Potser l'objectiu és publicar "talls de so" compromesos i, d’aquesta manera, quan algú no ens convingui el fotem fora
El Món a Rac1. Dilluns 12 de març de 2018. Secció: televisió i cinema. 11 del matí, aproximadament. Un tertulià respon al periodista Jordi Basté sobre les "converses telefòniques masclistes" (i inacceptables) del diputat d'ERC Lluís Salvadó. Aquest periodista-guanyador de premis literaris-crític de tv-tertulià-opinador-entrevistador diu: "A mi tu em vas inspirar (referint-se a Basté) perquè quan tu emets aquest tall (de veu) i es genera un debat aquí jo em sento orgullós de tu, d’aquest programa i d'aquesta emissora de ràdio, que es pot parlar de tot. Després miro 8TV per la nit a veure com ho tractaran (al programa) "el 8 al dia"; van transcriure a la pantalla les converses (no van "ficar el tall de so") i allò va generar el debat a la taula. Òstia, periodisme! Molt bé!!!”, assegura el tertulià.
I continua: “Després miro TV3: miro els TNs (es refereix als telenotícies) i cap menció; miro el programa Preguntes Freqüents per la nit i em va indignar. A la setmana que hi ha hagut aquesta manifestació feminista i que és el tema de la setmana coincideix amb una qüestió jo crec que rellevant perquè és un polític important d’Esquerra que diu aquestes coses, que les sabem perquè s’ha filtrat, però les sabem! Per què (referint-se a TV3 i al programa Preguntes Freqüents) mirem cap a una altra banda? Per què el FAQS no fa un debat sobre això? No ho va fer. Van triar el (periodista) Quico Sallés perquè digués “hi ha aquest problema” i va durar deu segons, i passem a un altre tema. I em va indignar perquè és la televisió pública".
Aquesta és la transcripció literal del tertulià, que després d’aquest monòleg continua queixant-se fins que arriba un moment en què manté un diàleg amb el periodista Jordi Basté. I en aquest punt es produeix un gran moment radiofònic. És aquest:
-"No hi ha democràcia pura, tota democràcia és impura (adreçant-se a Basté). Mira, el vídeo del Pedro J. jo el vaig veure a la redacció de La Vanguardia..."
-"Sí, però no a Antena3" (l'interromp Jordi Basté)
-"No... (pausa, silenci) però bueno, és igual, deixem aquest tema"
No diré el nom del periodista-crític-etc. perquè això no va de noms, però sí vull respondre a algunes qüestions:
-es critica el programa de dissabte a la nit Preguntes Freqüents de TV3 perquè "no ha fet un debat sobre això" i com que és una televisió pública ho hauria d'haver fet. Perdó???
-l'opinador/tertulià diu que encara que sigui una conversa privada cal que sigui emesa (caram!) perquè el diputat Lluís Salvadó és un personatge rellevant, però quan se li pregunta sobre Pedro J. i el seu famós vídeo es produeix un silenci de plom
-tot això es fa en nom de la llibertat d'expressió, una mena de "tenim dret a saber què diuen els nostres representants". Però vet aquí que el mitjà en paper on treballa aquest tertulià fent crítica de TV i entrevistes ha fet fora, en els darrers tres anys, a Albert Sánchez Piñol, Xavier Antich, Salvador Cardús i Gregorio Morán, entre d'altres, per haver divergit de la línia oficial de La Vanguardia. Contradicció flagrant!
Com molt bé va escriure recentment el periodista Jordi Bianciotto "Atenció: una càmera l'ha seguit durant els darrers dotze mesos, cada dia, cada minut, i algú dedicarà les seves hores, que en té moltes, a buscar el moment que li pugui fer més mal, i deixar-lo com un perfecte desgraciat a l'informatiu d'Antena 3. Oi que fa por?" Sí, fa por, i encara fa més por que hi hagi tipus que han escrit llibres (!) i guanyat premis (!!) que diguin que el mitjà que publica les converses privades fa "periodisme!" i qui no "no fa un servei públic". Més enllà de les lamentables declaracions del diputat republicà Salvadó, fa anys que el periodisme d'aquest país s'ha de repensar profundament a què juga i, sobretot, per a qui juga.
Insisteixo: les declaracions de Lluís Salvadó són inacceptables, però el paper dels mitjans filtrant converses a conveniència ens acosta una miqueta més a la Unió Soviètica de Stalin. Potser l'objectiu és publicar "talls de so" compromesos i, d’aquesta manera, quan algú no ens convingui el fotem fora. Per tant, tant se val a qui votis que nosaltres (filtracions i mitjans) ja ens encarregarem de qui pot ser diputat i qui no. I per cert, quan un exminsitre d’Interior espanyol diu "esto la fiscalia te lo afina" no només no dimiteix sinó que el diari on treballa "el tertulià" fa fora l'escriptor (aquest sí!) Albert Sánchez Piñol. Ai, les contradiccions!
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 13 de març de 2018