El futur del Partit Popular de Pablo Casado és encara més incert que el de Mariano Rajoy. Mala peça al teler per a la dreta espanyola...
Com diu el periodista Ernesto Ekaizer: benvinguts a la integració / desintegració del Partit Popular.
Comencem:
Pablo Casado guanya la presidència del Partit Popular amb el 57% dels vots davant Soraya Sáenz de Santamaría, que fins fa poc controlava les principals capçaleres de la premsa del país i al mateix temps les clavegueres de l'Estat. La victòria de Casado, però, divideix el partit en dues meitats: els resultats són massa ajustats per poder parlar de victòria clara d'una de les parts.
A part de la divisió interna, Sáenz de Santamaría no ha sabut perdre (tot i que la seva trajectòria política està feta de derrotes constants) i per això ja està fent circular carpetes. Des de que Pablo Casado ha guanyat la presidència del PP, l'afer dels màsters s'està enverinant i complicant cada dia una mica més. Per aquest motiu, Casado "muestra su hartazgo por lo que considera una cosa tan irrelevante y tan capciosa como la investigación sobre el máster". Avís a l'exvicepresidenta: se m'estan inflant els pebrots. Doncs espera, Casado, perquè això és només el principi...
Però si Casado té problemes, el partit que ara dirigeix no es troba en una situació gaire millor. Potser per això el nou president està disposat a col·laborar en enfonsar-lo una miqueta més. I amb aquest gran objectiu, el d'ensorrar el seu propi partit, Casado ha pres aquestes primeres grans decisions:
-Dolors Montserrat nova portaveu del PP al Congrés. L'empresa familiar de Montserrat, Montserrat Operador Logístic SL, deu a hisenda un total de 4.314.090 euros, segons el llistat de deutors publicat per l'Agència Tributària ara fa unes setmanes
-Ignacio Cosidó serà el portaveu del PP al Senat. Cosidó va ser director general de la Policia quan aquesta va destinar una part del seu equip a perseguir l'oposició política, primer a Catalunya i després a Podem. Un home de les clavegueres amic de Jorge Fernández Díaz...
-A la vicesecretaria d'Estudis i Programes continua Andrea Levy, qui va anunciar que la majoria absoluta del PP al Senat tombaria les partides dels pressupostos pactades amb els bascos del PNB. Levy va oblidar que els pressupostos venien dictats des de Brussel·les, i per això no s'ha tocat ni una coma
-Esteban González Pons continuarà de portaveu al Parlament Europeu, l'home que va advertir als eurodiputats del perfil xenòfob del president Quim Torra i dies més tard amenaçava les autoritats europees amb un escrit: "la UE, como la conocemos, ya no es irreversible". Bé!
-Jorge Fernández Díaz, l'exministre de l'operació Catalunya, l'home de les clavegueres que es vantava d'haver-se carregat la sanitat pública, és el nou secretari d'Interior (!) i Llibertats (!!) del nou (!!!) Partit Popular de Pablo Casado. Increïble!
La llista és llarga en despropòsits, però com a tast ja n'hi ha prou.
Per acabar, algunes observacions "sense importància":
-cada vegada que el Partit Popular ha virat a la dreta extrema ha perdut les eleccions
-Pablo Casado és un líder encara més dèbil que M. Rajoy perquè té més fronts oberts i el partit ja no és al govern
-el PP ja no té cap gran quota de poder (ni grans ciutats, ni grans autonomies, ni diputacions, ni el govern) i, per tant, això debilita la formació que corre el risc que alguns dels seus notables tinguin la temptació de canviar de camisa
-Casado anuncia que no permetrà cap corrent intern al PP; i això ho diu quan ha obtingut la presidència amb el 57% dels vots. En comptes de sumar, Casado vol el control absolut. Bé, noi, molt bé!
-el PP de Casado haurà de fer front a sis judicis més en els propers mesos: els papers de Bárcenas, la visita del Papa a València el 2006, les adjudicacions de la xarxa corrupta a l'Ajuntament de Jerez, els contractes amb Aena, els delictes fiscals de l'empresa de Correa i la Gürtel segona època. A més, queda pendent la sentència sobre el finançament irregular del PP a València, reconegut pel propi Ricardo Costa, precisament qui va ser secretari general del PP valencià
-el marit de la lideressa María Dolores de Cospedal en el punt de mira dels mitjans de comunicació
-els jutges conservadors comencen a caure (Llarena en el punt de mira, Marchena a qui de cop i volta descobreixen que hi ha hagut tracte de favor a la seva filla, Salvador Alba, les insinuacions que arriben d'Europa...). Sense aquests jutges, el PP és un partit mort. I la millor prova de tot això és que el progressista Rafael Mozo jutjarà els papers de Bárcenas. Mala peça al teler, per al PP...
El resum del resum és: Pablo Casado fa d'home dur i crea un equip fort com a avís a Catalunya, just en el moment en què Alemanya demana desescalar el conflicte i que hi hagi una taula de negociació. Neda a contracorrent i això permet que Pedro Sánchez situï el PSOE al centre mentre observa dos partits barallats -i debilitats- ancorats a la dreta extrema
La presidència de Pablo Casado que pot ser efímera (i en cas que no ho sigui, molt millor per a tots) em recorda aquella frase del policia Harry el sucio, quan un delinqüent es vol suïcidar i ell, Clint Eastwood (Harry), respon:
Suicida: ¡No se atreva a tocarme!
Harry: Oh, no, descuide. Usted es el que quiere matarse, no yo. Siempre ocurre lo mismo con los tipos como usted, ¿sabe? En el último momento tratan de agarrarse a alguien y van los dos abajo. No, yo no, salte usted si quiere!
Bernat Deltell. Publicat el dimecres 1 d'agost de 2018