El mínim que hauríem d'exigir als que ens van abocar a la guerra per trobar unes armes que no existien és que callin, que no diguin res ni d'ètica ni de bona gestió
L'informe Chilcot, que rep el nom del seu ponent, Sir John Chilcot, revela que la invasió d'Iraq de 2003 per enderrocar Saddam Hussein va ser un muntatge. Però tot i les manifestacions massives, l'homenet del bigoti va dir que tocava guerra, i Espanya va anar a la guerra. Ni les manifestacions de Barcelona i d’altres punts de l’Estat, ni la forta oposició social a participar en una guerra no va servir per a què l’home de bigotet canviés de parer. Ell va dir: a la guerra! I es va anar a la guerra. I punt.
L'informe Chilcot que, com relata el periodista Ramón Lobo, conté 2,5 milions de paraules que resumeixen tretze anys d'investigació independent, va ser un muntatge dels serveis d'espionatge (no pas els d'intel·ligència) dels Estats Units i Regne Unit al qual s'hi va afegir Espanya. I el resultat de la coneguda com a segona guerra d'Iraq és la mort de 251.000 persones, de les quals almenys 160.000 eren civils. Però el senyor del bigotet pot dormir amb la consciència tranquil·la: “Espanya hi va sortir guanyant, amb la guerra d'Iraq", afirmava orgullós l'any 2015.
Sí, i tant que hi va sortir "guanyant": 191 víctimes mortals innocents en l'atemptat terrorista que va patir Madrid l'11 de març de 2004. I d'aquest atemptat en surt la pitjor crònica negra espanyola dels darrers 30 anys: periodistes mentint, polítics manipulant, víctimes col·laterals (Navarra), mitjans comunicació fent propaganda, crisi institucional sense precedents, ciutadans anònims insultant alguns familiars de les víctimes dels atemptats de Madrid (el "a por ellos" no el patim en exclusiva els catalans), monarquia desapareguda... La crònica de sempre: Espanya no falla mai. Aquest és el preu que Espanya ha hagut de pagar per a què un senyoret amb bigotet pogués posar els peus damunt una tauleta al costat de Bush i Blair. I com va acabar, tot plegat? Amb Zapatero al govern.
Però no ens desviem, perquè la guerra d'Iraq té una altra derivada, i és la descomposició de Síria: xifres oficioses parlen de més de 440.000 morts des del 2011 (la majoria civils) com una causa directa de l'esfondrament d'Iraq. Un malson, "una guerra nascuda del càlcul tendenciós del negoci" (usant les paraules de Ramón Lobo) que ha comportat el desplaçament de set milions de persones i la sortida del país de quatre milions més, els que anomenem refugiats i que la UE anomena "problema". I d'aquí neixen aquestes "afortunades" expressions: "No es posible que haya papeles para todos y que España pueda absorber millones de africanos”
Això ho ha dit Pablo Casado, el nou líder del Partit Popular, l'home que no troba els seus màsters, el personatge que parla de "africanos" sense saber quin és l'origen dels refugiats. I per això s'atreveix a acusar als socialistes de “demagogs” en matèria migratòria. Per què no pregunta al seu excap de partit d'on prové tota aquesta gent?
Errades i excuses
L'expresident nord-americà George W. Bush ja va reconèixer en les seves memòries (publicades el 2010) i en successives declaracions públiques la cadena errors que va envoltar la guerra d'Iraq, començant per la inexistència de les presumptes armes de destrucció massiva. Per la seva banda, el britànic Tony Blair va admetre, l'any 2015, que els que van patrocinar l'atac no van calcular les conseqüències de la seva decisió i va assumir, fins i tot, certa responsabilitat pel caos que regna a la regió i que ha permès l'ascens de l’Estat Islàmic. I l'home del bigotet? Ha demanat perdó? No, això és el que va dir a Washington: “Es muy interesante ver que mucha gente en el mundo islámico reclama que el Papa pida perdón, pero no se oye a ningún musulmán que me pida perdón por conquistar España y estar allí ocho siglos”. (és interessant quan diu “ningún musulmán que ME pida perdón”. Ell mateix es confon amb Espanya).
La gestió de l'orgullós home del bigotet ha estat nefasta, ha provocat molt dolor, i ara resulta que al darrera del nou lideratge del PP hi tenim el seu deixeble. Fantàstic. Sempre que hi ha hagut viratge a la dreta extrema han perdut les eleccions (i alguna cosa més). Però més enllà de la política, més enllà dels desencerts, l'Estat ha de fer una profunda reflexió, perquè la guerra d'Iraq no es va tractar d'un error, sinó d'una incompetència que ha provocat milers de morts. I el mínim que hauríem d'exigir als que ens van abocar a una guerra per trobar unes armes que no existien és que callin, que no diguin res ni d'ètica ni de bona gestió. Els milers de morts que porten a la seva consciència aconsella que, sobretot, siguin molt prudents quan parlin de justícia i del pes de la llei.
S'entén el que vull dir, oi?
Bernat Deltell. Publicat el dissabte 4 d’agost de 2018