“Si espero perdré l’audàcia de la joventut”
(Alexandre el Gran)
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè l'octubre de 2017 van dormir a les escoles per acompanyar els seus pares que només volien votar. I el que van veure l'endemà van ser els cops de porra de la policia als seus avis i com alguns pares, amics i coneguts són perseguits judicialment.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè després van veure com un falangista com Albert Rivera va acusar els seus professors d'adoctrinar-los i d'incitar-los a l'odi quan els seus pares i avis són els que havien rebut les garrotades unes hores abans.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè Albert Rivera va publicar les fotografies dels seus professors a les xarxes socials amb l'objectiu que patissin un linxament mediàtic. Encara no ha demanat perdó ni ningú l'ha jutjat per incitació a l'odi.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè el 21-12 alguns van votar per primera vegada i després que un mediocre Pablo Llarena -que no para de fer el ridícul a Europa- s'atorgués la potestat de decidir qui podia ser diputat i qui president del nostre país.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè després del 21-12 han continuat apostant per candidats que la llei espanyola ha empresonat i condemnat a un total de 100 anys per permetre una votació o per haver pujat damunt d'un vehicle per dissoldre una manifestació pacífica.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè el 3 d'octubre de 2017 els seus avis els van dir "aquest farà d'àrbitre i proposarà que les dues parts s'asseguin per trobar una solució, com ja va fer el seu pare durant la transició". I ha passat just el contrari.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè Felipe VI va dir "a por ellos", el mateix que té un cunyat a la presó, casos de corrupció per tot arreu, facilita contractes milionaris per la venda d'armes a l'Aràbia Saudita i els seus nebots van als mítings de VOX.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè a partir de 2008, quan eren molt petits, van viure els estralls de la crisi econòmica a casa seva mentre l'Estat es gastava milions d'euros en modernitzar l'exèrcit i en trens d'alta velocitat que no porten enlloc.
Són joves -i alguns molt joves- amb un futur professional molt negre, que en breu patiran una nova crisi econòmica brutal, i que observen incrèduls les corrupteles, els serveis prestats i els favors entre partits que acaben sempre amb mediocres ocupant llocs de responsabilitat.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè els van dir que són la generació més ben preparada de la història, però no els van advertir que abans t'havies d'afiliar a algun partit polític per poder optar a un treball mínimament digne.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè han vist com un cínic com Miquel Iceta se'n fotia dels presos polítics i a sobre els grans mitjans (alguns de públics pagats per tots) el presenten com un home d'estat. I els joves encara tenen dignitat.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè han vist com una inculta sideral com Inés Arrimadas atia constantment a la confrontació i juga a la provocació per acabar dient que els seus alcaldes (!) s'oposaran frontalment a la independència de Catalunya.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè estan fins els collons que un Estat on el dictador va morir al llit els acusi de feixistes, nazis, lazis, adoctrinats i violents. I estan tips de veure com la violència de l'extrema dreta campa al seu aire cada dia.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè no suporten que els acusin de terroristes quan alguns dels seus pares/avis/familiars/amics/coneguts van ser víctimes des atemptats d'Hipercor, Vic, Ernest Lluch, 17 d'agost...
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè han decidit que ja n'hi ha prou de suportar la humiliació de viure en el segon país del món amb més fosses comunes (només superat per Cambodja) i on els franquistes són condecorats pels serveis a la pàtria.
Són joves -i alguns molt joves- que es manifesten perquè estan farts de viure en un país on els corruptes paguen penes mínimes i altres són -o han estat- a la presó per una baralla de bar, per ser president d'un club de futbol, per posar urnes o per aturar un desnonament.
Com deia l'amic A aquest estiu: "el que vam sembrar l’1 d’octubre sempre hi serà. És una batalla guanyada; feia dècades que no passava res igual, a Catalunya. És una llavor que creixerà en tres, quatre, cinc o set anys, això no ho sabem, però aquesta llavor ja està plantada".
La incompetència del govern, el feixisme incrustat a l'Estat, els seus mitjans de comunicació, l'alta judicatura, la policia, la monarquia i la corrupció sistèmica ha generat aquest col·lapse que està fent caure Espanya al fons del pou. Que us aprofiti, bandarres!
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 19 d'octubre de 2019