Entrevista feta a través de trucada telefònica el dijous 8 de novembre a les 11.30, aproximadament. La transcripció es va fer el cap de setmana del 10-11 de novembre. Arran de l'entrevista de la periodista Mònica Terribas al president Carles Puigdemont el dimarts 13 de novembre, l'amic A va voler introduir algun matís. Bona lectura!
-Bon dia A!
-Ep Bernat, bon dia!
-Tens un minut?
-I cinc també!
-Escolta, et trucava perquè tenim una petita conversa pendent
-Sí, ho sé, i hi ha força gent a twitter que t’ha preguntat sobre la qüestió. I jo et dec una resposta des de fa uns mesos, però noi, vaig molt atabalat de feina, darrerament...
-Massa compromisos i responsabilitats...
-Sí, tu...
-Bé, escolta, en el nostre darrer dinar del mes de juliol, just abans de les vacances, em vas dir que a les eleccions europees calia llista única, i a les municipals per separat. Ho mantens?
-Totalment. Començo per les europees, d’acord?
-Vinga, dispara!
-A les europees cal llista conjunta que inclogui, com a mínim, els dos principals partits independentistes. Obtindríem uns molt bons resultats, i de cara enfora seria un gran anunci publicitari. Pensa que de la mateixa manera que els catalans no sabem quines sigles i/o partits presenten els alemanys a les europees, a ells els passa el mateix amb nosaltres. Per tant, Angela Merkel, o qui sigui, no llegirà correctament si ERC obté dos eurodiputats, la Crida (o com es digui) un eurodiputat i la CUP mig eurodiputat. No, aquests resultats quedaran diluïts en un mar de sigles provinents d’Espanya i ja està. En canvi, si tu presentes una candidatura conjunta que es digui Freedom for Catalonia (m’ho acabo d’inventar) i treus sis o set eurodiputats això és claríssim, aquí i a fora. M’entens el que et vull dir?
-Perfectament!
-Els matisos aquests de dretes, esquerres, liberals, comunistes, nova esquerra o ecologistes dilueixen la part nacional, i nosaltres ara estem en un procés d’internacionalització de la causa catalana i necessitem vendre un producte. I el nostre producte és la independència. I punt. I una llista unitària ven molt, moltíssim. És un gran anunci que no podem desaprofitar. Vols que sigui més gràfic?
-Sí, si us plau...
-Mira, si amb una llista única els indepes obtenim sis o set eurodiputats, per dir una xifra aleatòria (he, he, he...) saps què passarà als telenotícies d’arreu d’Europa? Doncs diran això: “I ara, connectem amb el nostre corresponsal a Madrid per a què ens expliqui com han anat les eleccions europees a Espanya”. I el corresponsal explicarà els resultats, i dirà: “el partit socialista ha obtingut x eurodiputats, seguit de tal, de qual i del bloc independentista que amb set eurodiputats ja són la quarta força a tot l’Estat”. Bé, no? Doncs ara, fem l’exercici a l’inrevés. Imagina’t que es presenta Esquerra per una banda i la Crida per una altra, d’acord?
-D’acord
-Ets un ciutadà alemany i estàs mirant el telenotícies vespre del teu país, i connecten amb Espanya. “Quins han estat els resultats?” preguntarà el presentador al corresponsal. I la resposta d’aquest serà: “han guanyat els socialistes amb x eurodiputats, seguit de tal i de qual”. I punt. Els independentistes cauran al sac dels “altres” en els quals s’inclouran formacions nacionalistes, ecologistes, regionalistes, etc... Captes la diferència, oi?
-Totalment!
-Anar junts és un gran espot publicitari. El problema és el que t’he dit moltes vegades; els independentistes no entenen ni d’estratègia ni de comunicació, i per això tot costa tant
-Vols dir que els nostres governants en faran cas, d’aquestes recomanacions?
-Haurien de fer-ne, perquè fins i tot algú com Josep-Lluís Carod-Rovira recomana unitat a les europees. I Carod pot ser moltes coses, pot caure més bé o més malament, però no en té un pèl, de tonto. I no és cap acudit dolent...
-Es decideix que es fa llista conjunta a Europa. Qui l’ha d’encapçalar?
-Recordo que en el nostre darrer dinar et vaig dir que Carles Puigdemont seria un bon candidat, però a partir del moment en què Oriol Junqueras vol encapçalar la llista d’ERC crec que és a ell a qui pertoca ser el número u
-Per què?
-Esquerra Republicana va guanyar les darreres eleccions europees celebrades el 2014, per tant, em sembla raonable que si hi ha una llista conjunta aquesta sigui encapçalada per Junqueras o per algú nomenat per Esquerra. I afegeixo: no només em sembla just, sinó que per part dels Pedecats em sembla que acceptar-ho és també un gest de bona voluntat
-Caram...
-Home, ERC va ser lleial en tot el merder de JxSí. Recorda el numeret de posar Artur Mas de número 4 i després, quan la CUP el va voler enviar a la paperera de la història, ERC no va dir res i va acceptar que Carles Puigdemont fos el successor. Crec que ara toca a ERC encapçalar la llista; però repeteixo, van guanyar les darreres eleccions europees i, per tant, seria insòlit que ERC no encapçalés la llista unitària
-Escolta, vaig ràpid perquè segur que tens coses per fer. Aquesta llista europea hauria d’incloure altres formacions independentistes d’arreu de l’Estat?
-Penses encertadament... ha, ha, ha! Sí, clar que sí, sobretot de les Illes i País Valencià. I si els bascos s’hi volen sumar seran benvinguts, però sempre tenint clar que el número u és per a Esquerra
-Més coses. A les municipals per separat, oi? Dic oi perquè vas ser tu qui em va dir que millor no barrejar sigles ni partits
-Separats sempre! A les municipals estem votant moltes altres coses, a part d’independència. Fixa’t en el cas de Solsona: a les darreres eleccions municipals Esquerra obté set regidors, Convergència tres, els cupaires dos i els socialistes un. Tu creus que cal fer una llista unitària?
-Home, altres et diran que a les grans ciutats...
-A les grans ciutats l’independentista que vota la Crida no vol ERC a l’Ajuntament, i a l’inrevés. Et vaig posar el meu propi exemple: al meu poble -no cal donar pistes- mai votaré una llista on hi hagi gent de Convergència, perquè van fotre una desgràcia a l’escola del meu fill. La seva incompetència va fer emprenyar bona part de la societat local, va ser un desastre de gestió, i ara em demanes que els voti? Per favor! I jo et parlo d’una qüestió personal, però és que aquestes qüestions personals les tens a totes les ciutats i pobles del país. I afecta a tots (repeteixo: a tots!) els partits. Per tant, quin sentit té que ERC, JxCat, Pedecat, CUP o Demòcrates vagin junts? Té alguna lògica? Estem parlant d’eleccions municipals i, per tant, de problemes locals, de problemes molt concrets
-Però llavors t’exposes a què partits unionistes governin...
-El que cal aconseguir és unitat estratègica!
-I arriba la gran pregunta...
-...Barcelona! que cantava la pobre Montserrat (Caballé) i l’enyorat Freddie (Mercury). T’adones que ens fem grans?
-Però a tu t’agradaven els Queen?
-Ha, ha, ha... no gaire. Bé, la pregunta: què fem a Barcelona, oi?
-Exacte!
-Separats
-Segur?
-Seguríssim. Ja estan tots els estudis i les enquestes internes fetes
-I tot això de les primàries?
-Si els grans partits no hi volen anar, en una llista conjunta, no hi ha res a fer. I ERC aposta molt fort per Barcelona, i farà el que sigui, el que sigui, per guanyar. Des de posar un Maragall al capdavant a incloure noms dels comuns dins la llista per a què sigui el màxim transversal possible. Barcelona és prioritària, per a ERC. I fins ara els sondejos interns els són molt favorables
-Segur?
-Ja hi ha alguna gran empresa que té en el seu radar que hi haurà govern independentista i republicà a la capital del país. I aquestes empreses també tenen els seus propis sondejos
En canvi, ERC, a les xarxes, són criticats...
-I?
-Doncs que hi ha gent que no ho veu bé
-I?
-Que hi ha gent que diu que cal anar junts
-I?
-Coi, no sé. Que el Valls fa por i li posem en safata l’alcaldia...
-Perdó? M’estàs prenent el pèl, no?
-Jo crec que el Valls es fotarà una òstia impressionant, però et dic el que alguna gent diu...
-Sí, ja ho sé que alguna gent diu i diu i diu. I? Que diguin el que vulguin. Tenen estudis davant seu? S’han gastat diners? Han fet enquestes de les bones, les que no es publiquen? Tu saps a què em dedico, oi? Vaig fallar el 21 de desembre? He fallat en alguna cosa, company?
-No
-Doncs confia en mi. Però sí que et reconec que hi ha una certa alarma
-Ah, quina?
-Tu ho vas escriure. Si el món convergent no es posa d’acord d’una vegada i escull si vol anar amb la marca Pedecat (cosa que no recomano), Junts pel que sigui (el nom de la ciutat) o la Crida, no sumarem. L’única cosa que juga al nostre favor és que encara tenim temps
-A les eleccions del 21-12 va guanyar Ciudadanos...
-I?
-Home, que això també pot passar a les municipals
-I tant! (entonació de veu irònica). Per això amaguen les seves sigles amb la llista de Manuel Valls, perquè saben que no es menjaran “un rosco”. I a més, creus que a les municipals hi haurà una participació del 80%?
-No
-Penses encertadament. I saps qui es desmobilitzarà? Ja t’ho dic jo: els que van votar per primera vegada a la senyora Inés Arrimadas. Els independentistes deixaran de votar? Potser sí, potser els quatre frikies que es passen el dia insultant des de Twitter amb perfils falsos, però la resta... i tant que anirà a votar! A més, hi ha una altra cosa: imagina’t un votant espanyolista que el 21-12 vota per primera vegada i veu que el seu vot no ha servit per treure de la Generalitat a “los nazis separatistas”. Tornarà a votar aquest senyor? Difícil...
-Però Ciudadanos encara pot créixer...
-La crescuda serà directament proporcional a la desaparició del PP, i llavors Valls es quedarà que no podrà formar coalició amb ningú. Ho entens?
-Entenc que qui obté l’alcaldia és la llista més votada...
-... sempre i quan la resta de partits no es posin d’acord per fer majoria. Un matís que sempre s’oblida
-A les xarxes et linxaran per dir que no vols primàries ni llistes conjuntes ni...
-Per això et tinc prohibit dir el meu nom (i també per qüestions de seguretat). I per cert, algun dia en parlarem, de twitter... Però et reconec una cosa: a qui pot fer mal tot això de les primàries del Jordi Graupera (per cert, un personatge amb les idees clares que cal aprofitar) i companyia és al món convergent. Per això dic que aquí hi ha una certa alarma, perquè el vot es pot atomitzar i llavors Esquerra corre el risc de quedar-se sense socis, com Ciudadanos amb el PP. Però repeteixo: encara hi som a temps, però que espavilin d’una vegada!
-Caldrà tenir paciència...
- Molta. Bé, amic, et deixo, que toca pencar
-Hi haurà eleccions avançades?
-A Catalunya?
-Sí
-Espero que no, si el president Quim Torra avança eleccions, què aconseguirem? Que ERC pugi o baixi tres o quatre diputats i JxCat pugi o baixi tres o quatre diputats. Estem condemnats, en el bon sentit de la paraula, a entendre’ns: ni ERC serà mai més el partit de Francesc Macià, ni els neoconvergents tornaran a tenir les majories de l’època de Jordi Pujol. Estem en un altre estadi, per sort... Ah, i per cert, molt interessant l’article Un senyor de Manresa, molt! Et puc assegurar que va ser molt llegit, a les conselleries...
-Gràcies. Ja no t’emprenyo més. Salut...
-... i República! Fins aviat!
Bernat Deltell. Publicat el diumenge 18 de novembre de 2018