L’atemptat del 17 d’agost a les Rambles de Barcelona i Cambrils va provocar 16 morts i més de 100 ferits
17 d’agost 2017. Una furgoneta de lloguer de color blanc conduïda per Younes Aboyaaqoub envesteix desenes de persones a la part alta de la Rambla de Barcelona. Resultat? Tretze víctimes mortals (inclòs un nen de tres anys i un altre de set de doble nacionalitat britànica i australiana) i més d'un centenar de ferits. Estat Islàmic reivindica l’autoria dels fets.
18 d’agost 2017. Un vehicle de color negre de la marca Audi A3 irromp a tota velocitat per la rambla Jaume I de Cambrils i envesteix un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra. De l'Audi en surten cinc individus carregats amb matxets, una destral i amb cinturons que simulen explosius. Es produeixen escenes de pànic entre els vianants i de gran violència entre els terroristes i els agents de policia. Un sol agent dels Mossos aconsegueix abatre quatre terroristes. Un cinquè pot fugir, però finalment també és abatut a l’avinguda de la Diputació. Resultat? Cinc terroristes eliminats, un vianant mort i diversos ferits.
21 d'agost 2017. Younes Abouyaaqoub, l’autor de l’atemptat de la Rambla, és finalment interceptat i abatut a Subirats després d’una llarga persecució. Abans, però, havia aconseguit fugir a peu de la Rambla, on va atropellar un centenar de persones . Va creuar la Boqueria, va posar direcció a l'Eixample, va passar pel carrer Nicaragua i va arribar a peu fins a la zona universitària, on va sorprendre el vilafranquí Pau Pérez, de 34 anys, que estava aparcant el seu vehicle. El va assassinar a ganivetades, el va tombar al seient posterior i va fugir per la Diagonal. Abouyaaqob es va saltar un control policial, va conduir fins a Sant Just i va abandonar el vehicle de Pau Pérez, deixant el seu cadàver a dins. Després, va desaparèixer. Al cap d'uns dies, Younes Abouyaaqoub va ser interceptat i abatut quan intentava robar un vehicle a Subirats.
Resultat de tot plegat: 16 víctimes mortals innocents (incloent Pau Pérez, una turista alemanya que va morir deu dies després de l'atemptat a causa de les greus ferides, i la víctima de Cambrils), desenes de ferits, quatre detinguts, varis terroristes abatuts i una societat catalana consternada i en estat de xoc.
No passa ni una hora de l’atropellament que El Periódico de Cataluña publica una suposada “exclusiva” amb aquest titular: “La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona”. La informació va acompanyada d’una foto sagnant. Malgrat l'escassa credibilitat del document, El Periódico insisteix fins que finalment el cònsol dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, trenca l’habitual discreció de la diplomàcia per dir públicament que “no teníem cap informació específica sobre l’atemptat que va passar a la Rambla”.
La informació de El Periódico, signada pel llavors director Enric Hernández, és falsa. Fins i tot el gener de 2018 tornen a insistir malgrat admetre que el famós avís que reben els Mossos d’Esquadra sobre la possibilitat d’un atemptat a Barcelona “és irrellevant”. Els únics en defensar Enric Hernández i la publicació de la seva “the nota” són l’expresident de Societat Civil Catalana, Rafael Arenas; Paco Marhuenda, director de La Razón; Antonio Caño, exdirector de El País, i Josep Pedrerol.
26 d’agost 2017. La manifestació de rebuig als atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils sota el lema No tinc por aplega més de mig milió de persones. El rei Felipe VI i el llavors president del govern Mariano Rajoy són rebuts amb una sonora xiulada que no els abandonarà en tot el recorregut.
Els tres homes que fan una gestió impecable de la resolució dels atemptats seran posteriorment detinguts, inhabilitats i perseguits judicialment: el conseller d’Interior, Joaquim Forn, és condemnat a 10,5 anys de presó per sedició; el major Trapero és destituït i jutjat per l’Audiència Nacional (la fiscalia li demanava 10 anys de presó) i el president Carles Puigdemont emprèn el camí de l’exili i acabarà sent eurodiputat.
Es descobreix que Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll i cervell de l’atemptat, va ser confident a sou del CNI. Tal i com explicava la periodista Esther Vera al diari ARA, “un any després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el sumari judicial aporta llum sobre com es va tramar la matança i permet fer preguntes que exigeixen una resposta policial i política. L'informe inicial deixa clar el paper clau de l'imam de Ripoll: "Adbelbaki es-Satty ocuparia el càrrec d'emir i líder ideològic d'aquesta cèl·lula terrorista". Va ser el cervell, va ser ell qui va fanatitzar els altres, qui hauria explotat a la casa d'Alcanar fabricant bombes, i va ser ell qui tenia tentacles internacionals i relacions amb la Guàrdia Civil i el CNI. Es-Satty va ser visitat per la Guàrdia Civil tres cops el 2012 i per agents del CNI el 2014 quan estava empresonat per tràfic de drogues a Castelló”.
Març 2018. PSOE, PP i C's s’oposen a una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre els atemptats de La Rambla i Cambrils. Un dels pitjors atemptats que pateix Europa aquests darrers anys no mereix perdre ni un minut d’investigació per part de ses senyories.
17 d'agost 2018. El rei Felipe VI es desplaça de nou a Barcelona en motiu del primer aniversari de l’atemptat. Els únics que el reben amb els braços oberts són quatre frikis de l’extrema dreta.
Juliol 2019. Dos anys després de l’atemptat, el diari Público aporta tres noves i rellevants informacions: el CNI tenia l’imam de Ripoll com a confident fins el mateix dia de l’atemptat; el CNI tenia punxats els mòbils dels terroristes fins a cinc dies abans del 17 d'agost, i Es Satty, mentre va ser imam a Ripoll, va desenvolupar una activitat internacional “important” aprofitant els seus contactes jihadistes per establir-se un temps a Bèlgica i “sense que els serveis secrets espanyols n’advertissin els Mossos d’Esquadra”. Davant l'escàndol, la premsa espanyola calla i els programes de “más periodismo” pateixen amnèsia. Per cert, el Partit Popular no ha volgut mai que Pablo Iglesias (l'únic polític espanyol que ha demanat una investigació sobre els atemptats del 17-A) tingués accés a l'activitat del CNI, i per això ho va recórrer al Tribunal Constitucional
30 de juliol 2019. El Congrés dels Diputats torna a vetar la creació d'una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017 així com la compareixença del president Pedro Sánchez.
Maig 2021. Sentència condemnatòria per als tres acusats dels atemptats jihadistes del 17 d'agost on queda acreditada la seva participació en els fets, tot i que no eren a cap dels llocs on es van cometre els atacs. La sentència també obvia la relació d’Es-Satty amb el CNI
Conclusions:
-L’atemptat del 17 d’agost a les Rambles de Barcelona i Cambrils va provocar 16 morts i més de 100 ferits
-Els que van resoldre aquesta situació límit en un temps rècord són a l’exili o bé van ser detinguts, empresonats i inhabilitats
-El Periódico de Cataluña va aprofitar l'atemptat per iniciar una cursa suïcida amb desinformacions per tal de comprometre el govern independentista. El Periódico acabarà sent venut i passarà del Grupo Zeta a Prensa Ibérica
-Enric Hernández, el llavors director de El Periódico, assumeix el setembre 2019 un càrrec de nova creació: la direcció d’Informació i Actualitat RTVE. Hernández serà cessat un any i mig després dels seus càrrecs a l'ens públic espanyol
-L’imam de Ripoll, considerat el cervell del grup terrorista, era confident del CNI i, per tant, estava a sou de l’Estat. I també sabem que la informació entre cossos policials no va fluir. I que els Mossos d’Esquadra van ser vetats en organismes internacionals
-No hi ha cap gran manifestació a Madrid en solidaritat amb les víctimes de l’atemptat terrorista (sí n’hi va haver a Barcelona per l'atemptat de l’11M)
-La Generalitat demana a la Casa del Rei que retiri de la seva web les fotos dels reis amb nens ferits als atemptats
-El Congrés veta (dues vegades) la creació d’una comissió d’investigació sobre el 17-A
-Certa premsa acusa Ada Colau de no posar pilones que haguessin pogut evitar l’atemptat, i El Mundo assegura en portada que “La Generalitat utiliza el atentado para hacer campaña del procés”
Aquests són els fets.
Ara ens trobem que l'excomissari José Manuel Villarejo assegura, des de l'Audiència Nacional, que amb el referèndum de l'1 d'octubre a la vista l'Estat volia donar "un petit ensurt a Catalunya" però que "es van calcular malament les conseqüències". Villarejo, per a alguns, "és un personatge molt poc fiable", però els mateixos que diuen que no és fiable després donen versemblança a l'enviament de 10.000 russos per donar suport a la independència de Catalunya. I per cert, una de les persones que va assegurar que no calia fer el joc al comissari Villarejo, l'exdelegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, va dimitir al cap de dos dies. I un darrer apunt: tot i les declaracions de Villarejo, bona part de la premsa espanyola (i part de la catalana) considera que la notícia no és prou rellevant per ser portada
25 de gener 2022. La Mesa del Congrés, amb els vots del PSOE, el PP i Vox, ha rebutjat l'admissió a tràmit de la proposta dels partits independentistes per crear una comissió d'investigació sobre el paper del CNI en els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.
Continuarà...
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 26 de gener de 2022