Una estampa d'estiu en una sabateria illenca
Agost de 2024. L'acció transcorre en una ciutat qualsevol de les Illes -no vull donar més pistes- i jo n'he estat el coprotagonista. Per tant, testimoni de primera mà. La conversa és una transcripció gairebé literal, però evito imitar la parla i els accents dels illencs perquè en sóc incompetent, perquè no vull caure en estereotips estripats i perquè no vull fer de filòleg pixapí. Per tant, adapto la forma dels meus interlocutors al català central.
Aquesta és la història.
Sabateria ubicada al centre d'una diguem-ne important població de les Illes. M'entretinc mirant l'aparador, veig unes sabates que m'agraden i decideixo entrar i preguntar.
-Bon dia
-Buenos días (accent català que tomba d'esquena). ¿Le puedo ayudar?
Es tracta d'un senyor a la vora de la seixantena. Alt com un sant Pau, cabells encara prou negres, ben pentinats, vestit amb texans foscos, polo blau marí Lacoste i avarques de la marca Ria que són les que ven a la seva sabateria.
-Sí, m'agraden aquelles sabates Camper que té a l'aparador.
-¿Se refiere a las azul marino?
-Exactament, aquestes mateixes. Són les Camper model Pelotas, si no m'equivoco...
-No, no se equivoca. Son las Pelotas X-Lite (ho pronuncia en anglès). Ahora mismo se las muestro.
Les treu de l'aparador, me les ensenya i em pregunta si me les vull emprovar.
-Jo tinc el 42 i veig que aquestes són el 40...
-No hay problema.
S'adreça a la dependenta, una noia d'una vintena d'anys que està darrere el taulell introduint els preus de les novetats a l'ordinador.
-Maite, em mires si del model Camper Pelotas tenim el 42 al magatzem?
-Sí, ara mateix ho miro.
Quedo estupefacte. Resulta que tots dos són catalanoparlants! I mentre penso en el disbarat de conversa que estem tenint tots plegats, la noia deixa de teclejar l'ordinador i entra ràpidament al magatzem. Mentre, el senyor -que entenc que és el propietari- se m'adreça de nou, per trencar el gel: ¿Quiere mirar otros modelos mientras espera? ¿Le interesan las Pelotas (sic) en otro color? No cal ni que li respongui: per sort, la Maite ja surt del magatzem amb les Pelotas del 42 a la mà.
-Aquí las tiene. ¿Se las quiere probar?, em pregunta la Maite.
No m'ho puc creure. Ella també se m'adreça en castellà! Li dic que sí, que prefereixo provar-me-les abans de procedir a la compra. I és el que faig, me les emprovo i quan les tinc posades la Maite m'assegura que "le quedan muy bien".
-Bé, doncs me les quedo!
-Muy buena elección. Las Camper son una muy buena marca y además son de aquí, de las Baleares (sic). Y ahora están rebajadas de precio, assegura el suposat propietari.
Quan vaig a pagar, el mateix senyor que m'ha atès li diu a la Maite: "cobra-li tu mateixa, que jo vaig a atendre l'Álvaro, que acaba d'entrar". "Sí, cap problema" -respon la Maite- "ja m'encarrego jo".
-Pues mire, serán 80 euros. ¿Quiere bolsa?
-Sí, millor, així tindré de record el nom de la seva sabateria.
-Ah, muchas gracias, muy amable (crec que no ha captat la ironia).
Mentre estic fent anar la targeta de crèdit no puc evitar escoltar la conversa que es produeix darrera meu. Entra el tal Álvaro, un home ja força gran, amb cabell engominat tirat enrere, panxa prominent, camisa de màniga llarga de ratlles fines de color blau marí i blanc i amb els punys blancs doblegats, pantalons curts granatosos, ulleres fosques penjades a la pitrera, avarques noves de trinca i el mòbil penjant de la butxaca dels pantalons a punt de caure. Quan el propietari el veu somriu i li deixa anar: "Hombre Álvaro, què tal? Com va tot? Com anem?" I aquest, l'Álvaro, respon: "pues mira, tirando y a punto de boda". "Coi, qui es casa?" "Mi hija pequeña, y por eso vengo, a comprarme unos buenos zapatos". I la conversa continua bilingüe, el dependent-propietari de la sabateria en català i el client en castellà.
Arriba un moment que ja no saps si vivim en una nació virtual o en un hospital psiquiàtric.
Bernat Deltell. Publicat el dijous 29 d'agost de 2024