Ni el Regne Unit és equiparable al Reyno de España, ni els corsos són súbdits d’una monarquia corrupta, ni el francès del Quebec pateix els abusos del català
Amb el recent triomf electoral dels independentistes del Sinn Féin a Irlanda del Nord tornen a circular els titulars, articles, piulades, fils i afirmacions tipus "ells sí que ho tenen clar" i "de totes les nacions sense Estat similars a nosaltres som els únics que no ens ens sortirem". Aturem-nos aquí: similars a nosaltres? En quin sentit són similars a nosaltres? És el cas d'Irlanda del Nord similar al de Catalunya? Les nacions sense Estat "similars a nosaltres" són Escòcia, Euskadi, Còrsega, Flandes o Quebec? Podem establir paral·lelismes entre Catalunya i totes aquestes nacions? Paral·lelismes lingüístics, polítics, històrics, religiosos? Quins?
Aturem-nos un moment a Irlanda del Nord. El Sinn Féin, el partit que havia exercit de braç polític de l'IRA i que defensa la reunificació de l'illa, guanya les eleccions a l'Assemblea de Stormont (la seu del Parlament d'Irlanda del Nord) per primera vegada en 101 anys des de la creació de la província. La convulsa i violenta història recent d'Irlanda del Nord, perfectament explicada al llibre No diguis res, del periodista Patrick Radden Keefe, no ens ha de fer oblidar que l'objectiu final del Sinn Féin és la reunificació amb Irlanda, la part ja independitzada (!) de l'illa. Deixant de banda el conflicte religiós entre les comunitats protestant i catòlica, i que explica en part la dramàtica història d'aquesta província, Irlanda del Nord viu un procés de reunificació amb un país que ja és independent. Per tant, no es pot establir cap paral·lelisme entre Irlanda del Nord i Catalunya, a no ser que una part de Catalunya fos independent i l'altra part hagués iniciat un procés de reunifcació. Però mentre això no sigui així, la realitat política (i social i cultural) nordirlandesa amb la catalana no tenen res a veure, més enllà de les simpaties que pugui generar la lluita del Sinn Féin en alguns sectors independentistes catalans.
Continuem. El cas d'Escòcia seria comparable al de Catalunya? I el del Quebec? I Flandes? Cap d'aquestes tres nacions ha patit una guerra civil i dues dictadures en els darrers 100 anys. En canvi, Catalunya -i Euskadi- sobreviuen com poden en un Estat violent i ancorat en el franquisme sociològic. No oblidem que vivim en un país sorgit de la victòria de les armes i que durant una dictadura de 40 anys va poder consolidar un adoctrinament ideològic que ha deixat un pòsit profund en la societat actual. Com ha escrit en alguna ocasió l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, "el franquisme és l'expressió més extrema de l'espanyolisme, per això costa tant i tant il·luminar i fer desaparèixer la seva ombra tenebrosa en les persones i en les institucions". I remata: "Hom diu que Espanya va perdre la llibertat, però Catalunya ho va perdre tot". Tot! Ni Escòcia, ni Quebec, ni Flandes es troben en la mateixa situació que Catalunya o Euskadi. Quan algú diu "mira, els corsos sí tenen pebrots!" oblida que els corsos viuen en una República (poder horitzontal) i nosaltres en una monarquia (som súbdits d'una monarquia corrupta hereva del franquisme).
Ara aturem-nos un moment al Quebec, específicament al Quebec, perquè té una situació lingüística "relativament" similar a la catalana. Sí, és cert, però amb un matís molt important, i és que sovint oblidem el paper de potència cultural i lingüística que exerceix França. Els quebequesos poden agafar l'avió i en qüestió d'hores aterrar a París i viure en plenitud la seva llengua i cultura. És per aquest motiu que la indústria cultural del Quebec, formada per cineastes, dramaturgs, músics, actors i escriptors (sense oblidar el Cirque du Soleil) és un motor econòmic per a la regió, ja que bona part de les seves produccions (arts escèniques, cinema, indústria audiovisual) gaudeixen d'una segona vida i oportunitat quan s'estrenen a França. Tant de bo la situació actual del català fos la mateixa -també en drets- que la del francès al Quebec, i tant de bo que hi hagués una Catalunya independent de 67 milions de parlants com França respecte al Quebec...
Resumint, els catalans tenen -tenim- por perquè hem patit dues dictadures en un segle, una guerra civil amb milers de morts, exiliats i desapareguts, i una suposada "transició" sagnant orquestrada pels guanyadors. En definitiva, un estat de matriu feixista, adoctrinat ideològicament i corrupte fins al moll de l'os. El periodista Mariano Sánchez escriu al seu documentat llibre La transición sangrienta que durant aquest període (des de la desaparició física del dictador Franco el 1975 i l'arribada al poder de Felipe González el 1982) moren 591 persones a causa de la violència política. En canvi, la historiadora Sophie Baby en la seva tesi sobre la transició espanyola eleva els morts per violència política d'aquest període fins als 714. El "procés" ha evidenciat aquesta anomalia que és Espanya, el segon país amb més desapareguts després de Cambodja i on els torturadors han continuat gaudint d'honors i impunitat. Per això, comparar Catalunya amb altres nacions sense Estat és, al meu entendre, una errada. Ni els escocesos ni els quebequesos ni els corsos ni els flamencs han patit dictadures ni guerres civils (recents).
Per tant, ni el Regne Unit és equiparable al Reyno de España, ni els corsos són súbdits d'una monarquia corrupta, ni els irlandesos del nord volen ser independents (volen la reunificació amb Irlanda), ni el francès del Quebec pateix els abusos del català. Sí, podem acusar els nostres representants de botiflers, traïdors, porucs, de no tenir estratègia, de qui dia passa any empeny i de governar malament. Els podem acusar de tot, però no crec que la societat catalana sigui gaire millor, en aquest sentit. I no és cap crítica. Ser independentista a Escòcia és relativament fàcil: són governs civilitzats que poden arribar a pactar les condicions d'un referèndum d'autodeterminació. Però fer-ho aquí, amb el senyor X dels GAL, ja és una mica més complicat... i perillós!
Per tant, compte amb les comparacions!
Bernat Deltell. Publicat el divendres 5 d'agost de 2022