"L'Ajuntament ha substituït el que abans era la multinacional Pirelli, que durant dècades va donar feina i menjar a bona part de la societat local"
Diumenge 26 de maig de 2019. Se celebren eleccions municipals. Centro el focus en la capital de la comarca del Garraf, Vilanova i la Geltrú. És la dissetena ciutat catalana en nombre d'habitants -més de 67.000, i pujant desbocadament- i està situada just a mig camí de Barcelona i Tarragona. La capital del Garraf ha patit, en les darreres dècades, un procés de desindustrialització traumàtic, i la crisi financera i immobiliària de 2008 va colpejar fort: locals tancats, edificis a mig fer, empreses constructores en fallida, polígons industrials buits i atur descontrolat. L'aposta pel turisme tampoc ha acabat d'arrencar, ja sigui per manca d'oferta com per les reticències de la població autòctona. En resum, una ciutat dormitori amb un intens calendari festiu, una activitat econòmica al voltant del port -que resisteix com pot- i eixos comercials que et pots trobar en qualsevol altra ciutat metropolitana. I això sí, bars i restaurants amb moltes terrasses ocupades per barcelonins i francesos -els caps de setmana- i jubilats -de dilluns a divendres.
Però enmig de tanta depressió i desballestament, hi ha una empresa que sobresurt amb llum pròpia, que genera centenars de llocs de treball, i que amb els anys s'ha convertit en el principal motor econòmic de la ciutat i de la comarca. Al seu voltant s'ha estructurat una economia paral·lela que sustenta bona part del teixit comercial, gastronòmic i d'oci de la ciutat. Es tracta de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que amb més de 760 treballadors directes -i també pujant desbocadament- s'ha convertit en una mena de multinacional local. A aquests treballadors cal afegir-hi també els de les set empreses externes: tres organismes municipals, una entitat pública local (Neàpolis) i tres empreses municipals (ICVSAM-Canal Blau, VNG Aparcaments i la Companyia d'Aigües). Resumint: més de 1.300 treballadors sobre una població d'uns 67.000 habitants. Si a aquests hi afegim els que treballen també al Consell Comarcal i a la Mancomunitat Penedès-Garraf, entre altres organismes amb seu a la capital del Garraf, i eliminem jubilats, menors d'edat i estudiants, el resultat és que una part importantíssima de la societat local viu de l'erari públic.
Resumint: l'Ajuntament ha substituït el que abans era la multinacional Pirelli, ubicada gairebé al centre de la ciutat i que durant dècades va donar feina i menjar a bona part de la societat local. Ara, aquest paper l'assumeix el consistori. I amb tot el que això comporta.
I ara el lector es preguntarà: a què ve tot això? Què té a veure amb la Copa Amèrica?
Una mica de paciència.
Torno al principi. El diumenge 26 de maig de 2019 se celebren eleccions municipals, i a Vilanova i la Geltrú guanyen pels pèls les formacions independentistes. De 25 regidors, tretze, que és la majoria absoluta, se'ls reparteixen Esquerra Republicana (7), Junts per Catalunya (3) i la CUP (3). Entre el sector sobiranista hi ha molta alegria, tot i la repressió de l'Estat d'aquells dies i que encara ara continua amb altres fórmules. En canvi, entre els sectors no independentistes es produeix un cert astorament pels resultats, ja que la capital del Garraf és una plaça sociovergent (els dos partits polítics es van repartir 20 regidors de 25 durant diverses legislatures). Doncs bé, ara Esquerra ostenta la vara d'alcaldessa i els partits que ja explícitament s'autoanomenen independentistes es reparteixen el govern en diferents àrees.
Però a partir d'aquí, el caos: una gestió erràtica, manca de lideratge, incompetència, els regidors de la CUP que es passen al grup mixt per tal de mantenir-se al govern en contra del qual els havia demanat el seu propi partit, dimissions, gent col·locada a dit o a través de processos de selecció corromputs (cas -no pas l'únic- de la gerència de la televisió Canal Blau), conflictivitat laboral, canvis de criteri urbanístics constants, rondes que perdien carrils i després els recuperaven... I enmig de tot això, una pandèmia molt mal gestionada també en l'àmbit local.
Uns mesos abans de les eleccions municipals de 2023, i quan tothom ja veia a venir la patacada que es fotaria el govern municipal independentista -excepte el mateix govern, convençut que la seva gestió vorejava l'excel·lència- es van treure de la màniga una carta amagada, el cop d'efecte definitiu que necessitava aquest govern per tal de demostrar la seva competència, intel·ligència, destresa i astúcia: Vilanova i la Geltrú acolliria una prova de la Copa Amèrica de Vela el setembre de 2023, just tres mesos després de les eleccions municipals. Estaven convençuts que aquest esdeveniment i la seva gran gestió al capdavant del govern municipal els aportaria una nova majoria absoluta. I sí, així va ser, però en aquest cas la majoria absoluta la va obtenir el PSC pactant amb els dos regidors dels Comuns. La desfeta del govern independentista va ser memorable: Esquerra va passar de set a tres regidors, i Junts i la CUP van quedar reduïts a cendra amb dos regidors cadascú (pocs anys abans la CUP n'havia arribat a treure cinc, i els avantpassats de Junts, els convergents, deu regidors). El millor de tot va ser el missatge institucional dels derrotats la mateixa nit electoral: "no ens hem sabut explicar i la ciutadania no ens ha entès". Entre els vilanovins, que tenen un especial sentit de l'humor, circulava aquest missatge via whatsapp: "sí que els hem entès, sí, per això no els hem votat!".
Acabo. La Copa Amèrica que es va celebrar el setembre de 2023 a Vilanova i la Geltrú com a avantsala del que ara s'està fent a Barcelona va acabar com el rosari de l'Aurora: ni cinc de calaix, ni turisme, ni milers de persones ocupant els carrers, ni restaurants plens ni cafeteries a vessar, ni gens d'interès per part de la població local. Però això sí, 350 voluntaris que no van cobrar ni un euro, i un petit mercat a la plaça del Port amb estands i productes relacionats amb el mar, com ara rellotges Omega a 3.000 euros, mentre la Banda de Música Mestre Montserrat interpretava el turuta, la marxa militar convertida en himne carnavalesc vilanoví.
Si voleu més informació llegiu-vos el nou llibre de l'enigmàtica Psicòloga del Born, Aromes íntimes, dedicat precisament a la Copa Amèrica. No us en penedireu!
Bernat Deltell. Publicat el diumenge 1 de setembre de 2024