Mentir té un cost personal i econòmic. En aquest cas, ni una llàgrima!
1) 17 d'agost. Una furgoneta de lloguer conduïda per Younes Aboyaaqoub envesteix desenes de persones a la part alta de la Rambla de BCN. Resultat? Tretze víctimes mortals (inclòs un nen de tres anys) i un centenar de ferits. Estat Islàmic reivindica l'autoria dels fets.
2) 18 d'agost. Un Audi A3 negre irromp a tota velocitat pel carrer Jaume I de Cambrils i envesteix un cotxe patrulla dels Mossos. Del vehicle en surten cinc individus carregats amb matxets i una destral, i amb cinturons que simulen explosius. Agredeixen als Mossos i vianants.
3) Un sol agent dels Mossos aconsegueix abatre quatre terroristes. La resta ja la sap tothom. Un dels terroristes fuig i és finalment abatut a l'avinguda de la Diputació. Resultat? Cinc terroristes abatuts, un vianant mort i diversos ferits.
4) Younes Abouyaaqoub, l'autor de l'atemptat de la Rambla, és abatut a Subirats el 21 d'agost. Resultat de tot plegat? Quinze víctimes mortals innocents (13 a Barcelona, 1 a Cambrils i un noi de Vilafranca). Centenars de ferits, detinguts i una societat catalana consternada.
5) Els dos homes que van fer una gestió impecable de la resolució dels atemptats estan detinguts o arraconats; el conseller d'Interior, Joaquim Forn, és en presó preventiva acusat de rebel·lió; i el major Trapero ha estat destituït, relegat i processat per l'Audiència Nacional.
6) També hem sabut que Abdelbaki es-Satti, l’imam de Ripoll i cervell de l'atemptat, va ser confident a sou del CNI espanyol. Tot plegat presenta moltes ombres i, com va dir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, Forn podria estar a la presó per la informació que té dels atemptats.
7) I ara, al tema. No havia passat ni una hora de l’atropellament a la Rambla que El Periódico publicava una suposada "exclusiva" amb aquest titular: "La CIA va avisar fa dos mesos els Mossos del risc d’atemptat a la Rambla de Barcelona". La info s'acompanyava d'una foto sagnant.
8) Malgrat la poca credibilitat del document que el diari va publicar, El Periódico hi va insistir fins al punt que el govern dels EUA va desmentir-ho i el cònsol dels EUA a Barcelona, Marcos Mandojana, confirmava que no tenien "cap informació específica" de l’atemptat.
9) La informació de El Periódico sobre l'atemptat i en concret del seu director, Enric Hernández, és vergonyosa. Fins i tot aquest mes de gener hi tornen malgrat admetre que el famós avís que van rebre els Mossos sobre la possibilitat d'un atemptat a Barcelona "és irrellevant".
10) Els únics en defensar Enric Hernández i la publicació de la seva "the nota" de dubtosa credibilitat són el president de Societat Civil Catalana, Rafael Arenas; Paco Marhuenda, director de La Razón; Antonio Caño, director de El País, i Josep Pedrerol. Aquest és el nivell.
11) El darrer trimestre de 2017 El Periódico ven 33.338 exemplars, una caiguda d'un 17,4% interanual. El diari Sport, del mateix grup, acomiada un 42% de la seva plantilla. Vagues, més acomiadaments, EROs, censura (el darrer acudit de Ferreres, q ja no treballa a EP, és censurat)
12) Tancament de les revistes Tiempo i Interviú (també del Grupo Zeta, empresa editora de El Periódico), deute estratosfèric, venda de l'editorial Ediciones B (la joia de la corona)... Una de les imatges d'aquests darrers mesos és la d'Enric Hernández sortint d'una reunió
13) escortat pels Mossos (!) davant els crits de dimissió dels periodistes que porten tres dies de vaga. Un despropòsit. I avui, la darrera. El grupo Vocento, propietari del diari ABC, estaria a punt de tancar la compra d'El Periódico, segons ha avançat Nació Digital.
14) Enric Hernández tindrà el dubtós honor de tancar una capçalera històrica. Han fet molt de mal a la societat manipulant informació sensible. I com em va explicar algú un dia en un dinar, no té sentit tenir set o vuit diaris dient les mateixes bajanades sobre els catalans.
15) Tot això costa molts diners a l'erari públic. Aviat Soraya en farà caure algun. Doncs bé, aquí tenim el primer, EP passarà a mans de l'ABC, pas previ a la seva desaparició. Un desastre. Ho explica magníficament Iu Forn aquí:
https://www.elnacional.cat/es/opinion/iu-forn-enric-hernandez-eduardo-inda-operacion-catalunya_187596_102.html
i 16) Mentir sempre té un cost personal i econòmic. La societat catalana ha demostrat també que ha sabut castigar als mentiders. És una societat madura. Un bon exemple que hauria de posar en alerta altres grans grups de comunicació del nostre país. The End per a The Nota. Fi.
Bernat Deltell. Publicat el divendres 9 de març de 2018