El pla traçat per l'Estat espanyol és exactament el mateix que en el seu moment es va fer servir per catapultar Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona
Salvador Illa és presentat com el nou candidat del PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya el passat 30 de desembre. Ràpidament, i en qüestió de pocs dies, dos dels diaris publicats a Catalunya (La Vanguardia i El Periódico) i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publiquen unes sorprenents enquestes on se'ns diu que hi ha un clar "efecte Illa", que la candidatura del ministre “il·lusiona” (un compte de twitter passat de voltes fins i tot el compara amb el president Obama) i que els socialistes estan en condicions de guanyar les eleccions del 14 de febrer.
La primera enquesta, la de El Periódico, assegura que "El PSC ganaría el 14-F tras la irrupción de Illa". És una manera de dir que tot el vot unionista s'ha de concentrar al partit socialista i, per tant, no cal malgastar temps i energies votant Ciudadanos o Podemos perquè no tenen res a fer. El PSC s'erigeix d'aquesta manera en el vot refugi de l'unionisme, i aquest és l'objectiu de l'enquesta de El Periódico. El segon sondeig, el de La Vanguardia, ens diu que "ERC sigue en cabeza pero PSC y Junts se acercan y pugnan por la segunda plaza" i, paral·lelament, ens informen que "el apoyo a la independencia en Catalunya cae al 43% frente a casi el 50% que está en contra". En el cas de l'estratègia del diari del Grupo Godó, l'objectiu és mobilitzar el vot que es vol quedar a casa pensant que no hi ha res a fer contra els partits independentistes. El titular que s'intueix és el del "ho tenim a tocar, vinga!", i per això aquest "PSC y Junts se acercan" a ERC. És el nou "Si tu no hi vas, ells continuaran governant", la campanya de José Zaragoza que va fer fortuna en les eleccions generals de 2008 situant la socialista Carme Chacón com la candidata més votada del moment.
Finalment, i mentre el TSJC encara discutia sobre si hi hauria eleccions o no, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) presenta una singular enquesta on ja obertament assegura que el PSC guanya els comicis del 14-F i que el ministre de Sanitat Salvador Illa és el candidat més ben valorat pels catalans i catalanes. Hi ha, però, una dada que grinyola una mica, i és la que el CIS dóna a l'independentisme un 39,8% dels vots, un percentatge més propi d'unes eleccions generals (per cert, les dues darreres convocatòries guanyades precisament per Esquerra Republicana) que no pas de les del Parlament català, on a les convocatòries del 2015 i 2017 l'independentisme va vorejar el 50% dels vots.
Dit això, les enquestes internes d'alguns partits polítics no van en aquesta direcció, però la veritat, en aquest país, importa ben poc. El pla traçat per l'Estat espanyol és exactament el mateix que en el seu moment es va fer servir per catapultar Manuel Valls a l'alcaldia de Barcelona (amb els resultats catastròfics ja coneguts): campanya mediàtica en favor de Salvador Illa, algun cas dissenyat per les clavegueres de l'Estat i que en breu afectarà la gestió de govern d'un dels partits independentistes (en el seu moment va ser el compte corrent suís fals de Xavier Trias) i bombardeig publicitari en favor del candidat socialista amagant la seva pèssima i lamentable gestió al capdavant del ministeri de Sanitat. Finalment, i un cop celebrades les eleccions, Illa demanarà als Comuns formar govern i els vots favorables a la seva investidura dels diputats de Ciudadanos i Partit Popular “per responsabilitat” i per “passar pàgina d'una vegada a una època fosca d'aquest país”. No dirà res de VOX, tot i que aquests ja han anunciat que facilitaran la seva investidura per “barrar el pas al nacionalisme excloent i bla bla bla”.
Això, amics meus, ja ho van fer a Euskadi (PSOE-PP). I si Salvador Illa és president de la Generalitat, la carpeta catalana queda tancada (a Espanya) i a Europa serem vistos com una colla de frikies, els mateixos que van rebre i patir les garrotades del referèndum de l'1-O, els mateixos que han estat represaliats, empresonats, perseguits, exiliats i que finalment han acabat votant Salvador Illa. Si això passa, l'independentisme en el seu conjunt patirà un descrèdit brutal a nivell internacional, i a nivell català s'augura una guerra intestina entre partits independentistes arraconats i silenciats als bancs de l'oposició.
Aquest és el relat i marc mental imposat des de l'Estat. Primer s'inhabilita el president Quim Torra, després es provoca enfrontament entre els partits independentistes, després s'elimina Miquel Iceta com a candidat del PSC (la bèstia negra de l'independentisme) i finalment es postula Salvador Illa. I per què Illa? Perquè ara convé el perfil d'un suposat home d'estat, que no cridi gaire i tingui un to baix, gris, seriós, capaç de crear consensos, capacitat de gestió, perquè la pandèmia està controlada, perquè ens cal governar la Generalitat i ho hem de fer aviat, molt aviat. I cal fer-ho aviat perquè estan arribant garrotades judicials des d'Europa (i en vindran més), perquè la pandèmia s'està descontrolant, perquè el PSOE necessita no dependre dels partits independentistes a Madrid, perquè Felipe VI pressiona i n'està fins els ous de venir a Catalunya rodejat de policia, perquè cal tancar la carpeta catalana d'una vegada, perquè el prestigi d'Espanya s'està esmicolant a Europa (en part per culpa de Catalunya), perquè cal aïllar els eurodiputats independentistes i perquè volem guanyar als catalans d'una p. vegada! I aquí sorgeix l'operació Salvador Illa, l'home que il·lusiona, el nou Obama, el candidat que ja guanya a les enquestes abans d'obrir la boca, el referent moral, l'esperança blanca, el seny, el valor, el teixidor de complicitats, el valent, el noble, el polític que "parla dels problemes reals de la gent real" enmig d'una pandèmia que ha provocat milers de morts, un actiu del socialisme espanyol que participar activament en les campanyes electorals de Galícia i Euskadi d'aquest juliol passat (i que el PSOE acaba en última posició i superat pel BNG a Galícia i tercer a Euskadi per darrera de Bildu). Sí aquest és l'home que proposa l'Estat per acabar amb l'independentisme, com en el seu moment va confiar en Manuel Valls per acabar amb Ada Colau i l'independentisme a l'Ajuntament de Barcelona (i avui, Colau és alcaldessa i ERC va guanyar les eleccions municipals).
En fi...
Continuarà!
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 23 de gener de 2021