L'independentisme té tres problemes crònics que el pas del temps no ha resolt. Primer: manca absoluta d'estratègia. Catalunya té una societat civil activa i robusta, però una política erràtica i dividida. Som bons com a societat, som dolents actuant com un estat. No en sabem.
Segon problema: manca d'estratègia comunicativa. Les baralles contínues dels partits independentistes provoquen una política comunicativa erràtica, indesxifrable i de pati d'escola. Com que no hi ha visió política estratègica, no hi ha una política comunicativa efectiva. Greu!Tercer problema. El lliri a la mà. La política (i la societat civil) explica al seu adversari com vol fer efectiva la independència. Som més transparents que ningú, més ètics que ningú. Pensem que tenint la raó ja n'hi ha prou per convèncer tothom (inclòs l'adversari).
Tot això passa perquè no hem tingut mai un estat al darrera i, per tant, cometem errades de primer de bàsica. Tenim gent a la presó i els partits polítics són incapaços d'actuar amb visió estratègica. I a sobre, expliquem què volem fer i com ho volem fer. Insòlit!
Som com un equip de futbol que en roda de premsa explica qui jugarà, quina estratègia usarà per frenar el rival, quines tàctiques farà servir i, per si algú encara no se n'ha assabentat, el club ho publicita als principals diaris esportius. Ni estratègia política ni comunicativa!
Aquests són els tres problemes crònics de l'independentisme. I tot això ve a tomb pel que ha succeït en aquest país ara fa dues setmanes. Teníem a M. Rajoy contra les cordes per no poder aprovar els pressupostos, concentràvem l'atenció internacional i Espanya cometent errades.
Doncs bé, de cop i volta ens agafen les presses, volem investir president al pobre Jordi Turull sense haver-ho pactat amb la CUP (investidura fallida), els principals partits tirant-se els plats pel cap i activem el rellotge. Tret als dos peus! Com es pot fer tan malament?
Sortosament -i és un sarcasme- Espanya no ens falla mai. Els empresonaments arbitraris decretats pel jutge Llarena recomponen les forces sobiranistes. Però què hem aconseguit amb aquesta estratègia erràtica? Ser més febles, que corri el rellotge i tenir més empresonats. Això és el que hem aconseguit!
En fi, però ara estem aquí, i el que s'ha fet ja està fet. Hem de recuperar-nos per tirar endavant i el destí potser ens ofereix una darrera oportunitat. L'aprofitarem? Vinga, què cal fer a partir d'ara? Quina ha de ser l'estratègia? Algunes pistes:
-impedir noves eleccions
-deixar que transcorri el temps i formar govern a l'últim minut (M. Rajoy continua sense pressupostos)
-tenir-ho tot pactat (nom del president, conselleries i secretaries generals)
-hermetisme absolut. No més fuites ni filtracions
-unitat dels grups sobiranistes
-eixamplar la base
-un president independent que aglutini i sumi, amb autoritat moral, que conegui els resolts del poder i del país (Ernest Maragall) i una figura emergent (Elsa Artadi?)
-incloure els comuns en l'estratègia republicana
-no promoure divisions internes
-aparcar les sigles i pensar en clau de país
-si convé, un govern tècnic (per què no?)
-internacionalització i denúncia constant
-jugar també la clau espanyola. No tots, allà, són com M. Rajoy!
-estratègia, estratègia i estratègia
Estem en emergència nacional. Ho entenem? Hi ha gent que es pot passar 30 anys a la presó. Ho entenem, companys de partit? La lupa internacional és damunt nostre i no podem cometre més errades. Si no aparquem les diferències és que potser no ens mereixem la llibertat. I no vull creure que no ens ho mereixem perquè hi ha gent que s'ho ha jugat tot per portar-nos fins aquí. Que el seu llegat serveixi per a alguna cosa. Per això us demano unitat, generositat i molta estratègia. No guanyarem perquè tinguem la raó, sinó perquè actuem com un estat!
PD. I un consell. Ara ja sabem la capacitat de mobilització dels CDR, ho fan molt bé, però ara toca parar uns dies i centrar-nos en el 15 d'abril. No cal una manifestació de somriures, però sí cal una visualització multitudinària i una demostració de força.
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 3 d'abril de 2018.