Antecedents
17 d'agost de 2017. Una furgoneta de lloguer conduïda per Younes Aboyaaqoub envesteix desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona. Resultat? Tretze víctimes mortals (inclòs un nen de tres anys) i un centenar de ferits. Estat Islàmic reivindica l'autoria dels fets.
18 d'agost de 2017. Un Audi A3 negre irromp a tota velocitat per la rambla Jaume I de Cambrils i envesteix un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra. Del vehicle en surten cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulen explosius. Agredeixen els Mossos i els vianants que tenen la mala sort de creuar-se amb els assassins. Un sol agent de policia aconsegueix abatre quatre terroristes. Un d'ells pot fugir, però també és abatut, en aquest cas a l'avinguda de la Diputació. Resultat? Cinc terroristes eliminats, un vianant mort i diversos ferits.
21 d'agost de 2017. Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atemptat de la Rambla, és finalment interceptat i abatut a Subirats (Alt Penedès) després d'una llarga persecució.
El resultat de tot plegat és: setze víctimes mortals innocents (tretze a Barcelona i una dona alemanya de 51 anys que morirà dies després a causa de les ferides, una a Cambrils i un noi de Vilafranca del Penedès), vuit terroristes morts i/o abatuts (dos a Alcanar, cinc a Cambrils i un a Subirats), centenars de ferits, detinguts i una societat catalana consternada i en estat de xoc.
Els tres homes que fan una gestió impecable de la resolució dels atemptats seran detinguts, exiliats o arraconats; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, és condemnat a deu anys i mig de presó pel delicte de sedició; el major Trapero és destituït, relegat i jutjat per l'Audiència Nacional, i el president Carles Puigdemont emprèn el camí de l'exili i acabarà sent eurodiputat.
També hem sabut que Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll i cervell de l'atemptat, va ser confident a sou del CNI. Tot plegat presenta moltes ombres i, com diu en el seu moment l'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, el conseller Joaquim Forn podria estar a la presó per la informació que disposa dels atemptats del 17 d'agost de 2017.
Continuo
No ha passat ni una hora de l’atropellament a la Rambla que El Periódico de Cataluña publica una suposada "exclusiva" amb aquest titular: “La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona”. La informació s'acompanya d'una foto sagnant. Malgrat la poca credibilitat del document, El Periódico insisteix una vegada i una altra fins al punt que el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, trenca l'habitual discreció de la diplomàcia per explicar públicament que “no teníem cap informació específica sobre l’atemptat que va passar a la Rambla”.
Enllaç a la notícia: El govern dels EUA nega l'existència de l'informe de la CIA publicat per El Periódico
Ras i curt: la informació de El Periódico de Cataluña signada pel llavors director Enric Hernández és falsa. Fins i tot el gener de 2018 tornen a insistir malgrat admetre que el famós avís que reben els Mossos d'Esquadra sobre la possibilitat d'un atemptat a Barcelona “és irrellevant”. Els únics en defensar Enric Hernández i la publicació de la seva “the nota” de nul·la credibilitat són l'expresident de Societat Civil Catalana, Rafael Arenas; Paco Marhuenda, director del diari La Razón; Antonio Caño, exdirector de El País, i Josep Pedrerol. Aquest és el nivell de solidaritat periodística amb Enric Hernández.
26 d'agost de 2017. La manifestació de rebuig als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils sota el lema “No tinc por” aplega més de mig milió de persones i es converteix en un via crucis per al rei Felipe VI i el llavors president espanyol, Mariano Rajoy. Tots dos són rebuts amb una sonora xiulada i esbroncada que no els abandona en tot el recorregut.
Març de 2018. PSOE, PP i Ciudadanos s'oposen a una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre els atemptats a Barcelona i Cambrils. Un dels pitjors atemptats terroristes que pateix Europa aquests darrers anys no mereix perdre ni un minut d'investigació per part de l'Estat.
17 d'agost de 2018. Felipe VI es desplaça de nou a Barcelona en motiu del primer aniversari de l'atemptat. Els únics que el reben amb els braços oberts són quatre frikis de l'extrema dreta.
Juliol de 2019. Dos anys després de l'atemptat terrorista, el diari Público aporta noves informacions:
-el CNI tenia l'imam de Ripoll com a confident fins el mateix dia de l'atemptat
-el CNI tenia punxats els mòbils dels terroristes fins a cinc dies abans del 17-A
-Es Satty, mentre va ser imam a Ripoll, va desenvolupar una activitat internacional “important” aprofitant els seus contactes jihadistes per establir-se un temps a Bèlgica i “sense que els serveis secrets espanyols n'advertissin els Mossos d'Esquadra”
Davant d'aquest escàndol, la premsa espanyola tanca els ulls i els programes de “más periodismo” pateixen amnèsia. Paral·lelament, el Partit Popular recorre al Tribunal Constitucional per evitar que Pablo Iglesias, l'únic polític espanyol que demana una investigació sobre l'atemptat del 17-A, pugui tenir accés a l'activitat del CNI. Mentre, i com qui no vol la cosa, el mateix TC protegeix Felipe VI de tot tipus de crítica institucional i, per tant, autoritza jutges i policies que puguin multar/perseguir/castigar qualsevol persona/col·lectiu/parlament que critiqui a sa graciosa majestat.
30 de juliol de 2019. El Congrés torna a vetar per segona vegada la comissió d'investigació del 17-A i la compareixença del president Pedro Sánchez.
27 de maig de 2021. Sentència condemnatòria per als tres acusats dels atemptats jihadistes del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. L'Audiència Nacional imposa penes que van dels 8 als 53 anys de presó en considerar que tots formaven part de la cèl·lula terrorista, tot i que no eren a cap dels llocs on es van cometre els atemptats. La sentència també obvia la relació d’Es-Satty amb el CNI.
Conclusions
-L'atemptat del 17 d'agost a la Rambla de Barcelona i Cambrils provoca 16 morts innocents i més de 100 ferits.
-Els que resolen la situació en un temps rècord acaben a l'exili (Carles Puigdemont), a la presó (Joaquim Forn) o fent fotocòpies (Josep Lluís Trapero).
-El Periódico de Cataluña inicia una cursa suïcida amb desinformacions per tal de comprometre el govern liderat per Carles Puigdemont. Poc temps després, i enmig d'una enorme conflictivitat entre la direcció i els treballadors, el diari acabarà sent venut i passarà de mans del Grupo Zeta a Prensa Ibérica. Però les vendes continuen ensorrades i la seva viabilitat a llarg termini és incerta.
-Enric Hernández, exdirector de El Periódico i una vergonya per a la professió, assumeix el setembre de 2019 la direcció d’Informació i actualitat de RTVE, un càrrec de nova creació. Un mesos més tard, tots els directors de centres territorials de la cadena pública espanyola signaran un manifest contra Hernández en protesta per "la falta de llibertat" a l'hora de fer continguts informatius. Enric Hernández serà cessat de tots els seus càrres de RTVE i acabarà treballant a la Diputació de Barcelona per, posteriorment, fitxar pel Grupo Prisa (El País).
-L'imam de Ripoll, considerat el cervell del grup terrorista, era confident del CNI i, per tant, estava a sou de l'Estat. També sabem que la informació entre cossos policials no va fluir, i que els Mossos d'Esquadra van ser vetats en organismes internacionals.
-No hi ha cap gran manifestació a Madrid en solidaritat amb les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost (a Barcelona, en canvi, va haver-hi una concentració massiva pels atemptats de l'11M de 2004 a Madrid).
-Certa premsa acusa a la llavors alcaldessa Ada Colau de no posar pilones que haguessin pogut evitar l'atemptat, mentre el diari El Mundo continua amb les seves obsessions i publica en portada que “La Generalitat utiliza el atentado para hacer campaña del procés”.
-El govern català demana a la Casa del Rei que retiri de la web les fotos amb nens ferits als atemptats. El deplorable paper de la monarquia en aquest afer sembla escrit expressament per un republicà.
-El Congrés dels Diputats veta (i ho fa en dues ocasions) la creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats terroristes del 17 d'agost.
Final
L'excomissari Villarejo assegura, en seu judicial, que amb el referèndum de l'1 d'octubre a la vista l'Estat volia donar "un petit ensurt a Catalunya" però que "es van calcular malament les conseqüències". Villarejo és per a molts "un personatge poc fiable", però al mateix temps certs mitjans de comunicació unionistes i alguns jutges espanyols donen crèdit a les seves teories conspiranoiques.
Coincidint amb el 17 d'agost, però amb sis anys de diferència, el govern espanyol impulsarà dues comissions d'investigació sobre les clavegueres de l'Estat i sobre els atemptats del 17-A de 2017. El motiu d'aquest sobtat interès? La presidència espanyola depèn ara dels partits independentistes.
Un dels pitjors atemptats que ha patit recentment Europa continua ple d'ombres, dubtes i interrogants. I ara hi hem d'afegir les combinatòries polítiques. Quina vergonya!
Bernat Deltell. Publicat el dijous 17 d'agost de 2023