No som més burros perquè no entrenem, però potser amb una miqueta més d'esforç ho aconseguirem!
El conseller d'Economia, Jaume Giró, aconsegueix que la tramitació dels pressupostos tiri endavant gràcies al vot favorable dels Comuns. És una bona notícia. Tot apunta que Catalunya tindrà uns nous comptes en un moment tan delicat com l'actual, ja sigui pels efectes de la pandèmia (a nivell econòmic, però també humà) com també que les finances estatals estan pràcticament intervingudes per la UE a causa, entre d'altres, d'un deute públic desbocat que aquest any 2021 ha arribat a xifres insòlites. El mateix Giró assegurava que "celebro molt la tramitació dels pressupostos" que inclouen 5.000 milions d'euros més que els darrers comptes aprovats l'any 2020, llavors amb el president Quim Torra al capdavant del govern català i amb el també vot favorable dels Comuns. I què fa Junts? Doncs carregar contra Esquerra Republicana. Quan Jéssica Albiach anuncia el vot favorable als pressupostos, al cap d'una estona la juntaire Elsa Artadi assegura, en roda de premsa, que cal "una reunió d'urgència i al més alt nivell" amb Esquerra Republicana per valorar en quin punt es troba l'acord de legislatura entre socis de govern.
Anem a veure: resulta que els Comuns accepten uns pressupostos liderats pel conseller d'Economia Jaume Giró i d'un govern on hi ha JuntsxCat, aquest partit que, segons la galàxia comunera, és "un niu de convergents, populista i que té personatges propers a l'extrema dreta". I Junts, en comptes de celebrar que els Comuns s'han abaixat pantalons i faldilles, resulta que de l'acord en culpen... a Esquerra Republicana. Inaudit! Quina és l'estratègia comunicativa de Junts? El que caldria haver celebrat com una victòria i fer-ne crítica àcida adreçada a la tropa dels Comuns, ho converteixen en un agre debat entre socis de govern. Volien aprovar els pressupostos o no? Ah, però és que si no s'aprovaven amb els de la CUP, ja no eren bons. Segur? De debò Junts i Esquerra pensaven aprovar uns pressupostos amb un partit que ha enviat dos presidents sobiranistes a la paperera de la història (Artur Mas i Jordi Turull) i ha fet la vida impossible als governs independentistes de Carles Puigdemont i Quim Torra? De debò l'independentisme majoritari d'aquest país encara confia en els quatre diputats cupaires al Parlament de Catalunya i les assemblees de la CUP? Que de 464 militants de la CUP el 63,4% votessin a favor de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos del president Pere Aragonès ja hauria hagut de servir d'avís per a navegants. La CUP ha fet de CUP, i potser va sent hora que certs partits, també independentistes, entenguin que, tal i com escrivia recentment el periodista Jordi Barbeta a El Nacional, "a Esquerra i a Junts els van votar els ciutadans d’acord amb uns programes i uns valors amb els quals estan compromesos". Per tant, i seguint el raonament lògic i rotund de Barbeta, una cosa és buscar acords puntuals amb altres formacions polítiques, "i una altra de molt diferent desvirtuar el propi projecte".
Doncs bé, l'acord amb els Comuns no desvirtua el projecte inicial perquè al partit liderat per Jéssica Albiach se'ls en refot votar a favor dels pressupostos de Junts i del conseller Jaume Giró i si aquests són més o menys socials. Tot això és prescindible, perquè els vuit (vuit!) diputats dels Comuns al Parlament de Catalunya tenen com a objectiu falcar l'alcaldia d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona. Res més. L'únic espai de poder real dels Comuns és el consistori barceloní, i faran qualsevol cosa per conservar-lo. Fins i tot, empassar-se els pressupostos d'un partit com JuntsxCat. Albiach ha comprat temps perquè Ada Colau encari la recta final de la legislatura amb una certa tranquil·litat a la seva tan discutida i criticada governança.
I Esquerra Republicana? Com queda ERC? Per una banda, el president Pere Aragonès ha aconseguit tirar endavant uns pressupostos vitals per a la Generalitat. Tal i com he escrit al principi, aquests pressupostos arriben en un moment molt delicat per a l'economia espanyola postpandèmia (i dic post amb totes les reserves del món) i que gràcies als fons europeus de recuperació poden ajudar el teixit productiu català fortament afectat per la crisi econòmica i social derivada -però no només- d'un virus que a Catalunya ha provocat la mort d'unes 25.000 persones. Però per altra banda, Aragonès ha desautoritzat públicament un dels grans actius del partit, Ernest Maragall, que fa just una setmana anunciava el vot contrari als pressupostos de l'alcaldessa Ada Colau. La roda de premsa de Maragall anunciant ara "per responsabilitat" el canvi de sentit del vot feia pena. I compte amb la cara d'Elisenda Alamany al costat d'Ernest Maragall; un poema! Un canvi de cromos que beneficia a Aragonès però que afecta de ple l'estratègia municipalista de Maragall.
Ah, i això d'aixecar-se i marxar de l'hemicicle quan parla un diputat del grup amb el qual ets soci de govern, doncs home... En principi, marxar quan parla algú és lleig; si ets el president del país encara costa d'entendre una miqueta més, però si a sobre qui parla des del faristol forma part del mateix grup polític que governa amb tu ja voreja el surrealisme. És com si la regidora republicana Elisenda Alamany hagués marxat a mitja roda de premsa d'Ernest Maragall, quan aquest anunciava que facilitarien l'aprovació dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona tot i que no són els millors per a la ciutat "per la seva manca d'ambició i projecte". Certament, també és per apretar a córrer...
En fi, que no som més burros perquè no entrenem, però potser amb una miqueta més d'esforç ho aconseguirem. En pocs anys haurem passat de tenir governs plens d'astúcia i excel·lència a d'altres plens d'incompetents i sense cap mena d'estratègia. I mira que amb això dels pressupostos ho teníem ben fàcil, per Déu...
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 23 de novembre de 2021