Les relliscades de Felipe VI fan preveure un futur molt incert per a la monarquia espanyola
1) Les relliscades de Felipe VI (o no) ????
Primer va ser el "a por ellos" al dictat del govern del PP, una errada greu. El lehendakari Urkullu, Pablo Iglesias, Compromís, Íñigo Errejón, Mareas i partits sobiranistes catalans i bascos el critiquen durament. El paper de suposat moderador de Felipe VI es trenca.
2) L'envien a Davos perquè M. Rajoy prefereix amagar-se i evitar que li llegeixin la cartilla. Davant d'una audiència atònita fa un dur discurs contra Catalunya. La resposta: Espanya rep crítiques per la seva gestió econòmica, les desigualtats socials i la manca de confiança en les institucions.
3) Felipe VI celebra el seu 50è aniversari el dia que s'hauria d'haver investit Carles Puigdemont. Gran dispositiu policial per detenir el president i així poder celebrar l'aniversari amb el cap de l'enemic damunt la taula. El president del Parlament, Roger Torrent, és prou llest i evita la venjança.
4) Errades infantils en política de comunicació (qui assessora al rei, un republicà?). El vídeo de la família reial dinant a casa seva no només és de vergonya aliena, sinó que aconsegueix l'efecte contrari al que es buscava. I les picabaralles amb el seu pare són insòlites!
5) Llibres que posen en qüestió el paper de la monarquia, rodejat d'estelades el dia de la manifestació contra els atemptats de Barcelona, trencament generacional amb la institució (ara enteneu per què el CIS no pregunta mai per Felipe VI?), paper de moderador nul, família fugida a Suïssa
6) El pare va d'escàndol en escàndol, partits d'embrió republicà que s'han fet amb el poder a les principals ciutats de l'Estat (Madrid, Barcelona, València, Cadis, Sant Sebastià, Bilbao, Pamplona, Santiago de Compostel·la...), declarat "persona non grata" en alguns municipis...
7) La llista d'errades és inacabable. Felipe VI podia haver salvat la corona per a una nova generació si hagués mantingut un paper actiu de moderador en el conflicte territorial. Però ara ja no. Si el seu pare va aconseguir grans consensos no es pot dir el mateix del seu fill.
8) La sentència a tres anys i mig de presó al raper mallorquí Valtonyc per injúries a la corona és, de moment, l'últim capítol d'aquesta política erràtica. El Trib. Suprem acaba de donar l'empenta definitiva al republicanisme entre els joves. I així és com acabarà Espanya. No?
9) I tant que acabarà com un estat republicà. Felipe VI s'ha convertit en una peça d'intercanvi en les futures negociacions que tard o d'hora s'iniciaran. La corona ja no tenia Euskadi, però ara ha perdut també Catalunya, bona part de les grans ciutats i els menors de 45 anys.
10) Quan la monarquia fa política sempre acaba perdent. Però el que ara s'està produint és també el somni de José M. Aznar i d'alguns empresaris: convertir Espanya en una república (recupereu el text del 22 d'agost de 1994 escrit per José Luís de Vilallonga a La Vanguardia).
11) Sí, el rei és la peça d'intercanvi. I la seva caiguda s'està orquestrant des de dins, o bé per qüestions polítiques (regeneració del sistema) o bé per ineptitud. Però sigui com sigui, quan el teu adversari s'equivoca sobretot no l'has de distreure mai.
12) Ja ho va escriure l'historiador i periodista argentí Martín Caparrós al New York Times el 2016: "invito al Rey a abdicar. No le digo que lo haga ahora mismo, porque podría parecer una capitulación. De hecho le recomiendo que lo haga dentro de un par de años". Dos anys...
i 13) I un darrer apunt que des de la humilitat em permeto recordar a Felipe VI: vostè ha confós aristocràcia amb noblesa. I no són ben bé el mateix. Ho va dir també la filòsofa Marina Garcés: allò que uneix molts catalans més enllà de la independència és la República. Queda dit!
Bernat Deltell. Publicat el dijous 22 de febrer de 2018