El 37% dels espanyols és partidari d’abolir la monarquia i un 52% voldria celebrar un referèndum per decidir-ne la seva continuïtat. Aquest era el resultat d’una enquesta d’Ipsos Global Advisor feta a 20.000 persones de 28 països d’arreu del món el mes de maig de 2018. El resultat mostra que la monarquia espanyola és la que menys suport rep per part dels seus ciutadans dins d'Europa. I com ho veu això el diari més influent del planeta, el New York Times, fundat el 1851 i guanyador de 127 premis Pulitzer? Fem un breu repàs recent:
22 de juny de 2018. El New York Times es fa ressò del trencament dels independentistes catalans amb la monarquia espanyola: “els independentistes catalans han tallat els llaços formals amb la monarquia espanyola”, recollint la declaració institucional del president de la Generalitat, Quim Torra. Segons el diari, el president català ha anunciat que "el seu govern autonòmic no convidarà la monarquia a cap esdeveniment oficial, ni enviarà representants a cap esdeveniment reial, perquè el rei Felip VI es nega a discutir la possibilitat que la rica comunitat del nord-est se separi d'Espanya”.
21 de novembre de 2018. El New York Times publica en la seva versió hispana un llarg article de l’exdirector del diari El Mundo, David Jiménez, on demana que la monarquia espanyola se sotmeti a un referèndum: “quedan lejos los años en los que la monarquía vivía un idilio casi perfecto con la ciudadanía, la familia real tenía una imagen impoluta y el debate sobre el modelo de Estado quedaba en la marginalidad política”. Jiménez critica el paper de la premsa espanyola: "La prensa escondió los excesos, los políticos miraron hacia otro lado y la élite económica le agasajó buscando privilegios e influencia, con lo que se creó un muro de protección tan cortesano como ficticio". La conclusió és clara: “si la monarquía española piensa sobrevivir, sólo lo puede hacer a través de un referèndum”.
3 de gener de 2019. El New York Times publica en la seva versió hispana un article de l’escriptor argentí Martín Caparrós en el qual assegura que “la monarquía española ya no tiene ningún sentido". I afegeix: "Por eso, aunque su origen no estuviera lleno de sangre y de dictadura, aunque no viniera de unas matanzas del siglo XX sino del siglo XVI o XVIII, como las otras, esta monarquía ya no tiene sentido. Solucionarla sería simple, fácil. En 1931 declarar la República fue cambiar muchas cosas; ahora, si se hiciera, todo seguiría igual. La función práctica del rey es tan poco importante que anularla no significaría gran cosa. Cambiaría, sí, el símbolo, la manera de verse y de representarse: un país se haría mayor de edad. Se daría cuenta de que los Reyes son los padres, y que los padres y los mitos estamos para quedarnos atrás cuando los chicos, finalmente, emprenden el camino". Caparrós acaba el seu article amb aquesta pregunta: “¿Cómo puede tener legitimidad democrática una institución que niega la esencia de la democracia: la abolición de los privilegios de sangre, la igualdad de todos ante la ley y la libre elección de las autoridades?”
8 de gener de 2019. El New York Times publica en la seva versió nord-americana un ampli reportatge sobre l’extrema dreta espanyola titulat El partit ultra i antiimmigrant VOX es fa un lloc a Espanya. En aquest ampli reportatge adverteix que VOX “predica valors arrelats en la monarquia espanyola”. Aquest n’és el fragment: “Vox predica valors conservadors arrelats en la monarquia espanyola i en el catolicisme romà [espanyol], incloent l'eliminació del dret a l'avortament. Defensa les corrides de toros i altres tradicions espanyoles, i reivindica que Espanya recuperi el control de Gibraltar, el territori a l'extrem sud del país que ha estat britànic des del 1713. El partit també vol aixecar murs al voltant de Ceuta i Melilla, dos enclavaments espanyols al nord d'Àfrica, per aturar els immigrants il·legals que intenten escalar les tanques a la frontera”. El reportatge va acompanyat d’una fotografia (que teniu a a capçalera d’aquest article) de manifestants ultres amb la foto de Felipe VI i que diu així: “Vox party members at a march in Girona in June to support the Spanish monarchy”.
7 d’abril de 2019. El New York Times publica una pàgina de la seva edició impresa a parlar de la monarquia espanyola, el seu deteriorament i els referèndums que s'estan celebrant perquè els ciutadans es pronunciïn en consultes no vinculants sobre si s'ha d'abolir o no. L'article recull l'opinió de votants mallorquins que donen el seu punt de vista i critiquen la falta de llibertat d'expressió que es viu a Espanya. En el text també s'especifica que "és difícil" mesurar el nivell actual de suport a la família reial, sobretot perquè el CIS, que controla l'Estat, va eliminar la pregunta sobre la monarquia l’any 2015.
I per acabar, dues notícies més del New York Times no relacionades directament amb Felipe VI, però sí amb l'Estat:
9 de març de 2019. Un article de l’edició en castellà signat per Diego Fonseca (un referent del periodisme sud-americà) assegura que “el juicio al procés es un error”. I afegeix: “Los catalanes han entendido la paradoja: aceptar ser juzgados por un Estado al que desdeñan puede ser útil para sus aspiraciones de largo plazo. Así que han hecho de su defensa un espectáculo para discutir tres verdades dirigidas a la audiencia de la televisión: la verdad política, la histórica y la jurídica. Cada una apunta a que España se exhiba como una nación incapaz de manejar los deseos de las comunidades que la integran. Y tal como van las cosas, el catalanismo parece ir ganando ese partido simbólico igual que el Barça se tragó al Madrid”.
10 de setembre, és a dir, de fa uns dies. Un dur repàs al ministre Josep Borrell, des del cas Abengoa fins a les seves excentricitats durant l’entrevista de Deutsche Welle en què va marxar o quan es va referir a Rússia com un “viejo enemigo” que “ha vuelto como una amenaza”. El New York Times es pregunta si Josep Borrell és la persona més adequada per ocupar el càrrec de cap de la diplomàcia de la UE.
I de cop...
18 de setembre de 2019. El New York Times tanca l'edició en castellà. Assegura que, tot i haver atret una audiència “considerable”, no era “financerament exitosa”.
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 18 de setembre de 2019