L'efecte Illa (segona part i última)

L'efecte Illa (segona part i última)

La memòria és una facultat esmunyedissa i per això cal intentar, en la mesura del possible, recordar tots aquests fets per evitar que caiguin en l'oblit

Quins són els principals actius del ministre de Sanitat Salvador Illa per encapçalar la llista del PSC a les properes eleccions catalanes? Pel que sembla, el seu gran mèrit és el d'haver acumulat prou poder i protagonisme dins del partit per incomodar l'incombustible Miquel Iceta. Sí, Illa era, i és, el secretari d'Organització del Partit dels Socialistes, i per això Iceta estava nerviós, perquè veia perillar la seva cadira. A més, els resultats electorals catastròfics d'Iceta (dues eleccions generals perdudes davant d'ERC, les europees per darrera de JuntsxCat, en quarta posició a les del 21-12, i unes 30 alcaldies perdudes en una legislatura) auguraven un horitzó tirant a negre per al primer secretari del PSC. Solució? La de sempre: quan un alcalde/regidor perd la cadira l'envien a la Diputació de Barcelona. A Salvador Illa, Iceta l'envia a Madrid, perquè és la quota catalana, perquè així deixarà d'emprenyar aquí, i perquè "veuràs com allà podràs fer carrera, Salvador!".

I és així com Salvador Illa es converteix de la nit al dia en ministre de Sanitat, una cartera amb les transferències traspassades a les comunitats autònomes. Per tant, un ministeri que és el somni daurat dels ganduls i dels que tenen com a objectiu llaurar-se un futur polític sense patir gaires esgarrinxades: agenda buida, reunions inversemblants, secretaris, xofer oficial, entrevistes, reportatges, esmorzars-dinars-sopars, tertúlies, fotos... i molta projecció personal gràcies a disposar de quota de pantalla encara que sigui per ser ministre d'una cartera buida de competències i, per tant, sense gaires conflictes. Però com si fos un càstig diví, a Salvador Illa li cau una pandèmia al damunt essent el màxim responsable de Sanitat. I arriba el caos. De cop, Illa esdevé el ministre de la inoperància i la incompetència: del “no tiene ningún sentido” portar mascaretes al “han de ser obligatòries”, de dir que “el problema no es la cepa británica, el problema es nuestro comportamiento” a participar en un sopar junt amb 150 persones en una festa del diari digital El Español de Pedro J. Ramírez, de comprar mascaretes defectuoses i tests inservibles a incloure en les xifres de morts per coronavirus només les persones "testades positivament" i, per tant, deixant fora als que han perdut la vida per causes que són sospitoses de ser compatibles amb la Covid -19 però a les que mai se'ls va realitzar un test diagnòstic. I la llista de despropòsits podria allargar-se quatre pàgines més i incloure, per exemple, que Illa menteix quan informa que només es tractaven de 9.000 tests defectuosos i al cap d'una hores es converteixen en 659.000 els quals, a sobre, incloïen un prospecte que assegurava que NO eren eficaços per detectar el coronavirus, o bé quan el ministre de Sanitat assegurava que "no hay razones de salud pública para la cancelación del Mobile World Congress”.

Però potser el que serà més recordat de la gestió del govern espanyol, amb Salvador Illa al capdavant, és quan inicia una guerra oberta contra el coronavirus. I què fa primer? Primer de tot, campanya mediàtica i milers d'euros destinats a la premsa:

Després arriben les enquestes, que curiosament són favorables al govern de Pedro Sánchez. I per què? Perquè el govern més progressista de la història va donar una subvenció de 15 milions d'euros a les TV privades per mantenir el control mediàtic de la crisi sanitària. Resultat?

https://twitter.com/laSextaTV/status/1246819886556381185

 

Però uns mesos més tard, la Comissió Europea (sí, aquesta Europa que no ens mira mai i bla bla bla) pren una decisió insòlita gràcies a una iniciativa del ja eurodiputat Carles Puigdemont (sí, és eurodiputat! Quines coses, oi?). I passa això:

"El govern espanyol retira un ajut milionari a Atresmedia i Mediaset que Carles Puigdemont havia denunciat a la Comissió Europea" (Vilaweb. 19 de novembre de 2020)

Però no ens desviem del tema. El ministre Salvador Illa, aquest fenomen de la gestió, va fer un segon pas després de regar els grans mitjans de comunicació amb diners públics. Ell i el seu govern van treure l'exèrcit al carrer... per lluitar contra un virus! I clar, quan un militar té un focus al davant i està rodejat de micros i periodistes passen aquestes coses, que es creixen i els agafa la vena poètica: "Hoy es lunes, en la guerra es así". Durant setmanes cada dia era dilluns, a Espanya... I això ho deia el mateix exèrcit que, uns mesos abans de la pandèmia, alguns dels seus representants (nou generals, un almirall, 105 coronels, 15 tinents coronels, 12 comandants i 14 capitans) signaven un manifest en defensa del dictador Francisco Franco i contra la seva exhumació del Valle de los Caídos. Aquests mateixos són els que lluiten contra un virus convertit en pandèmia.

Doncs sí, aquest ministre, aquest mateix a qui curiosament algunes enquestes somriuen, serà el proper candidat del PSC a les eleccions catalanes del 14 (!?) de febrer. El mateix candidat, a qui una colla de hooligans comparaven sense cap tipus de vergonya amb el nou Obama, és el que unes hores abans afirmava que "El candidato va a ser Miquel Iceta, que es la persona que está en mejores condiciones para abanderar este cambio" mentre Iceta, dies després defensava la mentida perquè “posa de relleu la seva lleialtat”.

Espanya és aquest país que ha celebrat quatre eleccions generals en quatre anys, dues investidures fallides, un rei amb comptes corrents a Suïssa que ha fugit, una pandèmia descontrolada per la incompetència dels governants (més de 80.000 morts) i que no para de rebre garrotades judicials a Europa. I aquí tenim a Salvador Illa, el ministre de Sanitat que en plena pandèmia abandona el seu càrrec per encapçalar la llista del PSOE (el PSC ja no tria ni els seus propis candidats) en unes eleccions "regionals".

La memòria és una facultat esmunyedissa i per això cal intentar, en la mesura del possible, recordar tots aquests fets per evitar que caiguin en l'oblit: “el mal no deixa d'existir mentre estem ocupats pensant en nosaltres mateixos” (Adeu fantasmes, de Nadia Terranova).

Bernat Deltell. Publicat el dilluns 25 de gener de 2021

Publicat el: 2023-03-02 Visualitzacions: 301
El teu compromís econòmic com a lector em pot ajudar encara més a fer recerca periodística. Moltes gràcies!
Vull col·laborar