"Qui cregui que Espanya és una potència econòmica, una autoritat global, un referent de les democràcies occidentals, un actor amb veu pròpia en el nou ordre mundial, una peça clau de la Unió Europea i el far que il·lumina la diplomàcia internacional doncs endavant"
Dimarts tres de novembre de 2020. Joe Biden guanya les eleccions i s'imposa al fins llavors president dels Estats Units, el republicà Donald Trump. Quatre dies més tard, el candidat del Partit Demòcrata és declarat oficialment guanyador i, per tant, president electe dels Estats Units d'Amèrica. Finalment, el 20 de gener de 2021, Joe Biden pren possessió del càrrec i es converteix, als seus 78 anys, en el 46è president del país. És el president més vell i al mateix temps el més votat de la història dels Estats Units d'Amèrica.
Ara m'agradaria centrar l'atenció quan Biden és declarat oficialment guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes però encara no ha pres possessió del càrrec. En aquest moment, diversos líders mundials i càrrecs institucionals dels grans organismes internacionals feliciten públicament el futur president dels Estats Units. Qui trenca el gel és el primer ministre de la República de Fiji, Frank Bainimarama, que demana a Joe Biden i Kamala Harris que tornin als acords de París “per salvar el planeta tal i com el coneixem”. Pel que fa a la Unió Europea, qui felicita abans que ningú el futur president dels Estats Units és el primer ministre irlandès, Micheál Martin. Òbviament, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, també se suma a la festa de les felicitacions: "El pueblo americano ha elegido a su 46 presidente. Felicidades Joe Biden y Kamala Harris. Os deseamos suerte. Estamos preparados para cooperar con los EEUU y hacer frente juntos a los grandes retos globales".
Un cop Joe Biden pren possessió del seu càrrec de president dels Estats Units, el 20 de gener de 2021, la Casa Blanca inicia una sèrie de contactes protocol·laris amb els diferents líders mundials. Els primers en rebre la trucada del president nord-americà, tal i com mana la tradició, són els representants dels països que fan frontera amb els Estats Units, Canadà i Mèxic, i el primer ministre britànic, per allò dels llaços històrics entre els dos països. Així doncs, Biden truca al primer ministre de Canadà, Justin Trudeau (22 gener), i al president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador (23 gener). Després, toca el torn al primer ministre britànic, en aquest cas el conservador Boris Johnson, que sempre és el primer líder fora del continent americà en rebre la trucada del president dels Estats Units.
Després d'aquestes tres primeres trucades protocol·làries i tradicionals (Canadà, Mèxic i Regne Unit), Biden es comunica amb la resta de dirigents mundials segons la disponibilitat d'uns i altres. Amb tots? Dos mesos després de ser investit president, Biden encara no ha tingut temps de trucar Pedro Sánchez. El més preocupant per al president espanyol és que, i segons informa Europa Press, "ambos tampoco hablaron en las semanas que siguieron a la victoria de Biden en las elecciones del tres de noviembre, como sí hicieron otros líderes mundiales".
Faig un petit parèntesi, perquè crec que alguns de vosaltres esteu pensant que el representant espanyol sempre queda relegat a la darrera de les trucades del president dels Estats Units, sigui qui sigui el president espanyol o nord-americà, oi? Doncs l'heu pifiat, amics! Agafem el cas d'un tal M. Rajoy. Quan Donald Trump és investit president, el 20 de gener gener de 2017, parla amb el president espanyol Mariano Rajoy el set de febrer. Per tant, Trump triga només 35 dies en telefonar Rajoy. I molt abans, quan Barack Obama és investit president dels Estats Units, triga quatre dies (literals, no pas metafòrics!) en trucar al seu homòleg espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. Tota una deferència cap al president Zapatero!
Continuem. Cinc mesos després de la victòria electoral de Biden i tres mesos després de ser nomenat president, el telèfon continua mut. Cap trucada. Això sí, tots dos, Sánchez i Biden, s'han trobat telemàticament a la cimera del Clima de final d'abril de 2022, junt amb una quarantena més de líders mundials. Però la trucada protocol·lària no arriba, no es produeix.
Passen els dies, les setmanes i els mesos. Ja són 117 els dies que Biden està exercint de president dels Estats Units i encara no ha trobat el moment de trucar Pedro Sánchez.
I encara passen més dies, més setmanes i més mesos. I el telèfon encara no sona.
Avancem una miqueta més i fem un salt endavant en el temps. Som al mes de juny de 2021. Ja han passat set mesos de la celebració de les eleccions nord-americanes i encara no hi ha hagut trucada ni cap contacte entre els presidents nord-americà i espanyol. Però ara sí, sembla que alguna cosa es mou. Fonts del govern espanyol anuncien una novetat important: Biden i Sánchez "mantendrán una entrevista el próximo lunes en Bruselas en los márgenes de la cumbre la OTAN. Será “una conversación” y no un mero saludo protocolario, subrayan fuentes gubernamentales españolas". Finalment, es coneixeran... i parlaran! Segur? Bé, com sempre la premsa espanyola ven la pell de l'ós (o del llop) abans de caçar-lo. Ni "entrevista" ni “conversación”, perquè la trobada es redueix a un passeig de 30 segons pels passadissos de la seu de l'OTAN a Brussel·les. Sánchez sembla un cambrer preguntant a Biden si el tallat el vol amb la llet natural i sucre o la llet semidesnatada i sacarina. Un nou fiasco per a Espanya.
L'objectiu de La Moncloa era "una conversación que fuera captada por las cámaras como prueba de la excelente relación que existe entre ambos países". El problema és que "la cita con Sánchez no figuraba en la agenda de la Casa Blanca, en la que sí aparecían las reuniones de Joe Biden con el presidente turco y los mandatarios de las tres repúblicas bálticas", segons informaba el diari El País. O sigui, un ridícul còsmic!
Per acabar de rematar la jugada i el despropòsit, El Periódico informaba recentment que Pedro Sánchez voldria aprofitar el conflicte entre Rússia i Ucraïna per donar exemple amb Catalunya i per això buscaria erigir-se en aliat clau de l'Aliança Atlàntica. O sigui, internacionalitzar una miqueta més el conflicte polític català, un conflicte que, segons el mateix Sánchez, ja està solucionat i, per tant, no existeix. Potser per tot això, i moltes més coses, el president Joe Biden ha exclòs Pedro Sánchez de totes les converses de l'OTAN per tractar el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. I aquest és exactament el pes real d'Espanya al món: res! Ni una trucada. Ni una "conversación" ni "entrevista". Espanya no és ni convidada a les reunions on es prenen decisions sobre una guerra que s'està produint al cor d'Europa. Zero influència.
Però ei, qui cregui que Espanya és una potència econòmica, una autoritat global, un referent de les democràcies occidentals, un actor amb veu pròpia en el nou ordre mundial, una peça clau de la Unió Europea i el far que il·lumina la diplomàcia internacional doncs endavant, cap mena de problema. Com va escriure Confuci a les seves famoses Analectes: “Estudiar sense pensar és enganyós. Pensar sense estudiar és perillós”.
Bernat Deltell. Publicat el 2 de maig de 2022