"José Antonio Zarzalejos anuncia el novembre passat que deixa d’escriure a La Vanguardia i se'n va a El Periódico de l'inefable director Enric Hernández. Ostres tu!"
Albert Sánchez Piñol és un dels pocs escriptors catalans actuals que ven milers de llibres. La seva és una literatura popular que basa el seu poder de persuasió en la força descriptiva i en narrar aventures a través de novel·les ben construïdes i ben escrites que aconsegueix que el lector recuperi el plaer per la lectura. Piñol toca temes tan diversos com la història, la ciència ficció i la biografia però amb una estètica tan original, una estructura narrativa tan sorprenent i un ús del llenguatge tan rigorós i planer que s’ha convertit ja en un autor de culte. No és gens casual que les seves escasses novel·les s’hagin traduït gairebé a una quarantena de llengües i, per tant, que el seu èxit internacional només sigui comparable al de Jaume Cabré o Mercè Rodoreda. D’Albert Sánchez Piñol destaca La pell freda, Pandora al Congo (per mi, la millor) i el doblet Victus i Vae Victus (recomano llegir-les seguides d'una tirada) convertides en un bestseller internacional.
Piñol va ser també articulista de La Vanguardia durant un breu període de temps. Però ho va deixar. Motiu? La censura del Grupo Godó a dos dels seus articles. El primer era un escrit irònic titulat Sí al museu militar! el qual, gràcies a la pressió popular, va sortir publicat uns dies més tard. El segon article censurat anava dedicat a José Antonio Zarzalejos, un dels periodistes espanyols més ben considerats per certes elits però que la majoria dels professionals del sector saben que fa anys que no entén res de res del que passa al PP, a Catalunya, al PSOE i al món en general. Zarzalejos, no ho oblidéssim pas, és dels que ha vaticinat centenars de vegades que el procés era mort, i va preveure "la improbable victoria en las primarias de Pedro Sánchez" davant una "Susana Díaz que se convertirá mañana en la candidata cuyo mensaje se resumirá en devolver al PSOE su identidad como aquel partido socialista ganador que dirigió Felipe González, que llevó a la izquierda de la pancarta al Boletín Oficial del Estado y que es el que conecta con el SPD del aclamado Martin Schulz en Alemania, único socialdemócrata en condiciones de alcanzar el poder en los procesos electorales que se suceden en la Unión Europea". Ni Díaz, ni Schulz, i Pedro Sánchez president del govern!
Zarzalejos també ha escrit sobre la gran visió estratègica i política de Mariano Rajoy i el seu control dels tempos que l’ha fet perdre més de tres milions i mig de vots, la gran majoria de comunitats autònomes (País Valencià, Illes, Extremadura, Aragó...), els principals ajuntaments espanyols (Madrid, València, Sevilla, Càdis, Saragossa, Pamplona...), fins a 8 eurodiputats i, recentment, el govern espanyol. O sigui, una desfeta! Sembla que aquest periodista és l'únic que ha entès la visió estratègica de M. Rajoy. En fi...
Doncs bé, Albert Sánchez Piñol va tenir la gosadia d’escriure en el seu moment (març 2015) un article contra Zarzalejos, del tot respectuós, però excessiu per a La Vanguardia. I és que el periodista espanyol havia guanyat el premi Javier Godó i no es podia permetre de cap manera que una persona amb fil directe a la Moncloa fos criticat per un "pelacanyes" com Piñol. Per això, el director del diari, Màrius Carol, va decidir eliminar l’article ("Es publica quan el director vol", va dir) i l’autor de Victus va plegar veles immediatament.
Fins aquí l'argument central. Ara toca la derivada, i és la següent: José Antonio Zarzalejos anuncia el novembre passat que deixa d’escriure a La Vanguardia i se'n va a El Periódico de l'inefable director Enric Hernández. Ostres tu! El Grupo Godó que en el seu dia va convidar Albert Sánchez Piñol a deixar La Vanguardia per no incomodar al senyor Zarzalejos es troba ara que el gran referent del periodisme polític espanyol fot el camp al diari rival. I tot això, en un context en què el Grupo Godó perd lectors a punta pala i la seva televisió 8TV s'enfonsa en la misèria (amb audiències en algun cas inferiors a les d'alguna televisió local).
Ara ens trobem que José Antonio Zarzalejos és a El Periódico del The Nota des d'on pot escriure llargs argumentaris vaticinant els èxits del jutge Pablo Llarena (no és cap broma, l'article es titula "Pablo Llarena, presidente" escrit el dissabte 14 d'abril de 2018) i pel camí La Vanguardia ha perdut un talent de les lletres catalanes a qui, ironies del destí, el mateix mes que Zarzalejos anunciava el seu comiat, estrenaven la versió cinematogràfica de La pell freda (Cold Skin) en una producció internacional dirigida pel francès Xavier Gens i amb la interpretació de David Oakes, Ray Stevenson, Aura Garrido, John Benfield, Iván González i Ben Temple.
Cold Skin!
Gran visió estratègica! Bravo!
Bernat Deltell. Publicat el dilluns 20 d'agost de 2018