Entrevista a Antonio Soriano, delegat de CCOO a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Antonio Soriano Jiménez (Vilanova i la Geltrú, 1964) és funcionari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i un conegut i destacat membre de Comissions Obreres (CCOO). Afiliat amb només disset anys, Soriano ha arribat a ser secretari general de la secció sindical de CCOO a l'Ajuntament de la capital del Garraf durant gairebé vint anys, responsable de l'administració pública de la Federació Sindical de CCOO de l'Administració Pública (FSAP) de l'Alt Penedès-Garraf durant uns quatre anys, i ha ostentat també diversos càrrecs de responsabilitat dins del sindicat, tant a la comissió executiva de la FSAP com de la unió intercomarcal. És un personatge admirat i apreciat pels seus companys, els quals no dubten a definir-lo d'"insubornable" i "gat vell que se les sap totes". Actualment, és delegat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la junta de personal i les seves atribucions són les d'assessorament sindical, tant als treballadors i treballadores del consistori com als de les empreses municipals i als de la resta d'administracions del territori. També és el responsable de les relacions institucionals entre CCOO i els partits polítics.
- És cert que vostè entra a treballar a l'Ajuntament un 1 de maig?
-Sí, l'u de maig... però de 1986, i encara hi sóc! He conegut i negociat gairebé amb tots els alcaldes i alcaldesses des de la represa de la democràcia: Jaume Casanovas, Esteve Orriols, Pep González, Sixte Moral, Joan Ignasi Elena, Neus Lloveras i l'actual Olga Arnau. He tractat amb tots els governs municipals de diferents ideologies i colors polítics.
- Com ha estat la relació amb els diferents governs municipals?
- Amb tots els governs hem tingut nuestros más y nuestros menos. Hem intentat sempre sempre sempre arribar a acords, i en la majoria dels casos s'ha trobat una solució gràcies a la bona voluntat i predisposició de totes les parts. Ara bé, de tots els governs que m'ha tocat viure, aquest darrer ha estat el pitjor. És el govern amb el grau de conflictivitat més alt. No sabem si és perquè els seus governants desconeixen el dia a dia i el funcionament d'un ajuntament, o bé perquè ho han delegat tot en un cos d'alts tècnics que fan i desfan segons el seu criteri. En temes de personal és aquest cos tècnic qui sembla que marqui l'agenda política, i no veiem que el govern faci política, sinó que s'amaga en informes que ens han portat a un grau de conflictivitat molt elevat.
-Com s'entén que en un govern com l'actual, format per ERC i JuntsxCat, i que fins fa uns mesos també hi participava la CUP, hi hagi aquesta conflictivitat?
-No s'entén de cap manera. Nosaltres vam pensar que per les sigles que integraven aquest nou govern sorgit de les urnes ara fa quatre anys seria més proper al tema sindical i a les relacions laborals, i resulta que tenim diferents denúncies tant al jutjat social com al contenciós-administratiu i inspecció de treball perquè ens costa moltíssim arribar a acords. I com que no hi ha manera d'arribar a acords, cal que un tercer faci d'àrbitre, i d'aquí la judicialització. Els dos primers anys d'aquest govern van ser molt dolents perquè amb la regidora de personal d'Esquerra no hi havia manera d'entendre'ns. El diàleg era impossible. Després, i un cop aquesta regidora va fer el salt a la Generalitat, la seva substituta, també d'Esquerra, ha obert una mica la porta al diàleg, però així i tot no sempre arribem a acords. El còmput general és que aquesta és la legislatura més difícil i complicada que m'ha tocat viure.
- A què ho atribueix?
- Jo crec que hi ha una part important de desconeixement, perquè és gent que no sap com funciona un ajuntament en temes de personal, però també hi ha una altra part de deixadesa i de no voler escoltar. Poso un exemple: amb l'actual alcaldessa, l'Olga Arnau, ens havíem reunit en nombroses ocasions per discutir temes de gestió i d'assessorament quan estava a l'oposició. A partir del seu nomenament com a alcaldessa he de dir que només hem tingut una única reunió a demanda d'ella. Les altres dues trobades que hem mantingut en aquests quatre anys han estat a petició nostra perquè hi havia tal grau de conflictivitat que li vam dir que calia buscar solucions. Però a part d'aquest parell de trobades, res de res. Nosaltres ens pensàvem que hi hauria una bona interlocució, un cop cada quinze dies o si vols una reunió cada tres mesos per tractar temes laborals conflictius i intentar trobar solucions. Doncs no, aquestes trobades no s'han produït mai. I recordo que l'alcaldessa pot delegar les funcions sobre personal, però no les responsabilitats, perquè quan anem al jutjat la responsabilitat recau en ella. Quan hi ha tantes demandes judicials valdria la pena haver apostat més per la via del diàleg, com a mínim escoltar l'altra part per entendre els motius d'aquesta conflictivitat.
-Posem-hi números: quants processos hi ha oberts en aquests moments?
-En tenim tants que ja hem perdut el compte. Jo diria que, tant en el jutjat social com en el contenciós-administratiu, en tenim més d'una dotzena, alguns que ja s'han resolt i d'altres que estan amb la sentència a punt de sortir.
-Això és molt o poc?
-És moltíssim. En les anteriors legislatures anàvem una vegada al jutjat, dos com a màxim, i ara en portem més de dotze, si la memòria no em falla, perquè poden ser més i tot. Vol dir que és dels ajuntaments amb un grau més alt de conflictivitat laboral. Et diré més: per número de població és l'Ajuntament més conflictiu, en l'àmbit sindical, de tota l'àrea metropolitana. Nosaltres sempre acabem fent un recurs de reposició abans d'anar a tribunals, donem una oportunitat al govern perquè com a mínim ens diguin per quin motiu no estan d'acord, però no ens responen mai. La documentació procedimental dura uns sis mesos i, per tant, hi hauria temps de resoldre el conflicte negociant, però el govern prefereix que tot ho acabem als tribunals.
-Quin és el cas més insòlit que s'han trobat aquests darrers anys?
-El del tema de la diversitat funcional, i creu-me, aquest és un tema que conec força bé. A l'anterior regidora li dèiem que aquest no era un tema de negociació, sinó que era una qüestió de llei que estipulava que el 7% de les ofertes públiques que treu l'Ajuntament han d'estar adreçades a persones amb diversitat funcional. Vam pensar que era desconeixement, que no ho sabien, però la nostra sorpresa va ser quan vam veure que continuaven anunciant ofertes públiques de feina sense cap plaça per a diversitat funcional. Ho vam denunciar al jutjat del contenciós-administratiu i la jutgessa els va dir [als representants de l'Ajuntament] que això no era una demanda sindical, sinó que era llei i que, per tant, calia complir-la. Fins i tot els va condemnar econòmicament. Ara totes les ofertes públiques inclouen places per a persones amb diversitat funcional física i psíquica. Nosaltres pensàvem que amb un govern amb Esquerra, la CUP i Junts aquestes coses no passarien, i ves per on els vam haver de denunciar.
-I per què va passar això? Què van al·legar en la seva defensa?
-Que ells ja complien la llei, que tenien un informe tècnic on es deia que complien la llei.
-En un informe tècnic es deia això?
-Sí, però és que...
-Un moment: qui va fer l'informe per a l'Ajuntament no sap què diu la llei?
-Això és el que nosaltres no entenem, i malauradament no és un cas aïllat perquè ens hem trobat en altres situacions semblants amb informes favorables al govern fets per alts tècnics que cobren molts diners i que després el jutge no els dóna la raó. I clar, saps què passa? Que cada vegada que un informe és tombat pels jutges qui paga la mala praxi són els ciutadans. Anar a un judici suposa un cost econòmic per a l'Ajuntament, que vol dir per a tota la ciutadania. Si a sobre el perds, doncs encara té un cost més elevat.
-I no s'ha obert cap expedient?
-No ens consta, la qual cosa és sorprenent perquè tu et pots equivocar una vegada, però quan les equivocacions són constants el que has de fer és exigir responsabilitats. I per això nosaltres li diem al govern que si té dubtes s'adreci a la Diputació de Barcelona que té un molt bon equip jurídic -i gratuït- a disposició dels ajuntaments. I també la Generalitat ofereix aquest servei. Però resulta que l'Ajuntament fa tot el contrari: prefereix consultar serveis externs, que no deixen de ser despatxos privats que costen molts diners. I per què es fan les consultes a dos despatxos externs quan l'Ajuntament ja té uns serveis jurídics molt potents i amb molt de personal? Què està passant aquí? Doncs ja t'ho dic jo: hi ha certs temes que l'Ajuntament prefereix consultar a dos bufets d'advocats externs perquè aquests sempre acaben donant la raó al govern. És allò de qui paga, mana. I clar, després tot plegat acaba com acaba: als tribunals i l'Ajuntament pràcticament perdent tots els casos però guanyant temps. Però tot això, qui ho paga?
-Nosaltres.
-Exacte. Els ciutadans som els que acabem pagant la festa.
-Aquests informes no els podrien fer juristes de l'Ajuntament?
-El que es comenta a porta tancada és que es fa difícil que aquests professionals municipals puguin defensar a la Corporació de la representació sindical pel seu conflicte d'interessos, i per això prefereixen anar a experts externs. Però també podrien anar a la Diputació o a la Generalitat, i no ho fan.
-És a dir, quan el govern vol que un informe determinat digui A va directament a aquestes empreses externes perquè saben que diran A, i no consulten altres serveis per evitar que els diguin el contrari. És així?
-Entenem que és així, perquè el que busquen és l'aval jurídic, encara que sigui d'una empresa externa. I tot plegat encara s'entén menys amb tantes sentències condemnatòries. Si acostumes a perdre, per què no canvies de tàctica? Doncs no, continuen insistint en l'error. Però em permets afegir un detall més sobre la sentència de la diversitat funcional?
-Evidentment.
-L'Ajuntament, ja en seu judicial i minuts abans del judici, volia arribar a un acord quan veia que perdria el cas. La seva proposta in extremis era que CCOO retirés la demanda i que després aquest acord ja el signaríem en mesa general. Però clar, amb tot el que he explicat, ja et pots imaginar que no ens refiàvem ni un pèl, de les bones intencions de l'Ajuntament, perquè si els acords signats ja no els compleixen, imagina't quina seguretat podíem tenir ara. Per tant, vam dir que no i el judici va tirar endavant. L'advocat de l'administració, que era d'una empresa externa, va acabar dient que teníem raó i la jutgessa es va emprenyar fins al punt de dir "si vostès ja saben que els demandants tenen raó, per què han arribat a judici?" i els va condemnar a pagar les costes judicials.
-I no hi ha hagut conseqüències?
-Cap ni una.
-Què passa amb alguns d'aquests tècnics?
-No sabem el motiu pel qual el govern deixa de fer política i sempre s'agafa al que diuen certs alts tècnics; és per incompetència? Per ignorància? Per deixadesa? Per tàctica política? Jo vull que sigui així i ho faig dir als meus tècnics. I clar, potser per això alguns tècnics van veure duplicat el seu sou passant de 55.000 a aproximadament 110.000 euros. Això és el que ens fa dubtar si realment aquests informes són tècnics o polítics.
- ...
-Ah, i els sous d'aquests tècnics es van augmentar sense haver passat per la mesa general de negociació, que és on les condicions laborals s'han de negociar. I a la mesa de negociació tenim un marge de maniobra, però un altre no, i aquest que no tenim és el dels sous, que els marca l'Estat. L'únic que tenim de marge en l'àmbit local és una part del salari que és el complement específic. I quan nosaltres els dèiem que com pot ser que l'Estat, que en aquell moment marcava un increment salarial del 2% que fa que tu no puguis augmentar pràcticament cap sou, et trobis que algunes persones hagin duplicat el seu.
-És pel complement específic?
-És de l'única manera que ho podien fer.
-A quanta gent s'ha augmentat el sou d'aquesta manera?
-Alguns gerents de les empreses municipals també se'ls aprova increments salarials en funció del nombre de treballadors i del pressupost que mouen. A tres empreses van passar de 55.000 euros a 100.000 euros. Per tant, també hi ha gerents que en principi cobren aquesta xifra, i dic en principi perquè també he de dir que dos d'aquests gerents van renunciar a aquests sous.
-Encara hi ha integritat...
-Sí.
-I no els passa res als tècnics?
-No, perquè quan hi ha una sentència adversa el responsable és el govern municipal, no els tècnics.
-Suposo que ens podríem passar el dia parlant de molts casos que estan portant...
-Sí, però fins ara només he explicat casos que portem directament des de CCOO, però n'hi ha altres, com el dels falsos autònoms que van acabar denunciant a l'Ajuntament. Com us he dit, hi ha una conflictivitat molt alta que costa molts diners i molts mals rollos.
-Falsos autònoms treballant a l'Ajuntament?
-Sí, va ser el cas de dues persones que treballaven al departament d'Equitat i Convivència.
-La situació financera de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha servit per justificar segons quines accions de l'equip de govern?
-El problema és que no pots dir que no hi ha diners al mateix temps que estàs duplicant sous d'alguns alts càrrecs. Si no hi ha diners, no n'hi ha per a ningú.
-Quants treballadors té l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú?
-Uns 760 treballadors directes, als quals cal afegir després els de les set empreses externes. En total hi ha tres organismes municipals, una entitat pública local (Neàpolis) i tres empreses municipals (ICVSAM-Canal Blau, VNG Aparcaments i la Companyia d'Aigües).
-El procés per nomenar el nou gerent de la televisió comarcal Canal Blau seguiria el mateix esquema de tot el que ha passat aquesta legislatura?
-Sí, segueix el mateix patró. És veritat que l'empresa, en el cas dels càrrecs d'alta direcció, té la potestat per decidir com fer les coses; ara bé, per evitar dubtes -que n'hi ha, i molts- jo hauria pactat i consensuat amb els sindicats unes bases per tal d'escollir el nou gerent. I això no s'ha fet, ni a Canal Blau ni a cap altra empresa municipal, amb la qual cosa ens trobem que per ser gerent de VNG Aparcaments es demana una formació acadèmica superior determinada i per a Canal Blau no, i estem parlant de dos càrrecs d'alta direcció. Això obre la porta a uns processos de selecció que generen molts dubtes i suspicàcies. A més, en el cas de Canal Blau, no s'ha respectat la paritat del tribunal (només per això, entenem que davant d'un jutge ja podria caure tot el procés en la nul·litat) i alguna altra irregularitat manifesta en la composició del tribunal com és no respectar el nombre senar de membres, que des de CCOO ja vam dir públicament en el seu moment a tots els partits, tant als del govern com els de l'oposició. Quan tens l'oposició en contra, contenciosos-administratius oberts i dubtes més que raonables sobre el procediment és evident que hauries de reiniciar tot el procés.
-Aquests alts càrrecs d'empreses municipals han de ser ratificats pel nou govern?
-Sí, en funció de les eleccions, governi qui governi haurà de decidir si aquests gerents continuen o no i, per tant, si s'inicia un nou procés de selecció. Seria lògic que en els casos on hi ha contenciosos-administratius pel mig es tornés a convocar la plaça i amb un tribunal completament nou.
-Un altre cas que es pugui explicar?
-N'hi ha molts, com el dels treballadors del Consorci del Servei a les Persones o Servei de Neteja. Els treballadors del Consorci van ser subrogats a l'Ajuntament l'1 de juny de l'any 2017 o 2018, no ho recordo exactament. Bé, la qüestió és que quan arriba el mes de novembre, que és quan toca la paga doble, els van dir que no els hi pagaven sencera perquè només feia sis mesos que treballaven a l'administració. Clar, vam haver de dir a l'Ajuntament que "escolti, perdoni, però quan vostè subroga ho fa amb l'antiguitat de l'empresa on treballaven, per tant, amb drets i deures, i han d'abonar aquest 50% que és el que pertoca per llei". Doncs bé, a porta tancada ens donaven la raó, però al mateix temps ens deien que ho enviéssim a judici perquè no volien assumir riscos. Ho vam denunciar al jutjat social, que ens va donar la raó i a aquests treballadors se'ls va haver de pagar la paga extra més el 10% d'interessos de demora tot després de més de dos anys. I així anem...
-Com van anar les eleccions sindicals del passat novembre?
-Les eleccions sindicals celebrades a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú el passat tres de novembre van anar molt bé. Ja teníem una representació important i ara vam obtenir 12 delegats essent primera força en tots els col·legis electorals que ens presentàvem. De 26 representants sindicals (13 comitè d'empresa i 13 junta personal) en tenim 12 en la seva globalitat. També he de dir que CCOO ha estat el sindicat majoritari i més representatiu de les darreres dècades a casa nostra, i això potser és així perquè fem les coses bé o el millor que sabem.
-L'han entrevistat els mitjans públics per aquests resultats?
-No.
-No?
-Jo fa anys que no surto a Canal Blau, ni jo ni la Júlia Salazar, que és la Secretària General de la secció sindical de CCOO. I mira que les nostres sentències han donat la volta al país, com la de la jutgessa que va condemnar l'equip de govern per marginar CCOO de la negociació col·lectiva. Doncs res, no som d'interès periodístic. Quan teníem premsa comarcal, com el Diari de Vilanova, hi havia més ressò dels nostres casos sindicals i laborals. Quan sortia publicada segons quina informació, el govern s'emprenyava, però la setmana següent ja teníem una reunió per parlar-ne.
-Cap entrevista en quatre anys?
-Cap ni una que jo recordi.
-Guanyi qui guanyi les eleccions espera que la conflictivitat baixi d'intensitat?
-Sí, pensa que nosaltres portem gastats aquesta legislatura més de 40.000 euros de CCOO en demandes judicials. I ho hem de fer perquè és per interès general, com la de la diversitat funcional que he explicat abans. No podem dir aquests casos sí i aquests no perquè nosaltres hem de lluitar quan es produeix una injustícia i no es vol arribar a cap acord. I potser per això també guanyem les eleccions sindicals. Per sort, els nostres representants de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya saben de la conflictivitat que patim a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i tenim el seu ple suport i ajut financer. El que em sap greu és que tot això passi precisament a la meva ciutat. Una llàstima...
Bernat Deltell. Entrevista realitzada el dilluns 8 de maig i publicada el 15 de maig de 2023