El nivell u és per a aquelles zones amb un suport molt baix a la independència (el cas de Galícia, per exemple), i el cinc seria una independència de facto (Ossètia del Sud). Catalunya se situa com a exemple de grau tres, en el màxim nivell de secessionisme pacífic
Strategic Forecasting Inc. (Stratfor) és una empresa privada nord-americana especialitzada en serveis d'intel·ligència i espionatge. Se la considera la CIA a l'ombra i la seva principal activitat és l'assessorament en serveis de seguretat i intel·ligència als governs que així ho sol·liciten. L'activitat de Stratfor és coneguda per tothom, fins i tot té una web on es poden consultar algunes de les seves anàlisis de política internacional que publiquen amb regularitat. Tot és transparent, tot és net. Pagues i tens accés a certa informació. I això és el que fan alguns governs.
Doncs bé, resulta que WikiLeaks va anunciar, el febrer de 2012, la filtració de més de cinc milions de correus electrònics interns de l'empresa Stratfor. I no només això, sinó que la informació obtinguda per WikiLeaks va ser enviada a alguns i escollits mitjans de comunicació (les grans capçaleres) d'arreu del món. Al darrera d'aquesta filtració hi havia Anonymous. Uns mesos més tard, concretament el 19 d'agost de 2012, el diari ARA publicava aquesta informació: “La 'CIA a l'ombra' veu Catalunya com un possible futur estat. Un informe de l'agència Stratfor destapat per WikiLeaks situa l'independentisme català al nivell d'Escòcia i per sobre del basc”.
Per entendre aquesta informació cal saber que aquest informe de Stratfor analitzava 35 zones del món (la majoria europees) i les classificava en cinc graus o nivells. El nivell u és per a aquelles zones amb un suport molt baix a la independència (el cas de Galícia, per exemple), i el cinc seria una independència de facto (Ossètia del Sud). Doncs bé, Stratfor situava Catalunya com a exemple de grau tres, un nivell en què l'independentisme “és un objectiu declarat, però la regió no farà servir la violència per aconseguir-lo”. Stratfor situa Catalunya al mateix nivell que Escòcia, les Illes Fèroe i les comunitats flamenca i valona de Bèlgica, entre d'altres. Euskadi s'ubicaria en el nivell dos, on es considera que l'independentisme és actiu però feble.
Aquesta anàlisi de l'empresa Stratfor i que gràcies a WikiLeaks es va poder conèixer a través d'alguns mitjans de comunicació data de 2012, i curiosament -i casualment- l'onze de setembre d'aquest mateix any 2012 es produeix la manifestació independentista més nombrosa de la història de Catalunya (fins a aquell moment).
Explico aquesta anècdota perquè a vegades -massa vegades- pensem que tot allò que fem no serveix per a res, que ningú no ens mira i bla, bla bla... I resulta que mesos abans de la manifestació de l'11S de 2012 molts governs ja tenien damunt la taula un informe sobre la independència de Catalunya i Escòcia.
Sí, Stratfor continua fent informes públics sobre Catalunya, Espanya i el món, però aquells que envia als governs continuen ocults (lògicament) als ciutadans. I ja que parlo de Stratfor m'agradaria recordar també l'informe d'una altra agència d'anàlisi, en aquest cas alemanya. Es tracta de Stiftung Wissenchaft und Politik (SWP), un think tank que des de fa més de 50 anys assessora el govern federal alemany bàsicament en qüestions de política exterior. I l'SWP va enviar un informe al govern d'Angela Merkel sobre les conseqüències que podia tenir l'extradició del president Carles Puigdemont a Espanya. Aquest informe, que data de principis d'abril, just quan Puigdemont està detingut, aconsella al govern alemany “pressionar a favor d'una solució negociada entre Barcelona i Madrid” i “demanar a les parts implicades que entaulin un diàleg”. Per tot això, l'SWP crida les autoritats alemanyes a “enviar senyals de distensió” i proposa el govern basc del nacionalista Íñigo Urkullu com a mediador. Assegura, aquest think tank alemany, que la tasca d'internacionalització del procés català va en augment i està “donant fruïts”.
Per acabar, una observació. Un cop llegit l'informe de Stiftung Wissenchaft und Politik (recordo que té més de 50 anys d'experiència en assessorament als diferents governs alemanys) t'adones que s'ha complert tot el que es podia llegir entre línies: el president Carles Puigdemont no va ser enviat a Espanya (i fins i tot ara és eurodiputat) i Mariano Rajoy i el seu govern va caure dos mesos més tard (maig 2018). I el PNB i el govern basc sempre pel mig.
Casualitat? Qui sap...
Bernat Deltell Publicat el divendres 18 de setembre de 2020
PD. Qui vulgui més informació pot rellegir l'article “Ningú no ens mira" https://bernatdeltell.cat/no-ens-mira-ningu/