Entrevista al periodista Llibert Ferri
Llibert Ferri i Mateo (Barcelona, 1948) és un conegut i reconegut periodista que es manté en una bona forma envejable, tant a nivell físic com intel·lectual. La seva popularitat va associada sobretot a l'època que exerceix d'enviat especial i de corresponsal de TV3 a Moscú. Durant vint anys, de 1987 a 2007, Ferri explica els grans canvis que es produeixen a l'Europa de l'est, i ho fa des d'una mirada genuïnament catalana i de fàcil comprensió per als no iniciats en el laberíntic món postsoviètic. És així com milers d'espectadors vam seguir a través de les seves cròniques televisives i articles a la revista El temps la caiguda del mur de Berlín, el procés d'independència de les repúbliques bàltiques, la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov, l'ascens i enfonsament de Boris Ieltsin, la desaparició de la Unió Soviètica, la nova Rússia capitalista i tantes i tantes altres històries algunes de les quals han quedat també recollides en els seus llibres Cròniques postsoviètiques i Putin trenta anys després del final de l'URSS, entre molts d'altres. Menció a part mereix la seva col·laboració en el documental Operació Nikolai, centrat en el segrest i posterior assassinat del líder marxista català Andreu Nin per part de la policia soviètica i que va ser emès per TV3 amb gran èxit d'audiència. Entre els seus objectius, escriure un relat dedicat a la seva germana, morta recentment de leucèmia “i a totes aquelles dones silenciades que tant de valor han aportat a la nostra societat”.
-Com vas anar a petar a Rússia?
-Jo vaig començar fent informació sobre Europa de l'est en un viatge a Polònia el 28 de febrer de 1987 aprofitant una trobada de la troika comunitària, entre els quals hi havia el ministre d'Exteriors espanyol Francisco Fernández Ordóñez. Em vaig afegir al grup de periodistes desplaçat expressament a la zona per cobrir la notícia. Un cop allà, vaig poder contactar amb líders de l'oposició i Solidarność, llavors encara a la clandestinitat, tot i que ja no hi havia l'estat de setge decretat per Jaruzelski uns anys abans per acabar, precisament, amb el sindicat catòlic liderat per Lech Walesa. Jaruzelski va continuar sent president fins el 1990, fins la caiguda del comunisme.
-I va acabar malament
-Sí, a diferència d'Espanya, allà hi va haver transició i Jaruzelski va ser jutjat i condemnat a vuit anys de presó, tot i que per edat es va estalviar d'entrar-hi
-Com passes de cobrir la reunió de la troika a Polònia a ser el corresponsal de TV3 a la llavors denominada Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques?
-Quan vaig fer aquell viatge a Polònia puc entrevistar a gent que no m'ho hauria imaginat mai, com ara líders de partits a la clandestinitat i il·legalitzats. Però ja s'intuïen canvis polítics i socials importants. Vaig tornar a casa en estat de xoc, i preveient aquests canvis que de manera imminent es podien produir a l'Europa de l'est, TV3 va decidir que fos l'enviat especial. Vaig assistir a la fase terminal de la Unió Soviètica, a l'esclat del bloc comunista europeu, el procés de desaparició del Pacte de Varsòvia, i al naixement de la Federació Russa. Durant 20 anys vaig ser un testimoni del que suposa un fet històric, en paraules de l'escriptor rus Aleksandr Soljenitsin: “La desintegració de la Unió Soviètica és la catàstrofe humana, econòmica i social més gran mai viscuda per una societat industrial en temps de pau”. I jo en vaig ser un testimoni molt afortunat, des d'un punt de vista professional i personal, d'haver pogut viure aquesta època històrica que encara està marcant el present.
-El que està passant ara té el seu origen en l'enfonsament del bloc soviètic?
-Sí, per mi hi ha un moment crucial que explica moltes de les coses que estan passant ara. Els presidents George Bush i Mikhaïl Gorbatxov es reuneixen el dos i tres de desembre de 1989, quan encara no fa ni un mes de la caiguda del mur de Berlín, per segellar la fi de la guerra freda. El titular és molt bonic, però el que realment hi havia al darrera era la rendició incondicional de l'URSS i per tant, el que Bush li ve a dir a Gorbatxov és que heu de retirar totes les tropes dels països satèl·lits, dissoldre el Pacte de Varsòvia, i no heu de posar cap entrebanc a la reunificació d'Alemanya, que es produirà finalment el tres d'octubre de 1990. En aquella reunió, Gorbatxov va voler arrencar com a mínim el compromís de Bush que tots aquests països satèl·lits no entrarien a la OTAN, i Bush no va dir ni sí ni no, simplement no es va comprometre a res. Sembla ser que el febrer de 1990 el secretari d'Estat nord-americà James Baker sí va prometre a Gorbatxov que l'OTAN no arribaria a les fronteres de Rússia, que el Pacte de Varsòvia s'havia de dissoldre però que això no significava que s'hagués de substituir per l'ingrés d'aquests països a l'OTAN. Per tant, els països del Pacte de Varsòvia quedaven en una mena de terra de ningú, però no va ser així. Les Repúbliques bàltiques van sol·licitar l'ingrés a l'OTAN i avui en són membres de ple dret. Per tant, jo no sé si aquelles promeses van ser una maniobra de distracció o realment és que la jugada no els va sortir bé a cap dels dos.
-Com ho lliguem amb la invasió actual d'Ucraïna per part de Rússia?
-La guerra freda es va acabar en aquella reunió entre Bush i Gorbatxov del dos i tres de desembre de 1989. Es va ocultar tot el que hi va haver de rendició incondicional, perquè va ser una rendició en tota regla. I els mots, als quals moltes vegades no en fem cas, ens diuen sempre moltes coses. Aquella reunió de Bush i Gorbatxov es va dur a terme a Malta, i Malta rima amb Ialta. Tot allò que es va pactar a la Conferència de Ialta el 1945 (el repartiment d'Europa després de la caiguda del nazisme) ara es tancava definitivament a Malta. Ah, i Ialta és a Ucraïna. No sé si m'explico...
-Perfectament!
-(riu)
Llibert Ferri a Sant Petersburg el març de 2000. Uns dies abans de les primeres eleccions presidencials guanyades per Vladímir Putin
-Qui és Vladimir Putin?
-Putin és abans que res el clàssic espia rus del KGB a qui va costar molt ser considerat. La caiguda del mur de Berlín l'agafa a Dresden on li ordenen cremar papers i fer anar la trituradora per eliminar documents. Aquesta és la seva feina. Com a bon espia, té el cap ben estructurat i un marc mental molt definit, molt en la línia kegebista. Per tant, és una persona impenetrable, insensible, freda, imprevisible, que mai dóna pistes del que pensa, per damunt del bé i del mal i si cal complir una missió i han de morir innocents és una pena, què hi farem, però cal complir la missió. Reconec, però, que ara ens ha descol·locat a tots. Fins el dia abans de l'atac a Ucraïna jo em vaig creure el Putin que havia conegut, el de vocació de Stalin postmodern, el que feia servir la plantilla de sempre que ja va usar a Crimea. Però tot això ara ha canviat radicalment.
-A què ho atribueixes?
-No sé què ha passat aquí. Repeteixo: fins abans de la invasió va actuar amb el manual: Occident viu en la histèria, nosaltres no volem envair a ningú, les fake news són generades per les potències occidentals, les minories russes estan discriminades, etc. El mateix que va fer a Crimea i a Geòrgia és el que molts pensàvem que faria ara a Ucraïna, i més concretament a la zona del Donbass. Però no ha anat així, i ens ha descol·locat a tots excepte als serveis d'intel·ligència nord-americans, que durant setmanes ens advertien dels propòsits reals de Putin. I cal dir que en aquest cas l'espionatge nord-americà ha funcionat amb una efectivitat com feia temps que no es veia. Ara ens trobem amb un nou Putin, i és inevitable pensar que actua com Adolf Hitler. És que fa el mateix, per molt que ens vulguem mentir a nosaltres mateixos. És el que fa Hitler amb l'agressió a Polònia l'u de setembre de 1939, el mateix esquema: no vull envair a ningú, tots sou uns exagerats, he signat acord amb Stalin de no agressió (pacte Ribbentrop-Molotov), i al final... pam!
-Què creus que ha passat?
-A Putin l'ha estat corsecant el ressentiment per l'escenificació del final de l'URSS com una rendició incondicional. Això explicaria la situació actual. El ressentiment, aquest és el motor que actualment fa moure Vladimir Putin, i que l'ha acabat convertint en l'exponent del "feixisme roig sense fronteres", una formulació fabricada per Aleksandr Duguin, el seu assessor-ideòleg més influent. No oblidem les connexions de l'entorn de Putin amb els ultres: Donald Trump, Steve Bannon, Matteo Salvini i de manera més pública i notòria Marine Le Pen, a qui fins i tot va atorgar un crèdit bancari per a la seva campanya de les eleccions presidencials franceses. Que Putin parli de desnazificar Ucraïna demostra el cinisme del personatge.
-Què acabarà fent Vladimir Putin?
-Ens trobem davant dos escenaris. El primer és que si tot això ho portava pensat, planejat i programat des de feia temps vol dir que tenim un problema gravíssim, perquè no tirarà enrere, no recularà. Peti qui peti tirarà endavant, encara que això suposi la ruïna de Rússia i convertir Ucraïna en un desert. Si és el segon escenari, que Putin pensés que això era una operació com la de Crimea o Geòrgia i ara s'ha topat de nassos contra la realitat en un escenari que no controla, llavors potser el poden fer rectificar. I a Rússia, això ja sabem què significa: revolta dels cercles de poder, i aquests cercles vol dir oligarquies, exèrcit o comandaments de l'antic KGB.
-Carregar-se el líder és una tradició molt russa...
-Sí, efectivament, és una tradició que arrenca amb el mateix Lenin quan enderroca Kerenski, el primer ministre del govern provisional. Després, Stalin ordena el confinament de Lenin per treure'l de circulació. Anys més tard li toca el torn a Khrusxov, que és destituït pel Comitè Central mentre és de vacances. Fa el mateix el politburó amb Gorbatxov, i Putin, a través del KGB, erosiona la presidència de Boris Ieltsin fins al punt que l'acaba traient a empentes i rodolons del Kremlin. En fi, que veient aquests precedents (i en podríem afegir més) crec que Putin té molts números d'acabar igual que els seus predecessors. No seria cap novetat, tot i que no serà fàcil.
-Què li ha passat a l'home fred i calculador que era Putin?
-El que els passa a tots els tirans, que tenen moltes variables. L'evolució dels fets demostra que hi ha elements de psicòpata assassí, però això no ho explicaria tot. El New Yorker deia en un article recent que fins i tot l'aspecte personal de Putin ha canviat, del tipus “catxes” que es fotografiava sense samarreta dalt d'un cavall a tenir ara la cara embotornada i mostrar-se irritat. Si, a sobre, les coses no surten com ell esperava, les psicopaties es poden desfermar. I també et puc dir que la història demostra que, quan els líders comencen a perdre la percepció de la realitat, els seus cercles de confiança marquen distància prudencial per evitar que la caiguda els arrossegui a tots. I això segurament és el que està passant ara. Recorda que Hitler va perdre la guerra quan el seu entorn més proper el va veure com un perill per a la supervivència de la mateixa Alemanya. I és en aquest punt que Hitler pateix atemptats i complots de tota mena que malauradament acaben fracassant. I el preu que pagarà Alemanya ja el sabem tots...
-Com creus que acabarà Putin?
-Ho vaig explicar en un article recent al diari Ara: crec que els oligarques russos, als quals el mateix Putin ha permès el seu enriquiment, acabaran buscant una alternativa. Són gent que ho deu tot a Putin, però també per culpa de Putin, amb la seva guerra a Ucraïna i les sancions imposades per Occident, ho poden perdre tot. I clar, quan t'has acostumat a viure bé i perdre-ho tot per culpa d'un personatge que ha iniciat una guerra no se sap ben bé per què, doncs... Ja m'entens, oi?
-I com creus que acabarà la guerra?
-Abans t'hauria dit que amb el reconeixement de Crimea com a part de la Federació Russa, les províncies de Donetsk i Lugansk amb una constitució federal/confederal dins d'Ucraïna, neutralitat exigida a Ucraïna (per tant, fora de la OTAN) i a canvi de tot això una plena independència de les institucions ucraïneses però sense fer soroll ni vel·leïtats inassumibles per a Moscú. Però ara tot això potser m'ho he de menjar amb patates. El que està clar és que les sancions imposades a Rússia són molt dures i suposarà un retrocés econòmic que tindrà conseqüències molt greus per al país. El procés d'erosió no es produirà ara mateix, sinó que serà lent i gradual i des de dins mateix del cercle presidencial. Així es fan les coses a Rússia. No crec que hi hagi una gran revolta social, tot i que el descontentament anirà en augment i potser es produiran aldarulls. Però d'aquí a una nova revolució ara per ara no ho veig. El suport a Putin, tot i que no tenim dades oficials ni contrastades, encara és força alt. Per exemple, a les darreres eleccions, tot i que no hi havia oposició, rondava el 68-70%. Hi ha una part de votant incondicional patriòtic que deu rondar el 50%, i un altre tant per cent que el vota com a mal menor i perquè la seva política econòmica els és beneficiosa. Aquests darrers sectors són els que a causa de les sancions i corresponents restriccions econòmiques abandonaran Vladimir Putin. Com t'he dit abans, els líders, a Rússia, han estat sovint substituïts a través de cops d'estat, conxorxes i complots.
-Una història tràgica, la russa...
-Del tot. Un país culte governat per dements. Un contrasentit, però és així. Rússia, en menys de 100 anys, ha patit una guerra civil encoberta que comença el 1917 i no acaba fins el 1923, una dictadura com la de Stalin que va ser brutal, entre 22 i 27 milions de morts durant la Segona Guerra Mundial, l'imperi soviètic desballestat... En fi, ja ho veus... T'explico un episodi: una vegada Stalin va demanar fer un nou cens per saber com anava demogràficament la Unió Soviètica i si gràcies a les seves polítiques d'expansió i “progrés” la població augmentava i millorava. Doncs bé, quan li van portar les dades, no quadraven. Hi faltaven deu milions d'habitants. Eren deu milions de ciutadans soviètics víctimes de les col·lectivitzacions forçoses i del terror. No cal dir-ho: Stalin es va enfurismar i va ordenar eliminar als autors del cens.
-Durant la teva etapa de corresponsal a Moscú, de gairebé vint anys, t'hauries imaginat la situació que estem vivint actualment?
-No, el que està passant ara no m'ho hauria imaginat mai. T'he de dir que la matinada que es va declarar la guerra, el 24 de febrer, vaig entrar en un cert estat de xoc. Matiso: no em vaig posar a plorar ni em vaig prendre pastilles ni res de tot això, eh? Jo era dels convençuts que no hi hauria guerra o, en el pitjor dels casos, veuríem una història repetida, com la de Crimea o Geòrgia, amb escenificacions i cops d'efecte, però mai una invasió com aquesta ni una guerra oberta al mig d'Europa. I això m'ha provocat un estat de xoc que fa que hagi de revisar tot allò que pensava de Vladimir Putin i de part de la societat russa.
Bernat Deltell. Entrevista feta al Bar Trole (ronda de Sant Pere, 76 de Barcelona) el dimarts 15 de març de 2022