"Dos mesos després de Davos, i a causa d'una pandèmia, Felipe VI fa discursos a la televisió i és fotografiat vestit de militar, l'exèrcit és al carrer, i els mitjans de comunicació no publiquen res sobre els comptes corrents de Juan Carlos I a Suïssa"
El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) és una fundació sense ànim de lucre amb seu a Ginebra i que des de l'any 1971 celebra una reunió anual per tal de discutir i reflexionar sobre els principals problemes econòmics i socials d'abast mundial. Aquestes reunions se celebran a final del mes de gener a la localitat suïssa de Davos i reuneix els principals governants, polítics, empresaris, intel·lectuals, economistes i periodistes d'arreu del món. En total, hi participen més de 2.000 ponents durant els aproximadament cinc dies de durada del fòrum. Això és Davos: una concentració de poder sense precedents on es discuteix sobre el futur polític, econòmic i social del nostre planeta.
Però ara fem un salt enrere i situem-nos a Madrid el tres d'octubre de 2017. Aquell dia, Felipe VI fa un discurs molt dur contra l'independentisme i avala la política del "a por ellos". Una greu errada aplaudida entusiàsticament per la claca de sempre (els periodistes Zarzalejos, Pedro J, Paco Marhuenda & Co.), molt criticada per nombrosos representants polítics i, vist amb perspectiva, letal per al futur de la corona. En una entrevista recent a l'advocat i actual director general d’Anàlisi i Prospectiva del govern català, Josep Rius, m'explica de primera mà com va anar la “negociació” amb la Casa Reial hores abans del discurs de Felipe VI del tres d'octubre:
-El missatge del rei del tres d’octubre va ser un error?
-Històric, un error històric. T’explico coses de primera mà. Aquell dia, el matí del tres d’octubre, vam començar a tenir notícies que el rei faria una declaració institucional -o com se li vulgui dir- al vespre i recordo comentar-ho amb el president Puigdemont. Vam quedar que jo trucaria a la Casa Reial, i així ho vaig fer. Em van confirmar que hi hauria una declaració per part de Felipe VI i els vaig demanar dues coses: que la declaració no la fessin en base al que estaven llegint als mitjans de comunicació espanyols, que no calia que fossin els catalans, sinó que agafessin qualsevol capçalera internacional i llegissin el que estaven dient del conflicte. I la segona qüestió que se li va demanar és que el discurs no servís per empitjorar les coses, perquè ja estava tot prou malament
-No et van fer gaire cas…
-Gens! El rei, aquell dia, va preferir salvar la monarquia abans que Espanya, o dit d’una altra manera, Felipe VI va intentar salvar la monarquia a costa de Catalunya, i això ha portat a unes quotes de republicanisme al nostre país insòlites. Va fallar a “propios y ajenos”; va fallar als independentistes saltant-se el paper que li atorga la constitució, que és la de fer d’àrbitre, però també va fallar a la gent que volia una solució al conflicte i que no són independentistes. Per descomptat que ens podia haver fotut canya, ens podia haver dit “ho heu fet molt malament, les coses s’han de fer respectant la llei i bla bla bla, però us commino a seure i parlar i jo faré el paper d’àrbitre”. Si hagués fet això hauria salvat la monarquia, però són així… Pensa que el Govern, mitjançant la Direcció general d’Anàlisi i Prospectiva, va presentar una enquesta ara fa uns mesos on es diu que més d’un 40% dels espanyols suspèn la monarquia i la puntua entre un 0 i un 4. Ah, i en aquest 40% no hi ha Catalunya, perquè aquí el rebuig arriba gairebé al 74%!
Continuo. Després ens assabentem, gràcies a la periodista i directora adjunta de La Vanguardia Lola Garcia, que el president Mariano Rajoy no era partidari que Felipe VI fes un discurs el tres d'octubre en contra dels plans independentistes. Finalment, però, Rajoy hi accedeix davant la insistència del monarca. Per tant, Felipe VI és el màxim i únic responsable del discurs, i això marcarà el col·lapse polític espanyol (quatre eleccions en quatre anys) i la posterior repressió: la pugna entre l'estat (monarquia, guàrdia civil, alta judicatura i part de l'Íbex35) contra un govern inexistent i desaparegut. El rei regna, i ho fa amb els seus.
A partir del discurs del tres d'octubre, Felipe VI agafa les regnes davant un Mariano Rajoy noquejat i en caiguda lliure. I per això, és el rei qui participa el gener de 2018 al World Economic Forum de Davos. Un fet del tot insòlit. Però les coses, a Davos, es torcen. A Felipe VI no se li acut res més que parlar de Catalunya, com si l'audiència fos la mateixa claca que baveja llegint l'ABC o escoltant el seu discurs nadalenc del 24 de desembre. Resultat? El rei internacionalitza una miqueta més el conflicte català. I no només això, sinó que rep alguna petita "recomanació" d'una part dels assistents al Fòrum. A sobre, Felipe VI es troba a Davos amb el seu amic (o examic?) López Madrid, just el mateix dia que és imputat pels tripijocs de les obres del metro de Madrid. Un desastre!
A tot això, la participació de Felipe VI a Davos també crea polèmica a Espanya. El jurista Javier Pérez Royo escriu un contundent article al digital eldiario.es on es pregunta obertament “¿qué hace el rey de un Estado social y democrático de derecho, en el que la soberanía nacional reside en el pueblo español del que emanan los poderes del Estado, en una cumbre como la de Davos, entrevistándose con el presidente de Francia y pronunciando una conferencia en el Plenario sobre presente y futuro de España y Europa?”. Royo conclou amb un contundent avís: “los partidos de la oposición no solamente tendrían la obligación de preguntar al presidente del Gobierno por esta asistencia del rey a la cumbre de Davos, sino que deberían exigir la celebración de un Pleno en el Congreso de los Diputados, a fin de que, tras el debate correspondiente, se fijara una posición clara e inequívoca de lo que el rey puede o no puede hacer y que no tuviéramos que volver a pasar por la vergüenza de que la monarquía española se exhiba públicamente como lo hacen las monarquías árabes".
Tot això passa l'any 2018, uns mesos després del tres d'octubre. I l'any següent? Què passa al Fòrum de Davos de 2019? Doncs que Felipe VI ja no hi va.
Ara el representant espanyol a Davos és el nou president Pedro Sánchez, i l'estat profund ataca a través dels seus mitjans: "El Rey Felipe se estrenó en la cumbre suiza en 2018, cuando pronunció un discurso que tuvo enorme repercusión porque hizo una cerrada defensa del ordenamiento constitucional ante el desafío independentista en Cataluña. Un año después acudió a Davos solo el presidente Sánchez" (El Mundo). Efectivament, Felipe VI la va pifiar a Davos l'any 2018 parlant de Catalunya i autoconvidant-se quan totes les monarquies europees tenen un paper purament protocol·lari. I és per aquest motiu que, com molt bé explica Pérez Royo, "¿puede imaginarse alguien que, en lugar de Theresa May, fuera la reina Isabel II la que acudiera a la cumbre de Davos, se entrevistara con Donald Trump o Emmanuel Macron, asistiera a la mesa redonda sobre la desigualdad como problema definitorio de nuestra época y acabara dando una conferencia en el Plenario de la cumbre sobre El futuro de Gran Bretaña y la Unión Europea tras el Brexit?” Doncs això és el que va fer Felipe VI l'any 2018, i per això el 2019 el govern Sánchez el fa desaparèixer de l'agenda de Davos.
I arribem al final. Aquest 2020 Davos ha celebrat el seu 50è aniversari amb una gran participació d'autoritats d'arreu del món i amb el príncep Carles d'Anglaterra (que a aquest pas caldrà anomenar-lo "el jubilat Carles") fent un discurs inaugural del tot protocol·lari. En aquest Fòrum Davos 2020 les monarquies parlamentàries europees hi han enviat membres molt destacats i rellevants, com ara el Regne Unit, Holanda, Bèlgica i Noruega. Totes? No! El govern PSOE-Podemos va decidir que la corona espanyola no estaria present en els actes del 50è aniversari de Davos. Així ho explica el diari El Mundo en una contundent crònica: “La Casa Real española, la única monarquía europea sin presencia en Davos. La Corona española vuelve a quedar fuera de la gran cita económica suiza, a la que sí asistirán casi todas las dinastías europeas, entre ellas, la británica o la holandesa”. I apunta als qui considera que en són els culpables: "Davos es de nuevo claro ejemplo de este desdén institucional a la Jefatura del Estado por parte del Gobierno hoy de coalición, integrado por el PSOE y Podemos. Mandatarios de todo el mundo acuden a Suiza para participar en el Foro de Davos, que arranca oficialmente mañana y celebra una fecha tan redonda como su 50º aniversario. Pero, una vez más, la Corona española no estará representada en la cita, en la que participa por segundo año consecutivo Pedro Sánchez, acompañado por dos vicepresidentas para demostrar la importancia que Moncloa concede a esta cumbre".
Dos mesos després de la cimera de Davos, i a causa d'una pandèmia, Felipe VI fa discursos a la televisió i és fotografiat vestit de militar, l'exèrcit és al carrer, i els mitjans de comunicació no publiquen res sobre els comptes corrents de Juan Carlos I a Suïssa. La guerra estat-govern continua... i serà fratricida!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 17 de juny de 2020