“Rajoy es una persona al que no le gusta el ruido, pero su gobierno tiró las piedras en el panal y cuando salieron las abejas no le gustó lo que vio, y lo que vio es que tanto el Estado como el Tribunal Supremo tenían agenda política propia”
Discurs del rei Felipe VI el tres d’octubre de 2017 després de la jornada de vaga general a Catalunya convocada pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC i IAC:
“Por todo ello y ante esta situación de extrema gravedad, que requiere el firme compromiso de todos con los intereses generales, es responsabilidad de los legítimos poderes del Estado asegurar el orden constitucional y el normal funcionamiento de las instituciones, la vigencia del Estado de Derecho y el autogobierno de Cataluña, basado en la Constitución y en su Estatuto de Autonomía”.
El discurs conclou de la següent manera:
“Termino ya estas palabras, dirigidas a todo el pueblo español, para subrayar una vez más el firme compromiso de la Corona con la Constitución y con la democracia, mi entrega al entendimiento y la concordia entre españoles, y mi compromiso como Rey con la unidad y la permanencia de España”.
Mesos després d’aquest discurs, la periodista i directora adjunta de La Vanguardia, Lola Garcia (Badalona, 1967), publica un llibre titulat El naufragio (que cap lector de LV s’espanti: l’autora es refereix al naufragi de l’independentisme, evidentment) on explica una informació sobre Felipe VI diferent a la que s’havia cregut fins llavors. Garcia exposa, en una entrevista al diari Nació Digital, que Mariano Rajoy no era partidari que Felipe VI fes un discurs el 3 d’octubre en contra dels plans independentistes del president Carles Puigdemont, però que hi va accedir davant la insistència del mateix monarca. Amb tot, Rajoy, en converses privades i reservades, sempre va recalcar que el discurs va ser “idea” seva, és a dir, de Felipe VI. Així ho explicava la mateixa Lola Garcia: “El monarca li havia insistit al president que la corona havia de pronunciar-se davant el desafiament a l’Estat que s’estava duent a terme des de Catalunya”. I així va ser.
Què ens diu aquesta informació? Cap a on ens porta? El popular i mediàtic politòleg Jorge Verstrynge, ben connectat amb les estructures de poder de l'Estat, assegura que el discurs de Felipe VI va ser un error. Així m’ho explicava en una entrevista que li vaig fer el dimecres 26 de juny de 2019:
-Què li va semblar aquell discurs?
-Una locura. Él tenía la obligación de ser un mediador, y tomó absolutamente parte y habló de deslealtad, como si estuviéramos en un régimen medieval. Grave error
Però Vestrynge fa un pas més, i circumscriu el discurs en la lluita fratricida que hi ha actualment entre l’Estat (que el politòleg defineix com a Deep State, és a dir, l’estat profund) i el govern.
-Què és l’estat profund?
-(Pensa durant uns segons abans de respondre). El estado profundo, en España, es una cosa curiosa. Son mandos militares, sectores importantes de la policía y de la lucha antiterrorista, de los servicios de inteligencia y contrainteligencia, la Casa Real evidentemente, algunos banqueros… Todo eso es el estado profundo, pocas personas pero con mucho control sobre parte del estado.
Tres d’octubre
El tres d’octubre es produeix una mena de cop d’estat del règim del 78 en què les tres potes d’aquest (Felipe VI, Guàrdia Civil i alta judicatura amb el suport de part de l’Íbex35 que té en nòmina alguns mitjans de comunicació) agafa les regnes del poder de manera evident, descarada i descarnada. És a partir d’aquest moment que el govern de Mariano Rajoy queda esborrat del mapa i, sobretot, després de la seva derrota a les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017.
Tot això ens podria portar a un llarguíssim relat d’algunes de les coses que han passat. En citaré només dos, d'exemples, per deixar palesa aquesta guerra cada cop menys soterrada entre govern i estat.
Primer exemple:
Pedro Sánchez, ja president del govern, organitza un consell de ministres a Barcelona precisament el 21 de desembre de 2018. Doncs bé, setmanes abans, Sánchez assegura que no hi haurà cap reunió bilateral entre el govern espanyol i el català, que no hi haurà trobada entre ell i el president Quim Torra, que si convé no li tremolarà el pols en aplicar el 155, i que mai hi haurà un comunicat conjunt perquè senzillament no hi haurà cap reunió ni trobada. Doncs bé, el divendres 14 de desembre de 2018 el president espanyol visita Brussel·les en motiu de la cimera de l’euro i durant la roda de premsa posterior té un lapsus: "Sosiego, tiempo, diálgo, sentido de estado por parte de todas las fuerzas políticas, sobretodo aquellas que estamos negocia... gobernando en distintas instituciones". Aquestes són les declaracions del president Pedro Sánchez en roda de premsa després de la reunió del Consell d'Europa el 14 desembre de 2018. Potser a Europa algú li ha dit al president espanyol que cal resoldre aquest "afer intern"? Qui ho sap...
En tot cas, potser això explicaria que només uns dies més tard, el 20 de desembre de 2018, de tot allò que deia Sánchez que no hi hauria cap reunió, res de res: hi ha trobada dels dos presidents, hi ha reunió dels dos governs (i això aquí i a la Xina se’n diu reunió bilateral) i hi ha un comunicat conjunt que diu que es reconeix l'existència d’un conflicte, tot i que constata les discrepàncies “notables” que tenen a l’hora d’explicar-ne l’origen, la naturalesa i les vies de resolució, i es comprometen a cercar un “diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb l’ampli suport de la societat catalana”. També els compromet a mirar d’avançar cap a una “resposta democràtica” a les demandes dels ciutadans “en el marc de la seguretat jurídica”, sense fer referència en cap moment a la Constitució.
El periodista Andreu Barnils explica també que Meritxell Batet (PSOE) assegura que "el referéndum de autodeterminación no ha salido en la reunión. La posición del gobierno es que no existe este derecho. Y además pensamos, en cualquier caso, que si se hace un planteamiento binario no resuelve el problema de fondo".
Però després passa això:
-Periodista: “La consellera Artadi ha dicho que el referéndum de autodeterminación sí ha salido en la reunión entre presidentes...”
-Batet: “Mm, eh, bueno, yo hablaba del contenido de la reunión en la que yo he estado. No la de presidentes.”
La resposta de l’Estat és contundent. Alguns mitjans, com el diari El Mundo, parlen de "La rendición de Pedralbes” i acusa Pedro Sánchez de pactar amb els independentistes. I què fa aquest? Doncs poc temps després convoca eleccions aprofitant la (enèsima) errada de Ciudadanos participant a la manifestació de Colón al costat de l’extrema dreta de VOX el diumenge 10 de febrer de 2019. La concentració, tot i que nombrosa, no és multitudinària. Els eslògans i proclames com “frente a aquellos que quieren destruir nuestra patria, estamos aquí para decir alto y claro que la unidad de España no se negocia" no té el ressò que s’espera. I Sánchez ho aprofita. Convoca eleccions generals per al mes d'abril, unes eleccions que els socialistes guanyen i el PP s’ensorra a nivells mai vistos.
Segon exemple de la lluita entre govern i estat:
L'ABC, el diari monàrquic per excel·lència i amb fil directe a la Zarzuela, inicia una croada contra el magistrat del Tribunal Constitucional Cándido Conde-Pumpido, fiscal general de l'Estat durant l'etapa del govern de Zapatero (!). Motiu? Aquest: "el magistrado maniobra para que se pueda anular en el futuro la sentencia del 1-O". Felipe VI i l’Estat, a través de l’ABC, està avisant! I per si de cas, l'Audiència Nacional (el TOP durant la dictadura franquista) inicia una ràtzia contra joves independentistes, just en el moment en què Pedro Sánchez vola cap a Nova York. Quan aquest arriba desconeix l'operació que s'ha dut a terme a Catalunya. Algú se l’ha torejat i Sánchez s’emprenya fins a tal punt que demana explicacions a través del ministre de l’Interior en funcions Fernando Grande-Marlaska. El diari El Mundo se’n fa ressò. “Marlaska abroncó a la Guardia Civil tras detener a las nueve personas vinculadas con los CDR. El ministro en funciones reunió a altos mandos para reprocharles no haber facilitado información suficiente antes de la operación". Malestar entre el govern i la Guàrdia Civil.
Paral·lelament, el Tribunal Suprem dóna llum verda a l'exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Un gran anunci per a Pedro Sánchez que vol fer servir en el seu viatge a Nova York i que salta pels aires amb les detencions de "terroristes" a Catalunya. L'Estat està desbocat... A tot això podem sumar les investigacions als piolins a Barcelona per l'1-O i Tarajal: "Los guardias civiles investigados por la tragedia del Tarajal, en la que murieron 15 inmigrantes en 2014, enfilan el banquillo. La jueza de Ceuta que ha instruido la causa ha ordenado dar por terminada la instrucción, el paso previo a que los 16 agentes sean acusados". Que a Barcelona o Ceuta s'investigui la policia (tot i l'oposició de la fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat) i a sobre "les esquerres" vulguin exhumar Franco és intolerable. Però per què justament ara remoure el cadàver de Franco? Potser per una notícia que va passar desapercebuda aquest estiu: El Consell de Drets Humans de l'ONU serà qui dictamini si els centenars de crims del franquisme seran investigats o no pels tribunals espanyols. Calia un rentat de cara urgent. I això és el que volia anunciar Pedro Sánchez a l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York. Però el Deep State contraprograma per protegir-se.
I enmig de tot aquest merder portem quatre eleccions en quatre anys, presos polítics, exiliats, bufetades de la justícia internacional, Espanya cotitzant a la baixa a les institucions europees, deute públic desbocat, mocions de censura, debats d'investidura fallits, Audiència Nacional descontrolada... Tot això respon a la guerra actual entre el govern espanyol i l’Estat-règim del 78.
Acabo:
-“Rajoy es una persona al que no le gusta el ruido, pero su gobierno tiró las piedras en el panal y cuando salieron las abejas no le gustó lo que vio, y lo que vio es que tanto el Estado como el Tribunal Supremo tenían agenda política propia al margen de Rajoy y de su gobierno” (Entrevista a l'advocat Gonzalo Boye del 15 d'abril de 2019. La trobareu en aquest mateix blog)
Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya: "Ens mantenim ferms en el nostre compromís amb Espanya de treballar per la llibertat i la seguretat de tots els ciutadans. Ho vam demostrar fa dos anys, ho hem fet de nou recentment. I cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer, perquè tenim la convicció que la societat que servim entén i creu que no hi ha llibertat ni seguretat fora del marc de la llei."
A l’endemà d’aquestes declaracions, el Tribunal Constitucional suspèn les resolucions del Parlament sobre l'autodeterminació i la reprovació al Rei.
Bernat Deltell. Publicat el dijous 10 d’octubre de 2019