Qui era Mireille Knoll? Per què el seu nom, als catalans, no ens diu pràcticament res i en canvi a França només nomenar-lo provoca un gran sentiment de vergonya i culpabilitat? Què li va passar a Mireille Knoll ara fa just un any?
Fem una mica de memòria:
Mireille Knoll és una supervivent de la coneguda com a Batuda del Velòdrom d’Hivern de 1942. Durant aquesta operació, i amb la col·laboració del govern de Vichy, 12.884 jueus francesos són confinats en aquest singular espai de la capital francesa per, posteriorment, ser deportats als camps d’extermini nazis. La Batuda del Velòdrom d'Hivern, organitzada el 16 i 17 de juliol de 1942, és la més important realitzada a França contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial.
Inaugurat el 1909, el Velòdrom d'Hivern (conegut popularment com a Vél’ d’Hiv’) està ubicat al districte 15 de París. És un espai on s’hi fan tot tipus d’activitats, com ara curses de bicicletes, de cavalls, desfilades de moda, esgrima i boxa, entre d’altres. Un cop finalitzada la guerra, el Velòdrom d'Hivern continua amb les seves activitats d'oci i esportives fins que l'any 1959 és completament enderrocat.
Però recuperem el fil de la història. Al Velòdrom d'Hivern de París hi són confinats 12.884 jueus, dels quals 4.051 són infants, 5.802 dones i 3.031 homes. Els que intenten escapar són afusellats directament al mateix Velòdrom per la policia francesa i davant de la resta de retinguts que subsisteixen -els que poden- cinc dies sense menjar ni beure. Uns set mil d'aquests jueus són traslladats primer als camps de Drancy, Beaune-la-Rolande i Pithiviers i, posteriorment, als camps d'extermini de l'Alemanya nazi, i en concret, a Auschwitz.
La coneguda com a Batuda del Velòdrom d’Hivern representa la detenció de més d'una quarta part dels 42.000 jueus francesos que són enviats a Auschwitz l'any 1942, dels quals només 811 sobreviuen. El govern Vichy, no cal dir-ho, hi té un responsabilitat absoluta, en aquest fosc episodi de la història recent de França. I encara més quan els nazis proposen que només siguin detinguts els jueus adults i la policia francesa decideix de manera unilateral incloure també als infants. En total, 4.051 infants són separats dels seus pares mentre a aquests els traslladen per separat (homes i dones) a Auschwitz. Als infants, en canvi, els traslladen primer a altres camps, on són retinguts tres dies alimentats només amb aigua i pa, per acabar també a Auschwitz. Només arribar, són enviats directament a les cambres de gas. Cap supervivent.
Quan es produeixen aquests fets, Mireille Knoll té nou anys i es pot escapar pels pèls gràcies a la seva mare, que té passaport brasiler. Ella mateixa explica anys més tard en una entrevista que després de la Batuda del Velòdrom d’Hivern el seu entorn social (amics, coneguts, familiars i parents) desapareix completament. El seu barri queda buit, i sempre en recordarà el silenci. Cap plor de criatura, cap conversa pel carrer, cap riallada ni crit. Res de res. El silenci més absolut, segons relata Mireille Knoll.
El present
Just 73 anys després de la guerra, l'any 2018, Mireille Knoll és una venerable senyora de 85 anys que viu sola al seu apartament de París. Els seus fills i nets fa anys que viuen a Israel perquè consideren que a França no hi ha futur. Però Knoll no es vol moure de París, on hi són enterrats els seus avantpassats.
El 26 de març de 2018, dos joves de 29 i 21 anys assassinen a Mireille Knoll. Els bombers troben el cos mig calcinat de Knoll al seu domicili, a l’est de París. Algú els ha alertat que hi ha un pis en flames. Abans del foc, però, la dona ha estat apunyalada 11 vegades. L’assassinat de Mireill Knoll és considerat com un delicte d’odi antisemita. Knoll és la dotzena víctima que mor a França des del final de la Segona Guerra Mundial “per l’única raó que és jueva”. Potser per això, Michel Houllebecq escriu a la seva novel·la Submissió que “No hi havia dubte que la Myriam se n'aniria a Israel amb els seus pares, no podia fer una altra cosa”. Això és també el que havien fet els fills i nets de Mireille Knoll en el seu moment.
Sigui com sigui, el funeral de Mireille Knoll es converteix en un acte d’Estat multitudinari. El president de la República, Emmanuel Macron, visita la tomba de Mireille Knoll i després es reuneix amb la família al domicili de la difunta en una trobada tancada als mitjans i sense imatges.
Dos joves són detinguts per l’assassinat de Mireille Knoll, una de les poquíssimes supervivents de la Batuda del Velòdrom d’Hivern, un espai que és enderrocat l’any 1959 i, com un joc macabre, en els seus terrenys s’hi edifiquen les oficines del Ministeri de l’Interior, operatives fins el 2015. Paradoxes...
Final
La novel·la La clau de la Sarah, un best-seller de l’escriptora francesa Taitana de Rosnay, explica amb molta precisió, detall i context històric els fets de la Batuda del Velòdrom d’Hivern. Posteriorment, la novel·la és adaptada amb èxit al cinema per Gilles Paquet-Brenner i protagonitzada per l'actriu britànica Kristin Scott Thomas.
Quan algú qualifica el president Quim Torra i al seu executiu de ser “el govern de Vichy” hauria de ser bastant més prudent. Farien bé de revisar la història els que estableixen paral·lelismes entre un govern català democràtic i un altre que va ser el responsable de la deportació i posterior extermini de milers de jueus francesos. O és ignorància o, com escriu Joan-Lluís Lluís a El dia de l'ós, “és un simple desvari, però considera que té dret a cultivar un modest però regular complex de persecució”. Ja se sap que la ignorància sovint fa ser agosarat...
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 30 d’abril de 2019