Entrevista a l'economista Teodor de Mas i Valls que publica Fer diners. Un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric, el seu primer i original llibre on barreja història familiar i consells per gestionar les nostres finances
Teodor de Mas i Valls (Sant Cugat del Vallès, 1973) és pare de filla i dos fills i és llicenciat en economia per les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Montpeller i Mannheim, i té un Màster in International Business per la University of Technology de Sydney gràcies a les beques Erasmus, 4 Motors d’Europa i UAB, respectivament. Explica que, després d’un parell d’anys treballant en finances i comptabilitat a la multinacional FCC (l’empresa de les germanes Koplowitz), on s’avorria com una ostra tancat en una oficina del carrer Balmes 36 de Barcelona, va acabar reorientant-se al que li agradava: el màrqueting i la negociació amb persones, viatjant per tot el món. Teodor de Mas acaba de publicar ara el seu primer llibre comme il faut, amb el títol impactant de Fer diners. Un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric (Columna Edicions, Grup 62). No us espereu un totxo acadèmic i avorrit, sinó més aviat una obra amena i entretinguda que vol anar més enllà de l'economia, entenent la vida com una globalitat on els diners són l’eina per aconseguir temps i intentar ser feliços.
-Per què aquest llibre? Què t'ha impulsat a escriure'l?
-Ja de ben petit tenia una sana obsessió amb els diners, no tant en fer-me ric per consumir, sinó més aviat des d’un punt de vista intel·lectual. Els mercats, la fixació de preus, el poder comprar i vendre i treure’n un benefici de les diferents transaccions, em deixava bocabadat i m’intrigava. Es diu que cal començar ben d’hora a estalviar i invertir per tal de ser ric. Jo puc dir que als nou anys ja tenia granges de cucs de seda en les seves corresponents capses de sabates amb forats i fulles de morera, que feia créixer per vendre’ls als meus companys de classe dels Maristes de Rubí. Més tard van ser els io-ios, les entrades de concerts i festes, les esquiades i els DVD, tal i com explico al llibre. D'altra banda, quan el meu pare tornava de viatge d’Alemanya, Suïssa o França amb francs o marcs no podia evitar canviar-li les meves pessetes per divises fortes, esperant fer-ne un guany quan la pesseta es devalués per enèsima vegada.
-En què es diferencia el teu llibre amb altres del sector que també ens prometen fer-nos rics?
-El que diferencia el Fer diners d’altres llibres, sovint traduïts de l’anglès, és la tesi de base, que no és altra que els orígens de cadascú de nosaltres condiciona en gran mesura com vivim i ens gestionem econòmicament i emocionalment. El meu llibre és una combinació d’històries familiars de les diferents nissagues d’en Teodor de Mas i Valls (allò dels vuit cognoms catalans), intentant extreure’n els aprenentatges de cadascuna d’elles i la seva aplicació real en el dia a dia de gestió vital i econòmica, tot ben farcit d’anècdotes i exemples pràctics.
-Quin és el mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric?
-El llibre no és tan pretensiós com per dir-ne EL mètode judeocatalà, és només UN mètode judeocatalà, el meu, el de casa nostra, a partir d’un aiguabarreig de nissagues, algunes de criptojueves i d'altres que no ho són, la majoria catalanes, amb algunes sobrevingudes del País Basc, Occitània i Aragó. I judeocatalà perquè me’n considero, tant jueu com català.
-Repregunto: i el mètode per fer-se ric?
-El mètode per fer-se ric, entès com tenir temps i no tenir l’obligació d’haver de treballar per tercers per poder viure, no és gaire diferent que el de qualsevol altre mètode existent. Al llibre ho explico amb tot luxe de detalls, però simplificant seria fixar un pressupost personal i familiar mensual i anual que dediqui una part important a l'estalvi (un 25%) i aquesta part invertir-la de la millor manera possible.
-I quina és la millor manera d'invertir aquest estalvi?
-Inicialment, per l’import reduït de l’estalvi periòdic, aquest anirà a empreses d’altres, en forma d’accions o obligacions. Poc a poc, quan les inversions vagin sent encertades i obtinguin rendiments i aquests se sumin al flux continuat d’estalvi periòdic, ja podrem pensar en invertir en la nostra pròpia empresa o negoci, fer-nos autònoms, anar reduint la dependència dels amos dels mitjans de producció, perquè tindrem els nostres propis. Com que cal invertir sempre de forma diversificada, acabarem entrant en altres actius més arriscats però descorrelacionats entre sí, com les participacions en empreses startups, metalls preciosos, l’art o les criptomonedes.
“Vivim en una societat de consum, no d'estalvi ni d'inversió”
-Com és que són tan pocs els que apliquen el teu mètode per fer-se ric?
-Vivim en una societat de consum, no en una societat d’estalvi ni d’inversió. El sistema capitalista està basat en una immensa majoria de persones obligades a treballar per a d'altres, incapaces d’estalviar prou per alliberar-se d’aquesta obligació bíblica. Els que remenen les cireres i els que tallen el bacallà no tenen cap interès a ensenyar a la resta de la població com fer-ho per deixar de dependre d’ells per posar el plat a taula i pagar la hipoteca a final de mes. Per això, a l’escola no es dóna cap tipus d’educació financera ni es parla de diners. Resumint, hem resolt el tema de l’educació sexual però tenim encara el tabú dels diners com a tema pendent de resoldre, si volem que hi hagi una veritable igualtat d’oportunitats per a tothom. El meu llibre Fer diners vol, modestament, ajudar a trencar el sostre de vidre que impedeix que escapem de la gàbia on ens tenen tancats des que naixem fins a la vellesa.
-En un dels primers capítols assegures que “totes les dades demostren que el nivell d'estudis influeix directament en el nivell de sous futurs i la progressió professional”. Et podria posar molts exemples, i alguns de propers, on això no es compleix: gent sense formació acadèmica assoleix càrrecs d'alta direcció gràcies a processos d'assignació irregulars. Catalunya n'és ple de personatges sense formació que ostenten càrrecs de responsabilitat amb sous desorbitats simplement perquè han tingut bones connexions amb el poder polític.
-Catalunya no deixa de ser un país llatí, amb un Estat feble i defallent. Com que l’Estat no vetlla per tots, les famílies, els orígens de cadascun, les nissagues, tenen un paper preponderant per posicionar-nos socialment, econòmicament i laboralment. Si bé és cert que hi ha molts casos de persones sense estudis que es guanyen bé la vida i se’n surten la mar de bé, estudiar no és tant per tenir una feina millor que algú que no estudiï tant sinó més aviat una certa capacitat d’adaptació quan vinguin magres, quan perdem aquesta bona feina que tots podem aconseguir de forma casual o per influències. Estudiar ens fa més flexibles i capaços de sobreviure en un món tan canviant, tan líquid, ens fa antifràgils, que diria Nassim Taleb, forts i capaços de tirar endavant quan vagin maldades. En situacions de crisi, haver estudiat serveix molt. Una simple consulta a Idescat de les dades de 2022 per Catalunya ens deixa el següent titular: dels 355.000 aturats catalans, només 30.000 tenen estudis universitaris, el que representa un 8.5% del total d’aturats. Si ho comparem amb el 41% de població amb estudis superiors (2019), la conclusió és que l’atur entre universitaris és 5 vegades inferior que per a la resta de ciutadans. Estudiar compensa, i molt!
-Cap on va l'economia catalana?
-L’economia catalana va bé, de fet va molt més bé que la política catalana. Potser peco d’optimista, però segueixo veient un decoupling de Barcelona respecte a Madrid, amb preus i inversions, empreses, residents estrangers, start-ups, cada vegada més interessats en Barcelona i Catalunya, València o Màlaga, abans que la tancada i conservadora Madrid imperial i plena de ministeris. L’altre dia llegia una dada d’inversió en start-ups de 2022 i eren uns 1.500 milions d’euros per Barcelona, uns 1.000 milions per Madrid, als que caldria restar els que són diners catalans invertits via Madrid i diners imposats per Real Decreto i per efecte seu.
-Així doncs, l'eslògan Madrid es la España con ganas de la presidenta Díaz Ayuso no és del tot cert?
-Madrid té males cartes de futur, perquè qui hi treballa, quan es jubila, torna al seu pueblo d’origen i no s’hi acumula capital ni actius. És una ciutat amb molt de poder i molts sous alts, però no s’hi acumulen fortunes familiars imbrincades en el territori. Fent un símil, Catalunya és com França, el País Basc és com Alemanya, València és com Itàlia, Galícia és com Portugal, Andalusia és com el Marroc i Madrid és com els Estats Units. La capital espanyola aspira a ser una Miami europea però mai arribarà a ser com l’original.
-Els models Hard Rock o Jocs Olímpics d'hivern estan obsolets?
-Molt al principi de tot vaig pensar que el Hard Rock podia ser una bona idea per Catalunya, però parlant amb un amic meu, en Marcos, vaig entendre l’immens perjudici que faria a la marca Barcelona tenir una espècie de barri de Las Vegas prostituint-la. Pels que heu estat a Las Vegas ja sabeu de què parlo... Seria un horror i un desastre per Barcelona i Catalunya en el seu conjunt, la capital de la innovació i la ciència, de les start ups, de la democràcia i dels drets humans, del turisme de qualitat (no sempre) i de la indústria del futur. El tema dels Jocs Olímpics d’Hivern és més senzill d’explicar: no hi ha neu al Pirineu. Punt.
-Si és així, per què un dels principals partits d'aquest país i que va guanyar les darreres eleccions catalanes, el PSC, hi aposta de manera tan clara i contundent. Com s'entén?
-El PSC vol recuperar terreny perdut en número de votants i algú els ha dit que si aposten pel ciment i el totxo tornaran a manar i a sucar en contractes diversos. El país els hi és igual, crec. En canvi, sí que crec que s’ha d’ampliar l’aeroport, si realment volem estar connectats de forma normal al món, sense dependre de les diferents capitals europees per anar fent escales a altres destinacions.
-Encara que siguis ric no deixaràs mai de treballar: “si es quedessin a casa sense fer res se sentirien infeliços i volen formar part del món real”. Segur?
-Hi ha de tot. Els rics deixen de treballar i passen a ocupar-se, que són verbs diferents. Sembla que treballin però no hi estan obligats, aquesta és la gran diferència. Però sovint els passa com a les persones jubilades per l'edat, que encara que podrien desconnectar del tot volen seguir actives i decidint, manant, jugant laboralment.
-Els préstecs inter pares, entre iguals, eren habituals abans al nostre país. Tots recordem familiars deixant diners o rebent diners per poder tirar endavant projectes o “tapar forats”. Aquesta pràctica continua viva entre xinesos, paquistanesos o jueus, però cada vegada escasseja més entre catalans. Per què preferim (des de la perspectiva del qui demana) pagar interessos astronòmics a un banc abans de ser ajudats per un familiar o amic?
-L’Estat ha decidit controlar el mercat més important, que no és altre que el del diner. Tenir un país com la Xina, amb un percentatge de préstecs entre particulars molt alt, és perillós i posa en perill la pròpia pervivència de l’Estat com a tal. Durant molt de temps a Catalunya havíem aconseguit una posició intermèdia, amb una miríada de caixes d’estalvi locals que seguien fent de prestamistes i avaladors de projectes i negocis diversos. Amb la crisi de 2008, l’Estat va aprofitar per fer-les desaparèixer gairebé totes, concentrant encara més el poder i el mercat dels diners en mans de l’Estat i els seus bancs amics.
-En el subtítol del teu llibre assegures que hi ha un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric. Segons qui et senti li agafarà un calfred, amb la paraula judeocatalà...
-Judeocatalà és una bonica paraula que recull molt bé el que som molts de nosaltres, més o menys discretament o de forma més explícita. Des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948, hi ha tota una batalla mediàtica per controlar el relat del que allà hi passa i els partits i les persones s’hi posicionen de forma molt vehement. Jo recomanaria anar-hi de vacances, parlar amb la gent dels dos bàndols, llegir llibres com el d’en Joan B. Culla, Israel, el somni i la tragèdia: del sionisme al conflicte de Palestina i relativitzar una mica la importància d’un país que no deixa de ser com qualsevol altre.
-L'economia catalana cada vegada s'assembla més a l'espanyola o manté una certa singularitat?
-La desaparició de les caixes catalanes que et comentava abans ens ha fet més espanyols, depenents del diktat de Madrid en molts temes. El Parlament decideix poc i malament, també. Sent optimista, que sempre ho sóc, els bancs i caixes ja no són els intermediaris del diner, sinó nous actors com ara els business angels, els family offices, els ventures capitals o els private equities. Pensa que la pròpia integració europea pot arribar a perjudicar més al poder estatal que no al local o regional, perquè la idea de subsidiarietat vol que les decisions es prenguin de forma descentralitzada i propera al territori.
-Però la UE no deixa de ser un club d'estats...
-Al final, a la Unió Europea del futur li acabaran molestant més els estats que no les regions o països sense estat, i no seria d’estranyar que li interessi afavorir el desmembrament dels estats per així destruir-ne el seu poder i manar de forma més plàcida. Tot depèn bastant de França, que és l’estat més centralizat d’Europa. Si la UE aconsegueix trencar-la, acabarem en una Unió Europea que semblarà més al que seria una edat mitjana clàssica però amb internet, regions i ciutats Estat i un marc europeu comú de defensa i finances. De fet, Alain Minc ja fa molts anys que ho preveia.
-En aquest sentit, seria viable una Catalunya independent?
-Qualsevol economista sap que una Catalunya independent seria perfectament viable, el que no queda gens clar és si Espanya sense Catalunya ho seria. Catalunya hauria de pagar i assumir una part suficient del deute espanyol perquè els dos nous països fossin viables econòmicament i veïns ben avinguts. No és fàcil, perquè hi pesen molt els interessos creuats, els egos nacionals, el Deep State espanyol (que no deixa de ser català i basc) i la diversitat dels catalans i espanyols, d’origen i de forma de pensar. En el fons, repeteixo, tot depèn de com li vagi França a la UE.
-Assegures que “els diners són una eina més per guanyar temps, no pas per anar atabalats i sense temps de res, obsessionats a guanyar-ne sempre més”. En canvi, detecto una societat obsessionada en guanyar diners a qualsevol preu i, per tant, amb una pèrdua de temps vital important. No hi ha un contrasentit aquí?
-La veritat és que en les noves generacions, especialment les que van passar part de l'adolescència tancades a casa a causa de la pandèmia i amb una pantalla a les mans tot el dia sí que hi ha una certa obsessió en fer-se ric a qualsevol preu, però sense reflexió ni la paciència necessària per aconseguir-ho. Fer-se ric sense un cop de sort requereix d’uns 20 anys d’anar fent com una formigueta. Però tampoc no cal obsessionar-se perquè fer-se ric no és un tema de blanc o negre, hi ha molts grisos. Els rics que conec sempre em diuen que no ho són, perquè es comparen amb altres que encara ho són més. Recordo una companya de feina que venia d’una família amb 300 milions d’euros i deia que no, que als estius treballava per guanyar uns calerons per a ella. Si ser ric és tenir temps i poder respirar, poder dir que no a propostes laborals o vitals indecents, hi ha persones que no ho són en absolut, de riques, perquè viuen esclavitzades al seu estatus, al que diran, a l’anar de bòlit i al fer veure que treballen molt. Treballeu menys, merda! Gaudiu de la vida, que són quatre dies i dos fa mal temps.
-Quins són els valors de la societat catalana actual respecte als teus avantpassats que tu mateix defineixes de carlistes de Vic?
-Bé, els carlistes de Vic, els de Mas, són una de les vuit branques meves, i eren tremendament conservadors. En queda poc dels valors tradicionalistes, de Déu, pàtria, furs i Rei en la Catalunya actual. En el meu avi patern Teodor (sí, ens diem sempre Teodor i jo soc el setè de la nissaga) encara reconeixia alguns dels valors carlistes però Catalunya ja no és així de forma majoritària.
-L'esforç i el sacrifici estan sent subsituïts per l'hedonisme (exposició pública constant) i la manca de compromís de les noves generacions?
No vull entrar a criticar a les noves generacions perquè semblaria un senyor gran i no cal, tot i que ja en tinc 49. Trobaran el seu camí i ho faran bé, tan bé com nosaltres o millor i tot. Com a planeta i sistema capitalista tenim, ells i nosaltres, uns desafiaments enormes, perquè som molta gent a la Terra i haurem d’aprendre a viure d’una altra manera més sostenible i raonable.
-Com es guanya la vida en Teodor de Mas i Valls?
-Bé, em teniu a Linkedin i allà ho podeu consultar. En tot cas, jo em volia “jubilar” als 40 anys i amb el meu amic Oriol, amb qui vaig presentar el llibre Fer diners a Sant Cugat l’altre dia, fem una cursa a veure qui aconsegueix ser ric abans i deixar de treballar per als altres. He de dir que a partir de 2018 ja em vaig poder fer autònom, que és un primer pas o pista que les coses m’han anat raonablement bé i ja depenc molt menys de la feina assalariada que em pugui oferir algú. Llavors, com que necessito menys per viure, trio els clients amb qui treballo i facturo el que crec just.
-Qui és el teu client habitual, si és que en tens algun d'habitual?
-Sí, el meu client principal és Capital Cell, una PFP o Plataforma de Finançament Participatiu, i ens dediquem a finançar mitjançant crowdfunding a empreses startup dels àmbits de la salut i biotech. Crec que ja ho he dit, i si no, ho torno a dir ara: Barcelona és un hub brutal en empreses i innovació en ciència, especialment des que n’Andreu Mas-Colell va tornar dels Estats Units i va copiar amb molt èxit el model nord-americà a Catalunya, amb centres d’excel·lència i els millors professionals. Ens ho passem bé finançant empreses que tenen impacte positiu en la societat i que ofereixen altes rendibilitats, si tenen èxit (que no sempre en tenen, és clar). Si algú vol començar a invertir amb Capital Cell, que em busqui a Linkedin i en parlem.
-T'has fet ric o teoria i pràctica no han coincidit?
-Contestaré com els pagesos: anar fent.
Bernat Deltell. Entrevista feta el dissabte 21 de gener de 2023