Aquest periodista és tan bo que fins i tot ostenta el Premio Javier Godó de periodisme per la seva capacitat analítica sobre Catalunya i els catalans. I així va tot...
És un home que diu que coneix molt bé les clavegueres de l’Estat. Durant anys ha dirigit un dels grans diaris espanyols, d’aquests que no passen de les tres primeres lletres de l’abecedari, i des de fa un temps està a sou de confidencials i “periódicos” pas previ pel Grupo Godó. Per exposar una idea necessita escriure llargs articles que sovint acaben amb una rotunda afirmació en la que no hi caben altres visions ni possibilitats; les coses són així, “i si no, al temps”, com li agrada escriure. És un periodista de la vella escola, impecablement vestit, amb un gran domini de la llengua de Cervantes. A les tertúlies televisives i radiofòniques mai aixeca la veu; no li cal, disposa d’informació privilegiada que la resta de tertulians no saben i, per tant, deixa fer per no semblar pedant ni prepotent. Amb tot, ell sempre té la darrera paraula perquè sap de què parla mentre la resta de periodistes-analistes només han estat convidats per omplir minuts.
Aquest fi analista ja va dir que els referèndums populars iniciats a Arenys de Munt eren poc més que una bretolada sense conseqüències i la manifestació contra la retallada de l’Estatut del 10 de juny de 2010 una febrada passatgera. Assegurava també que el deterioro del llamado espacio público catalán es evidente y el puñetazo a Pere Navarro es algo así como un pantallazo de la realidad que allí se vive. Más vale prevenir que curar y mucho más advertir a tiempo que lamentar a destiempo. Quan es descobreix que l’agressora de Pere Navarro ha militat al Partit Popular no hi ha cap rectificació. Que la realitat no m'espatlli un bon titular!
L’analista també té profunds coneixements de la política castellana quan afirma que M. Rajoy és un supervivent que sempre guanya, com ja saben els seus adversaris. Si hagués estat una mica més atent, aquest “fi” periodista hauria vist que Rajoy ja va perdre dues eleccions generals consecutives contra Zapatero i, tot i els seus excel·lents resultats de l’any 2011, després tot ha anat de derrota en derrota.
Què diu ara el fi analista de l’actualitat? Els seus darrers articles porten aquests titulars: Pablo Llarena, presidente; El independentismo, en desbandada; El colapso del independentismo; Rajoy como realidad geològica... Aquests són alguns titulars dels darrers i extensos escrits que el periodista publica habitualment en un diari amb seu a Catalunya. Són articles que contenen molt d’anàlisi i gens d’opinió (llegeixi’s en clau irònica), la mateixa anàlisi que el fa dir cada any coses tan estranyes com que les manifestacions de l’11 de setembre seran un fracàs.
Aquest analista polític s’assembla molt a tots els que actualment escriuen sobre Catalunya des de Madrid. Amb honroses excepcions (Fernando Ónega en seria una) aquests periodistes van de derrota en derrota des de fa anys. Potser algun dia tindrem una sorpresa i algú s’adonarà que l’actualitat i els seus diagnòstics no coincideixen mai, ni per casualitat ni per error. Però tot i amb això se’ls ha de reconèixer una perseverança, constància i insistència a prova de bombes. Després de tan repetir-ho potser l’encertaran. Però de moment, el nostre home, l’analista de morro fi, deia en un programa televisiu de màxima audiència i pocs dies abans de les eleccions del 21-12 que “no está clara una victoria independentista". I pel que fa a Pedro Sánchez, hores abans de les primàries socialistes, escrivia: “Susana Díaz se convertirá mañana en la candidata cuyo mensaje se resumirá en devolver al PSOE su identidad como aquel partido socialista ganador que dirigió Felipe González, que llevó a la izquierda de la pancarta al Boletín Oficial del Estado y que es el que conecta con el SPD del aclamado Martin Schulz en Alemania, único socialdemócrata en condiciones de alcanzar el poder en los procesos electorales que se suceden en la Unión Europea”. Ni Díaz ni Schulz!
Aquest analista és el que està ben informat sobre Catalunya i perfectament connectat i coordinat amb l’Estat. És tan bo que fins i tot ostenta el Premio Javier Godó de periodisme per la seva capacitat analítica sobre Catalunya i els catalans. I així va tot...
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 10 de juliol de 2018