Les muses de la música, d’Eusebi Arnau i Lluís Bru (Blogs Sàpiens)[/caption]
La història arrenca a principi dels anys 90 del segle passat. És a dir, fa gairebé trenta anys, de tot plegat.
Un senyor d’una quarantena d’anys, al qual anomenarem JD, es reuneix amb el màxim responsable d’una institució cabdal en la història de la música clàssica del nostre país. Aquest segon senyor, que podria respondre a les mateixes inicials que la freqüència modulada, prové d’un llarg llinatge de prohoms catalanistes de reputació irreprotxable. Potser per això, pels seus cognoms, en aquesta època l’FM dirigeix un temple arquitectònic modernista que és l’enveja de tot el món. Els millors intèrprets i orquestres de la música clàssica d’arreu trepitgen amb regularitat l’escenari d’aquest gran edifici consagrat a les arts; els catalans, en canvi, els intèrprets del nostre país, sempre ho han tingut més difícil per poder actuar en aquesta sala on Jordi Pujol va ser detingut pel règim franquista. Però això dels intèrprets catalans i de Jordi Pujol és una altra història...
Continuem. JD es reuneix amb FM perquè té una proposta musical molt interessant. JD ofereix a FM la possibilitat que una de les millors orquestres del món, que està de gira per Europa, actuï a Barcelona, i ho faci a un preu raonable. FM aixeca la cella amb cert interès. Com pot ser que el JD pugui portar aquesta orquestra? La resposta és així de fàcil: el mànager d’aquesta orquestra i el JD són bons amics, i per això s’han posat d’acord ràpidament. Hi ha, a més, un altre factor que ajuda a l’entesa: l’orquestra fa escala a Barcelona abans de marxar cap al seu país. Això vol dir més d’un centenar de músics sense fer res instal·lats en un hotel durant una o dues nits. En aquests casos només hi ha dues solucions, o tens els músics passejant i bevent sangria a les Rambles, o bé actuant (i per tant, cobrant) i fent el que saben fer. Per tot això, i per l’amistat que es tenen en JD i el mànager, l’orquestra està disposada a actuar a Barcelona.
Ara només falta que FM accepti l’oferiment. La reunió que manté JD amb FM és ràpida. JD ofereix l’orquestra a canvi de zero comissió (diguem que els negocis no eren l’especialitat del JD) i l’FM assegura que estudiarà el cas i que en breu li donarà una resposta. Ara, els més malpensats ja poden endevinar què passarà.
I sí, pensa malament i l’encertaràs. L’FM deixa de banda el JD i contacta directament amb el mànager de l’orquestra. Fa el pont, que se'n diu. I la resposta que rep FM és afirmativa: l’orquestra pot actuar al temple barceloní. A més, com que és una formació molt coneguda, es preveu omplir la sala, la qual cosa anirà bé per a les arques de la històrica fundació que dirigeix FM i que sempre pateix per manca de recursos econòmics (tot i les constants i generoses subvencions de les institucions i empreses privades del país). El preu de l’orquestra li sembla bé, a l’FM, però caldria augmentar-lo una mica més. El mànager queda parat. Augmentar el catxet de l’orquestra? Sí, respon l’FM, diguem que si l’orquestra estava disposada a actuar a Barcelona per 60.000€ (xifra triada aleatòriament) els ha de fer una factura per valor de 100.000 (també una xifra triada a l’atzar). Però això no és tot. La negociació té una tercera variable encara més interessant. Ho endevinen? Sí, l’orquestra farà una factura per valor de 100.000 euros, però en realitat només cobrarà 60.000 (que és el preu del seu catxet especial per a aquest concert) i els altres 40.000 de diferència desapareixeran pel camí “perquè la institució requereix de molts diners per tirar endavant”. De cop, algú s’embutxaca 40.000€ en diner negre. Fàcil, oi?
El mànager de l’orquestra, escandalitzat per aquest tracte, truca a JD. JD, que és un home íntegre, esclata i demana explicacions a FM. Li retreu els negocis tèrbols i la manca d’ètica en les negociacions. L’orquestra, òbviament, decideix no actuar a Barcelona. Els músics prefereixen quedar-se a l’hotel abans que participar en operacions fraudulentes d’intercanvi de diner negre. El mànager encara ara està escandalitzat pels tripijocs. La imatge de Catalunya, per terra.
Els danys col·laterals d’aquesta història és que una reconeguda pianista i compositora del nostre país no ha actuat mai més en aquest temple; ni ella ho ha fet ni ningú ha programat la seva música. Res de res. Més de quatre dècades de silenci. I tot perquè el seu marit, que correspon a les inicials JD, no va voler entrar en els negocis dels intocables. Així és com ha funcionat aquest país durant anys.
Sí, avui dilluns 15 de gener de 2018 s'ha fet justícia a mitges. Tots condemnats, però JD ja no hi és per veure-ho...
Bernat Deltell. Publicat el dilluns 15 de gener de 2018