No és qüestió de sentit d’estat, sinó de tenir una mica de sentit comú
14 de maig de 1948. Declaració d’independència d’Israel. El nou estat és reconegut ràpidament pels Estats Units, Iran, Guatemala, Islàndia, Nicaragua, Romania i Uruguai. Espanya, un estat feixista presidit pel general Francisco Franco, diu que no, i es mantindrà en la negativa durant dècades.
17 de gener de 1986. El govern socialista presidit per Felipe González reconeix finalment l’Estat d’Israel. Han hagut de passar 38 anys (una dictadura i una transició política simbòlica) per a què Espanya finalment reconegui oficialment Israel. Espanya, però, no hi envia cap delegació oficial i el reconeixement es fa amb la boca petita. L’esquerra espanyola és propalestina i els jueus, després de 40 anys de dictadura franquista amb el seu corresponent rentat de cervell, són vistos com a gent de poc fiar. González ha de fer equilibris.
Any 1986. Un desconegut Artur Mas, llavors a la segona línia de la política catalana, es desplaça a Israel per establir-hi acords comercials. Hi tornarà en nombroses ocasions.
Maig de 1987. Fa un any que Espanya manté relacions diplomàtiques de baixa intensitat amb Israel i Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat, es converteix en el primer alt mandatari de l’Estat espanyol en fer-hi una visita oficial. El govern socialista de González hi veu una oportunitat, malgrat els incidents diplomàtics simbòlics -que tampoc van faltar- per obrir un canal de comunicació entre els dos estats a través de Jordi Pujol. Hi ajuda el fet que el president català tingui una agenda plena de reunions i trobades amb, entre d’altres, Shimon Peres i Ariel Sharon. Jordi Pujol visitarà de nou Israel, i en més d’una ocasió, en anys posteriors.
19 de maig de 2005. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall; el vicepresident, Josep Lluís Carod Rovira; i el conseller d’Economia, Antoni Castells, fan una visita oficial de quatre dies a Israel, Palestina i Jordània. Hi van acompanyats d’empresaris catalans, com el publicista Lluís Bassat. El president Maragall es reuneix amb els màxims dirigents del país, com ara el viceprimer ministre israelià, Shimon Peres.
Novembre de 2011. El llavors secretari general de Convergència Democràtica, Oriol Pujol, visita Israel. A punt de ser imputat pel cas ITV, Pujol es reuneix amb el president hebreu, Shimon Peres, el qual confessa la voluntat de “col·laborar amb Catalunya en els àmbits polític, econòmic i institucional”.
10 de novembre de 2013. Artur Mas visita Israel ja en qualitat de president de la Generalitat. Mas coneix molt bé Israel pels nombrosos viatges de caràcter comercial que hi ha fet en anys anteriors.
Maig de 2014. Diverses associacions de la comunitat jueva a Catalunya i associacions d’amistat amb Israel presenten una denúncia col·lectiva contra 17.500 usuaris de Twitter per publicar comentaris antisemites arran de la victòria del Maccabi de Tel Aviv davant el Reial Madrid a la Final Four de bàsquet.
10 de juliol de 2014. El Parlament de Catalunya refusa una moció en la qual es demana reconèixer el dret a la autodeterminació del poble palestí.
Abril de 2016. Daniel Kutner, ambaixador israelià a Espanya, rep una invitació del president Carles Puigdemont per a un sopar privat al Palau de la Generalitat. De les converses no en transcendeix res, i fins i tot l’accés de Kutner no figura en l’agenda de visitants a la Generalitat. L’ambaixador ve acompanyat del ministre conseller Yinan Cohen, i Puigdemont per Aleix Villatoro, llavors secretari general d’Afers Exteriors del govern català.
Novembre de 2016. Una delegació del Govern de la Generalitat viatja a Israel per conèixer les tècniques en ciberseguretat més avançades del sector. Aquesta delegació, formada per Mossos d’Esquadra, s’ha reunit amb membres del Mossad. Aquest tipus de contactes els han realitzat també membres d’altres policies autonòmiques, com l’Ertzaintza.
Novembre de 2017. Comunicat oficial del govern israelià:
20 de novembre de 2017. El rei Felipe VI es mostra orgullós davant del president de l’Entitat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, de la decisió del Parlament espanyol en la qual “insta al seu Govern a reconèixer l’Estat de Palestina” i espera que Espanya faci efectiu aquest reconeixement “en un temps pròxim”. Aquestes declaracions es fan durant el brindis del dinar ofert al Palau Reial per Felipe VI i la reina Letícia en honor del líder palestí, de visita oficial a Espanya. Felipe VI fa aquesta maniobra com a advertiment a Israel i les seves suposades simpaties pel moviment independentista català.
16 de juny de 2022. ERC, PSC, Comuns i la CUP aproven una resolució acusant Israel de practicar un ‘”apartheid” als denominats territoris ocupats de Cisjordània. El text ha tirat endavant amb el vot en contra de Junts i les abstencions de Vox i Ciutadans. La polèmica aprovació ha convertit el Parlament de Catalunya en l’únic d’Europa que afirma que Israel comet un “crim d’apartheid” contra el poble palestí.
I així és com el Parlament de Catalunya s’ha carregat dècades de feina de diversos governs catalans, siguin del color que siguin. A vegades no és qüestió de sentit d’estat, sinó de tenir una mica de sentit comú.
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 18 de juny de 2022