Recupero aquesta entrevista que vaig tenir el privilegi de poder fer a l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà (1920-2011) perquè crec que conserva intacte el seu interès i algunes de les seves reflexions són perfectament aplicables encara ara a la nostra situació política i cultural actual.
Reclòs a la seva casa de Sallagosa, la vila que el va veure néixer ara fa 81 anys, l'escriptor nord-català Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, prepara una nova edició de la seva Poesia completa, un llibre que va merèixer el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya el 1989. Cerdà hi incorporarà uns 20 poemes més, mentre enllesteix un assaig en forma de memòries en què reflexiona sobre els tres pilars bàsics de la seva vida: el seu pare, el poeta rossellonès Josep Sebastià Pons, i la influència que va exercir en ell un refugiat espanyol comunista assassinat. A partir d'aquestes novetats literàries, Jordi Pere Cerdà ho aprofita per reflexionar sobre la llengua, la política, la religió i, també, els seus orígens com a escriptor, tot escoltant l'"Emperador", el Concert per a piano i orquestra número 5 de Ludwig van Beethoven.
Llengua agònica
"El got està mig ple o mig buit, segons com es miri". Aquesta és l'anàlisi que fa Cerdà de la situació de la llengua catalana a les comarques del Rosselló, Conflent, Vallespir, Fenolleda, Capcir i part de la Cerdanya. Segons l'escriptor, el llenguatge dins el poble es perd; la pressió dels mitjans de comunicació i l'arribada d'uns 100.000 francesos aquests darrers anys, ja sigui com a turistes o com a nous residents, han acabat de malmetre la llengua ja de per si agònica. Això no obstant, hi ha motius també per a l'esperança. Algunes escoles bressola i de primària han fet créixer el coneixement del català, però el que realment li interessa a un escriptor, els matisos i la singularitat de la parla, es perd irremeïablement. "Parlar català aquí és un esforç massa gran, i tot i que cada vegada més mainada l'aprèn, el seu ús està desapareixent".
Política feudal
La Revolució Francesa va ser una revolució contra el feudalisme i "vosaltres, els catalans del sud, encara l'heu de fer". Aquesta és la clau, segons Cerdà, per entendre la diferència entre els dos països: "El gran problema que té Catalunya avui dia és que no ha pogut trencar les cadenes del passat, perquè el feudalisme espanyol es reencarna constantment en personatges com Franco i Aznar". La paradoxa que es produeix per a l'autor de la novel·la Passos estrets per terres altes és que "sent rics en comerç, sou obligats d'anar junts amb el feudalisme espanyol".
Per Cerdà, només creuar el Segre "la pudor de Franco se sent arreu; em trobo que quan vaig a Espanya tothom calla, i fins que no agafes molta confiança, no et confessen en veu molt baixa que ells tenien un avantpassat republicà". El president Jordi Pujol estaria, en aquest cas, collat pel feudalisme espanyol i "d'aquí el respecte que té per Aznar, perquè sap com les gasten els senyors feudals".
Religió poderosa
"Els catalans ho teniu de més mal fer que els castellans -diu- perquè els racionalistes castellans no tenen necessitat de discutir el seu govern; en canvi, vosaltres encara heu de decidir quin govern voleu i, per fer-ho, us recolzeu en la religió, perquè encara no heu fet la revolució". L'escriptor nord-català justifica les seves paraules tot dient que "és difícil veure tot això que explico perquè és molt subtil, però no podeu oblidar que heu patit 40 anys de presó sense saber coses que nosaltres considerem essencials, com la diferència entre religió, costums i govern".
Jordi Pere Cerdà no oblidarà mai la primera vegada que va "gosar anar a Barcelona" perquè per a molts nord-catalans "significava l'infern". "Us falten unes quantes generacions per teixir un cos intel·lectual capaç de donar una visió diferent de les coses, molt més a prop del racionalisme". Cerdà posa un exemple: "¿Algú, a Espanya, ha fet un procés de revisió sobre la Inquisició? Aquest és el preu que heu de pagar per estar sotmesos encara a un règim feudal ja caduc a la resta d'Europa occidental".
Jordi Pere Cerdà prové de família pagesa i nord-catalana de tota la vida. A casa seva sempre s'havia parlat en català però, com que Sallagosa era capital de cantó i tenia una important comunitat funcionària, a l'escola només es parlava francès. Va ser quan es va traslladar a Perpinyà que els alumnes s'expressaven al pati en català i "això em va fer obrir els ulls de bat a bat".
La paradoxa esdevé quan comença a escriure poemes i s'adona que els únics lectors que tenia eren nord-catalans de parla francesa, "gent més preparada, universitaris, i que mantenien la llengua gràcies als avis, tot i que ells ja no la utilitzessin". Decideix escriure teatre per acostar la llengua a la gent i com a excusa "perquè les noies del poble poguessin sortir de casa".
Amb els anys, esdevé un incansable activista cultural amb un fort pòsit comunista avesat al sindicalisme pagès sense oblidar mai la seva estima per la terra que l'ha vist créixer. Deixa els estudis als 15 anys i la seva llengua literària esdevé la del carrer, una llengua que reivindica: "Sempre he estat preocupat per la creació, i potser per això he estat acusat, algunes vegades, de tenir un català corrupte".
PERFIL
Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920-2011) és un dels poetes més importants de la literatura catalana actual. Autor de reculls poètics com Cerdaneses, Un bosc sense armes i Dietari de l'alba, Cerdà assoleix el reconeixement de crítica i públic gràcies a l'edició de la seva Poesia completa i a la novel·la Passos estrets per terres altes. Reconegut amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el de la Crítica Serra d'Or i el Premi Nacional de Literatura, l'escriptor nord-català també ha destacat per les seves obres de teatre, com ara Quatre dones i el sol i Set de la terra, i per les narracions Contalles de Cerdanya i Col·locació de personatges en un jardí tancat. La seva obra poètica ha estat traduïda al francès per André Viñas sota el títol de Paraula fonda-Sens Profund, mentre els acadèmics discuteixien si forma part de la literatura francesa, de la catalana feta a França o de la literatura regional, tal i com explica divertit el mateix Jordi Pere Cerdà.
Bernat Deltell. Entrevista publicada a la pàgina 33 del diari AVUI del 22 d'octubre de 2001