fer fora no hi ha cap problema, però jo controlaré la línia editorial del diari i em mantindré en la presidència i en el comitè editorial del grup", ve a dir. Aquest és el preu que cal pagar per anunciar que Cebrián ja no segueix “de manera clara” al capdavant de El País.
Però què ha passat aquí? Vàries coses. La primera és la caiguda en picat de El País. En els darrers sis anys al capdavant de Prisa Juan Luis Cebrián ha cobrat un total de 9,3 milions d’euros en concepte de salari, als quals cal afegir sis milions més d’indemnització per deixar la gestió de la companyia el passat desembre (i que com ja he explicat, era un “pas enrere” més aparent que real). Per tant, Cebrián s’ha embutxacat en sis anys 15,3 milions d’euros "només" en concepte de salari i indemnització. I mentre qui ha estat al capdavant de Prisa cobrava aquest sou (molt per damunt d’altres directius de l’Íbex35) el grup que dirigia perdia més de 3.000 milions d’euros. A tot això, sumar la caiguda en vendes, publicitat i una línia editorial erràtica sempre al servei del govern del Partit Popular han abocat el diari El País al desastre absolut.
Però vet aquí que les coses han donat ara un gir important. El dimecres 25 d’abril el consell d’administració del grup Prisa encarrila la sortida definitiva de Juan Luis Cebrián. I no només la d’ell, perquè el que fins ara ha estat el director del País, Antonio Caño, també serà cessat del càrrec. Tot i que la decisió ja estava decidida des de feia unes setmanes, l'acomiadament de Juan Luis Cebrián com a president d'El País ho ha precipitat tot.
No s’ha d’oblidar que quan Antonio Caño assumeix la direcció del diari l’any 2014, “El País tenia una difusió de 259.000 exemplars i unes vendes de 153.000 còpies, segons OJD. Quatre anys després aquestes xifres han caigut un 32% i un 36%, respectivament”, segons apunta El Español. I pel que fa a l'apartat digital, el diari ha perdut el primer lloc superat per El Mundo. Per tant, estem parlant d’una desfeta total del que ha estat el mitjà de comunicació més poderós de l’esquerra dels primers trenta anys de la jove democràcia espanyola.
Qui fa la neteja?
S’està fent neteja a fons. Però qui la fa, la neteja? Aquesta és la part interessant que no llegireu pràcticament enlloc. Atents: hi ha un accionista de Prisa, un tal Joseph Oughourlian (representant d'Amber Capital, que entra a Prisa el 2016 com a primer accionista), que ha batallat per fer fora Cebrián i Caño. Nascut a Beirut el 1972, Oughourlian és d'origen armeni, ha viscut a París i funda Amber Capital el 2005 a Nova York. És a dir, un home viatjat que actualment té una estreta relació amb Catalunya. Joseph Oughourlian s’ha mostrat en més d’una ocasió indignat amb la línia editorial del diari, i especialment contra Juan Luis Cebrián, a qui acusa en públic “de gestió pèssima” i “d’excés de personalisme”.
La transició acaba, i un dels seus homes forts està marxant per la porta del darrera amb les butxaques plenes i el menyspreu de lectors i dels mateixos periodistes del País que en aquests darrers mesos li han plantat cara. Finalment, Joseph Oughourlian, amb relacions amb el nostre país i escandalitzat per la línia editorial del diari, ha dit prou. I Cebrián ha hagut de marxar.
Per cert, acabo amb la pregunta del principi: per què pràcticament cap gran mitjà de comunicació espanyol ha explicat la sortida de Cebrián i la història de Joseph Oughourlian? Suposo que per dos motius. El primer motiu és que el 155 perdrà en breu un gran grup de comunicació, i això no agrada. Es trencarà en breu l'estratègia del pensament únic. I la segona raó és el que diu el refranyer popular espanyol: “Cuando las barbas del vecino veas pelar...”
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 2 de maig de 2018